1. El qui exerceixi violència física o psíquica sobre el qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o la persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga d’afectivitat, fins i tot sense convivència, o sobre els ascendents, descendents, germans propis o d’aquesta persona, o qualsevol altra persona subjecta a la guarda de l’un o l’altre, o amb la qual convisqui, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu si se n’ha causat.
La pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior quan la conducta s’hagi realitzat sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat o en qualsevol altre circumstància en la què el menor d’edat pugui percebre la conducta, o quan tingui lloc en el domicili comú o en el domicili de la víctima.
2. La pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys quan es doni una de les circumstàncies previstes a l’apartat 2 de l’article 122, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu causat.