Article 3: Definicions

1. Transport sanitari: servei de trasllat adaptat de persones que, per impossibilitat física o altres causes exclusivament clíniques, no poden utilitzar els mitjans de transport ordinaris per desplaçar-se a un centre sanitari o al seu domicili després de rebre l’atenció sanitària corresponent si es mantenen les condicions que justifiquin la necessitat d’aquest transport. El servei de transport sanitari pot ser individual o col·lectiu. El servei de transport sanitari pot ser terrestre o aeri i es fa amb vehicles especialment condicionats i equipats (ambulàncies, vehicles sanitari.

2. Transport sanitari assistit: transport destinat als pacients que requereixen assistència tecnicosanitària durant el trasllat duta a terme per tècnics en transport sanitari (TTS), personal d’infermeria i personal mèdic.

3. Transport sanitari no assistit: transport destinat als pacients que no requereixen assistència tecnicosanitària durant el trasllat.

4. Transport sanitari urgent: transport assistit de pacients que requereixen ser traslladats a l’hospital en el temps adequat en funció de la seva gravetat en qualsevol de les situacions definides en l’escala de triatge, descrits a l’apartat 8 d’aquest article.

5. Transport sanitari programat: transport de persones de forma individual o col·lectiva, que se sol·licita amb una antelació mínima de 24 hores, o el que s’efectua com a retorn al domicili després de rebre atenció mèdica quan es mantenen les condicions que justifiquin la necessitat d’aquest transport.

6. Empresa de transport sanitari: empresa que disposa de la corresponent autorització administrativa sanitària per al seu funcionament, així com d’altres autoritzacions que li siguin aplicables.

7. Centre regulador: servei del SAAS que planifica, regula i coordina el funcionament dels serveis de transport sanitari assistit que tenen com a origen o destinació el Centre Hospitalari Andorrà (CHA) o el centre mèdic del Pas de la Casa.

8. Triatge: procés de classificació dels pacients per part del centre regulador, d’acord amb la valoració protocol·litzada del seu grau d’urgència, de forma que s’estableixin els temps d’espera raonables per ser atesos i tractats per l’equip mèdic i s’activi el recurs d’atenció requerit per al seu cas o el mitjà de transport sanitari necessari fins al centre hospitalari més adequat, independentment de l’ordre de la demanda assistencial. El procés de triatge es fa a partir del Model andorrà de triatge (MAT). D’acord amb el MAT, els criteris de priorització segueixen l’escala de triatge següent:

9. Ambulància: vehicle especialment dissenyat, condicionat i equipat destinat al transport sanitari terrestre de persones que no es poden valer per elles mateixes, de les quals almenys una ha d’anar en llitera, amb atenció mèdica o sense.

10. Vehicle sanitari (VS): vehicle de transport sanitari degudament equipat per al transport sanitari no assistit de pacients que, segons el criteri facultatiu, tinguin una situació de dependència que aconselli aquesta classe de transport. El vehicle sanitari pot ser d’ús individual o col·lectiu.

11. Medicalització: acte assistencial sanitari fet durant el transport, sota regulació i responsabilitat mèdica, per un equip format per un professional d’infermeria i/o un professional mèdic que avalua, estabilitza i manté o millora la situació clínica del pacient.

12. Tècnic en transport sanitari (TTS): és el professional sanitari responsable de mantenir i controlar l’operativitat del vehicle de transport sanitari (condicions mecàniques i de telecomunicacions); mantenir i controlar l’equipament sanitari del vehicle de transport sanitari; traslladar el pacient i l’equip assistencial; col·laborar en l’assistència sanitària extrahospitalària dels pacients, juntament amb altres professionals sanitaris, i procurar les mesures necessàries per garantir la seguretat del lloc de l’accident. Aquest professional ha de disposar de la formació específica que s’estableix en l’article 14 d’aquest Reglament.