Reglaments d'Andorra

Reglament, del 9 de juny del 2021, de qualitat lumínica i d’eficiència energètica de l’enllumenat

12 articles1 versionsText oficial consolidat

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 — Objecte

Sentències

Aquest Reglament té per objecte:

1. Definir els criteris dels espais que tenen un cel nocturn de qualitat.
2. Promoure l’ús racional de l’enllumenat, així com afavorir-ne l’estalvi i l’eficiència energètica i garantir la disminució de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, sense comprometre la seguretat de les persones.
3. Regular el funcionament de l’enllumenat per evitar la contaminació lumínica.

Article 2 — Àmbit d’aplicació

Sentències
1. Els criteris d’estalvi i d’eficiència energètica, els criteris per prevenir la contaminació i les regulacions dels horaris de funcionament establerts al capítol segon d’aquest Reglament s’apliquen a totes les instal·lacions d’il·luminació, tant de titularitat pública com privada.
2. Les regulacions de disseny i d’instal·lació incloses al capítol tercer d’aquest Reglament s’apliquen només a les noves instal·lacions d’il·luminació, tant de titularitat pública com privada, i als elements d’aquestes instal·lacions que es modifiquin.
3. Queden excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament la il·luminació interior, la il·luminació de seguretat en general i particularment de senyalització viària, de seguretat per a altres infraestructures de transport, de seguretat en obres, de seguretat en el treball i dels cossos de seguretat.

Article 3 — Definicions

Sentències
1. Brillantor del fons de cel: és la brillantor o resplendor atribuïble a la radiació de fonts o objectes celeste i a la luminescència de les capes altes de l’atmosfera. Per avaluar la brillantor del fons de cel es mesura el flux lluminós procedent del cel per unitat de superfície i d’angle sòlid. La unitat en cada banda fotomètrica és magnituds per segon d’arc al quadrat (mag.arcsec-2).
2. Contaminació lumínica: correspon a la presència a l’aire d’energia lumínica que impliqui risc, dany o molèstia per a les persones i les coses, de tal manera que l’emissió de flux lluminós de fonts artificials en intensitats, direccions o rangs espectrals és innecessària per dur a terme l’activitat prevista.
3. Densitat superficial del flux lluminós instal·lat: és el flux lluminós total de fonts respecte a la superfície que es pretén il·luminar; es mesura en lúmens per metre quadrat i es relaciona amb la capacitat d’il·luminar segons l’estricta necessitat.
4. Enllumenat: és un conjunt de llums amb l’objectiu de possibilitar la correcta activitat per a la qual s’han dissenyat.
5. Flux lluminós: és una magnitud fotomètrica que mesura la potència emesa per una font de llum en forma de radicació lluminosa a la qual l’ull humà és sensible. La seva unitat és el lumen (lm).
6. Flux lluminós d’hemisferi superior/inferior instal·lat: és la proporció de flux lluminós radiat per damunt/sota del pla horitzontal que passa pel centre òptic del llum respecte al flux total emès per una font. S’expressa en tant per cent.
7. Il·luminació: és l’acció d’encendre l’enllumenat.
8. Temperatura de color: relació entre la temperatura d’un objecte negre escalfat i la radiació electromagnètica de la llum emesa per aquest objecte i que les persones perceben en forma de diferents colors. S’expressa en graus kelvin (K), tot i que no reflecteix expressament una mesura de temperatura.

Article 4 — Criteris d’un cel nocturn de qualitat

Sentències
1. Tenen la condició d’espais amb un cel nocturn de qualitat tots els que tenen un valor de brillantor del fons de cel al zenit igual o superior a les 21 magnituds per segon d’arc al quadrat (mag.arcsec-2). La mesura de brillantor zenital s’ha de fer en nits serenes sense lluna, d’acord amb les guies o normatives de referència.
2. En aquests espais, s’han de respectar tots els requisits establerts en aquest Reglament. També s’hi prohibeix l’ús d’instal·lacions lleugeres de tipus canó lleuger, amb feix fix o mòbil, i d’instal·lacions amb raigs de radiació làser.
3. En els espais naturals protegits s’ha de respectar el valor de brillantor del fons de cel nocturn de qualitat, a excepció de les zones d’acollida del públic. Hi queda prohibit qualsevol tipus d’enllumenat o il·luminació exterior amb un flux lluminós d’hemisferi superior instal·lat superior al 0% i làmpades amb una temperatura de calor de més de 2.700 graus kelvin (K).

