1. Hi ha temptativa quan el subjecte inicia directament l’execució de la infracció amb fets exteriors, efectuant tots o una part dels actes que objectivament haurien de produir el resultat i, tot i això, la infracció no es produeix per causes independents de la voluntat de l’autor.
2. Resta exempt de responsabilitat pel delicte intentat i pels actes preparatoris previstos als articles 18 i 19, el qui eviti voluntàriament la consumació del delicte, bé desistint de l’execució ja iniciada, bé impedint o intentant impedir la producció del resultat, sense perjudici de la responsabilitat en què podria haver incorregut pels actes executats si aquests actes eren ja constitutius d’una altra infracció penal.
3. Quan en un fet intervinguin diversos subjectes, resten exempts de responsabilitat penal el subjecte o els subjectes que desisteixin de l’execució ja iniciada, sempre que no hagin pogut impedir personalment la consumació del fet, sense perjudici de la responsabilitat en què podrien haver incorregut pels actes executats si aquests actes eren constitutius d’una altra infracció penal.