Article 33: Reserves de sòl per a espais públics, equipaments i aparcaments

a) Zones verdes, parcs, jardins i espais lliures en la proporció suficient per habitant i prop de les zones amb més densitat d’habitatges. No obstant això, la proximitat a terrenys comunals no urbanitzables destinats a espais naturals accessibles pot incidir en la magnitud d’aquesta reserva de forma justificada.

b) Centres culturals, docents i sanitaris en una proporció adequada a la població, i agrupats segons els mòduls necessaris per formar unitats completes. Es computen els centres públics i privats indistintament, i a l’hora de situar-los s’ha de tenir en compte la seva facilitat de comunicació amb els nuclis d’habitatges.

c) Aparcaments públics per a vehicles en una proporció adequada per resoldre l’estacionament i la rotació en funció de la vocació de cada unitat d’actuació, i atenent el seu caràcter residencial, comercial, turístic, industrial o d’un altre tipus. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquials han de tenir cura de cobrir els dèficits estructurals existents a les zones d’edificació consolidada. En zones específicament destinades a usos industrials o de serveis, i en funció de les necessitats derivades d’aquests usos, el Govern, per directriu d’ordenació, pot establir reserves superiors. Els plans parcials i especials han de preveure, com a mínim, una plaça d’aparcament per cada 10.000 m2d’edificació.

d) Habitatges de protecció pública en funció de les necessitats socials detectada, i que únicament podran ser explotats en règim de lloguer.