Capítol segon. Criteris aplicables a totes les instal·lacions d’enllumenament, noves i existents

Article 5 — Criteris d’estalvi i d’eficiència energètica

Sentències
1. Les instal·lacions i els aparells d’enllumenament s’han de dissenyar, instal·lar i fer funcionar de manera que es garanteixin l’estalvi i l’eficiència energètica, i han de comptar amb els components necessaris per a aquest fi, com ara els dispositius de sectorització i sistemes d’accionament necessaris que permetin optimitzar l’enllumenat. I en aquest sentit, cal minimitzar qualsevol pèrdua d’energia per l’efecte Joule i emissions lumíniques innecessàries.
2. La quantitat de llum s’ha d’adequar a les necessitats a fi que se n’utilitzi només la justa per portar a terme amb normalitat l’activitat que es vol desenvolupar d’acord amb les normes europees aplicables en cada cas, i cal mantenir apagats els llums mentre no es faci cap activitat.
3. El disseny de l’enllumenat pot preveure la instal·lació de detectors de presència que facin incrementar la il·luminació fins als límits permesos en cas de moviment, en certes zones adequades al seu ús, com ara camins aïllats o aparadors.
4. Les instal·lacions i els aparells d’enllumenat han d’estar degudament netejats i mantinguts per garantir-ne el funcionament correcte.
5. Les instal·lacions i els aparells d’enllumenament han de complir amb les normes europees aplicables i les guies tècniques que l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic pugui desenvolupar.

Article 6 — Criteris per prevenir la contaminació

Sentències
1. Les instal·lacions i els aparells d’enllumenament s’han de dissenyar, instal·lar i fer funcionar de manera que es previngui la contaminació lumínica i se n’afavoreixi l’ús adequat, i han de comptar amb els components necessaris per a aquest fi.
2. La llum s’ha de dirigir només a les àrees que es vol il·luminar, de tal manera que no es poden emetre emissions lluminoses cap al cel en les instal·lacions d’enllumenament exterior.
3. Les instal·lacions d’il·luminació no poden il·luminar directament els cursos d’aigua, el domini fluvial públic, les masses d’aigua, els llacs i els estanys, i no han de produir impactes sobre el paisatges o la fauna.
4. Les instal·lacions d’il·luminació no han d’emetre una llum intrusiva excessiva als habitatges, sigui quina sigui la font d’aquesta llum, per evitar així de produir molèsties al veïnat. Els nivells màxims d’il·luminació intrusa que poden generar les instal·lacions d’il·luminació són de 10 lux al vespre i de 5 lux a la nit. S’entén per horari del vespre des que es pon el sol fins a l’inici de l’horari de nit. S’entén per horari de nit la franja horària compresa entre les 22 hores i la sortida del sol.
5. Els nivells màxims d’il·luminació intrusa, en un entorn natural protegit, que poden generar les instal·lacions d’il·luminació són de 2 lux al vespre i d’1 lux a la nit.
6. Els enllumenats no han de produir molèsties al veïnat ni contaminació lumínica.
7. Les instal·lacions i els aparells d’enllumenament han de complir amb les normes europees aplicables i les guies tècniques que el departament responsable de la contaminació atmosfèrica pugui desenvolupar.

Article 7 — Regulació dels horaris de funcionament de les instal·lacions d’enllumenament

Sentències
1. La il·luminació dels espais públics, com ara els camins, els carrers, les carreteres, els aparcaments, els parcs, els jardins i els altres espais de titularitat pública s’encén no més aviat del vespre, amb la posta de sol, i s’apaga no més tard de la matinada, amb la sortida de sol, mitjançant interruptors automàtics, de preferència astronòmics.
2. Per als esdeveniments culturals i esportius que requereixin il·luminació, s’encén no més aviat de dos hores abans de l’inici de l’esdeveniment, i s’apaga no més tard d’una hora després que finalitzi.
3. La il·luminació dels edificis emblemàtics, els monuments i les escultures i la d’elements amb una funció ornamental, com ara de façanes, monuments, estàtues i fonts, s’encén no més aviat del vespre, amb la posta de sol, i s’apaga no més tard de la 1 h, mitjançant interruptors automàtics.
4. L’enllumenat exterior dels establiments i les activitats comercials, dels seus aparcaments i accessos s’encén no més aviat d’una hora abans de l’inici de l’activitat i s’apaga una hora després que finalitzi.
5. L’enllumenat dels aparadors i dels rètols comercials s’encén no més aviat d’una hora abans de l’inici de l’activitat i s’apaga no més tard de la 1 h.
6. L’enllumenat dels panells publicitaris s’encén no més aviat del vespre, amb la posta de sol, i s’apaga no més tard de la 1 h.
7. Els panells publicitaris de leds s’encenen no més aviat de la matinada, amb la sortida de sol, i s’apaguen no més tard de la 1 h.
8. A partir de la 1 h, només és permès el funcionament de rètols que compleixin una funció informativa necessària de localització de serveis (farmàcies, transports públics, hotels, benzineres, etc.), i únicament mentre es doni el servei, sempre que no produeixin molèsties al veïnat o riscos per a la conducció viària.
9. L’enllumenat de les pistes d’esquí s’encén no més aviat del vespre, amb la posta de sol, i s’apaga no més tard de les 22 hores.

