1. Les infraccions tributàries de defraudació es qualifiquen en lleus, greus i molt greus depenent de la concurrència de les circumstàncies següents en la conducta del subjecte infractor:
a) La comissió repetida d’infraccions tributàries. S’entén produïda aquesta circumstància quan el subjecte infractor ha estat sancionat per una infracció de defraudació de la mateixa naturalesa, en virtut de resolució ferma en via administrativa dins els tres anys anteriors a la comissió de la infracció.Es consideren infraccions de defraudació de la mateixa naturalesa les previstes en un mateix article i apartat de la present Llei o de la llei especial que reguli altres tipus d’infracció de defraudació.
b) La utilització de mitjans fraudulents en la comissió de la infracció de defraudació o la comissió de la infracció a través de persona interposada.A aquests efectes, es poden considerar mitjans fraudulents, entre altres, els següents:
— L’administració incorrecta dels llibres de comptabilitat o dels llibres o registres establerts per la normativa tributària, mitjançant falsedat d’assentaments, de registres o d’imports, l’omissió d’operacions realitzades o la comptabilització en comptes incorrectes de forma que se n’alteri la consideració fiscal. L’apreciació d’aquesta circumstància requereix que la incidència de l’administració incorrecta dels llibres o registres sigui d’un percentatge superior al 50% de l’import de la base de la sanció.
— L’ús de factures, de justificants o d’altres documents falsos o falsejats, sempre que la incidència dels documents o suports falsos o falsejats sigui d’un percentatge superior al 10% de la sanció.
— L’incompliment absolut de l’obligació de l’administració de la comptabilitat o dels llibres o registres establerts per la normativa tributària i comptable.
— L’administració de comptabilitats diferents que, referides a una mateixa activitat i a un mateix exercici econòmic, no permetin conèixer la veritable situació de la persona jurídica.
— La utilització de persones o entitats interposades quan el subjecte infractor, amb la finalitat d’ocultar la seva identitat, hagi fet figurar a nom d’un tercer, amb el seu consentiment o sense, la titularitat dels béns o drets, l’obtenció de les rendes o guanys patrimonials o la realització d’operacions amb transcendència tributària de les quals es deriva l’obligació tributària l’incompliment de la qual constitueix la infracció que se sanciona.
c) Ocultació de dades. S’entén que hi ha ocultació de dades a l’Administració tributària quan no es presenten declaracions o es presenten declaracions en què s’inclouen fets o operacions inexistents o imports falsos, o en què s’ometen totalment operacions, ingressos, rendes, productes, béns o qualsevol altra dada que incideixi en la determinació del deute tributari, quan com a resultat d’aquesta ocultació es produeix una defraudació determinada en una quota superior a 3.000 euros.
2. Quan concorren les circumstàncies descrites a les lletres a) i c) de l’apartat anterior, la infracció es qualifica de greu. Quan es donen les circumstàncies descrites a la lletra b) de l’apartat anterior, la infracció es qualifica de molt greu, tret que la incidència de les circumstàncies descrites en els dos primers supòsits sigui d’un percentatge inferior al que s’hi indica, cas en què es considera greu.
3. Quan la base de la sanció sigui inferior a 2.000 euros, la infracció es qualifica de lleu, llevat que es donin les circumstàncies descrites en la lletra b) de l’apartat 1 d’aquest article.