Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat criminal:
1. Executar el fet amb acarnissament, augmentant intencionadament el sofriment de la víctima causant-li patiments que excedeixin dels necessaris per a l’execució del delicte.
2. Executar el fet amb traïdoria, emprant mitjans tendents directament a assegurar l’acció sense el risc que pugui procedir de la defensa per part de l’ofès.
3. Abusar de l’autoritat, la superioritat o la confiança.
4. Buscar o aprofitar-se de les circumstàncies de lloc, de temps o de la concurrència d’altres persones que facilitin l’execució o augmentin el greuge sobre la víctima.
5. Ser la víctima especialment vulnerable tenint en compte l’edat, la condició física o psíquica, la incapacitat o una altra circumstància semblant.
6. Cometre el fet per motius racistes, xenòfobs o relatius a ideologia, religió, nacionalitat, ètnia, sexe, orientació sexual, malaltia o disminució física o psíquica de la víctima.
7. La reincidència. Hi ha reincidència quan, en el moment de cometre el delicte, el culpable hagi estat condemnat per sentència ferma per un delicte que tingui assenyalada una pena igual o superior, o per diversos delictes encara que tinguin assenyalada una pena inferior. En tot cas només generen reincidència els delictes compresos en el mateix títol i que siguin de la mateixa naturalesa. No es tenen en compte els antecedents penals quan es donen les condicions legalment establertes per a la rehabilitació del reu.
En els delictes de tràfic de drogues, de segrest, de venda il·legal d’armes, els relatius a la prostitució, els de terrorisme, de falsificació de moneda, de blanqueig de diners i tots els delictes comesos en forma de criminalitat organitzada, i en els esmentats a la lletra d de l’apartat 6 de l’article 8, els antecedents per condemna a l’estranger per fets constitutius dels mateixos delictes previstos en aquest Codi s’han d’equiparar als antecedents nacionals per a l’aplicació d’aquesta circumstància.
8. Cometre la infracció mitjançant preu, promesa o recompensa.
9. Que el subjecte passiu sigui funcionari o autoritat i la infracció penal s’hagi comès quan aquest subjecte es trobava en l’exercici del seu càrrec o per raó del mateix càrrec.