Capítol tercer. Criteris aplicables a les noves instal·lacions d’enllumenament i a les que es modifiquen

Article 8 — Característiques de disseny i instal·lació de l’enllumenat en espais públics

Sentències
1. Totes les làmpades que s’instal·lin en l’enllumenat exterior han de ser d’una de les tres classes d’eficiència energètica més elevades, d’acord amb el principi de la millor tècnica disponible de la tecnologia considerada. Els nivells d’il·luminació no poden superar en més d’un 20% els valors d’il·luminació de referència especificats a la normativa europea pròpia de l’activitat ni el que es prevegi en les guies tècniques que l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic pugui publicar en el desenvolupament d’aquest Reglament.
2. No es permet cap enllumenat amb làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió.
3. Les làmpades han de tenir menys del 15% de radiància per sota dels 500 nm, dins del rang de longituds d’ona comprès entre 380 i 780 nm; en cas de no poder-ho justificar documentalment, s’accepten les làmpades que tinguin una temperatura de color com a màxim de 3.000 graus kelvin (K).
4. La densitat superficial del flux lluminós instal·lat dels enllumenats dels espais públics ha de respectar els valors màxims següents, expressats en lumen per metre quadrat (lm/m2): En nuclis urbansFora de nuclis urbansXarxa viària<35<25Camins, parcs i jardins<25<10Aparcaments<25<20 5. La llum emesa per sobre del pla horitzontal, o el flux lluminós d’hemisferi superior instal·lat, ha de ser inferior a un 4%.
6. L’enllumenat dels carrers i de les carreteres ha de disposar d’un sistema d’accionament automàtic i, sempre que sigui possible, d’un sistema de control centralitzat que permeti la sectorització i el monitoratge.

Article 9

Sentències
1. La il·luminació ornamental, per als edificis emblemàtics, els monuments, les escultures, i la d’elements amb una funció cultural o simbòlica, siguin públics o privats, de nova instal·lació o per als que es modifiquin, s’ha de dissenyar amb una luminància màxima i mitjana adequada al seu entorn, motiu pel qual caldrà un estudi específic.
2. Excepcionalment, el ministeri responsable de la cultura pot autoritzar l’emissió de llum per sobre del pla horitzontal per als edificis emblemàtics, els monuments, les escultures i els elements amb una funció cultural o simbòlica, siguin públics o privats, sempre que no afecti el medi ambient.
3. En l’enllumenat exterior esportiu, els nivells d’il·luminació no poden superar en més d’un 20% els valors de referència europeus aplicables d’il·luminacions esportives o els establerts en les guies tècniques aplicables, en funció de l’esport que es practiqui i de la classe de competició o entrenament que es porti a terme.

Article 10

Sentències
1. L’enllumenat dels aparadors, dels rètols comercials, dels panells publicitaris i dels panells led s’ha de dissenyar i instal·lar per funcionar amb una luminància màxima de 800 cd/m2 per a instal·lacions inferiors a 2 m2, de 600 cd/m2 per a instal·lacions d’entre 2 i 10 m2, inclosos, i de 400 cd/m2 per a instal·lacions superiors a 10 m2.
3. La llum emesa per sobre del pla horitzontal, o el flux lluminós d’hemisferi superior instal·lat, ha de ser inferior a un 4%.
4. En tota nova instal·lació o en cas que es modifiqui l’enllumenat exterior dels establiments i activitats comercials, dels seus aparcaments i accessos, dels aparadors i dels rètols comercials, dels panells publicitaris de leds i dels rètols que compleixin una funció informativa necessària de localització de serveis (farmàcies, transports públics, hotels, benzineres, etc.), s’ha de dissenyar de manera que l’encesa i l’apagada es faci mitjançant interruptors automàtics.

Capítol quart. Responsabilitats, infraccions i sancions

Article 11 — Inspecció i control

Sentències

En cas de denúncia o queixa, tenen potestat inspectora els comuns i el Govern en funció de les seves responsabilitats i competències.

Article 12 — Infraccions i sancions

Sentències

Qualsevol incompliment de les disposicions establertes en aquest Reglament se sanciona d’acord amb la Llei de seguretat i qualitat industrial, la Llei de la contaminació atmosfèrica i dels sorolls, la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, i la Llei del comerç vigents, així com d’acord amb les ordinacions comunals aplicables, segons escaigui.

jurisprudència.ad
Totes les lleis