Salta al contingut
jurisprudència.ad
Plataforma
Compliment
Lleis Andorra
Reglaments
Eines
Observatori
Recursos
Accedeix
  1. Lleis d'Andorra
  2. /
  3. Codi Penal d'Andorra
  4. /
  5. Article 379

Article 379: Exaccions il·legals

Futura
Codi Penal d'Andorra·Entra en vigor el 13 de desembre del 2026
Navegar la lleiBuscar sentències

Redacció futura

Aquesta redacció entra en vigor el 13 de desembre del 2026. Encara no s'aplica.

Veure versió vigent
Versions (2)

Versions (navegació mòbil)

  1. FuturaA partir del 13/12/2026Norma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus
  2. Vigent23/09/2005 → actualitatNorma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus

Versions (navegació d'escriptori)

  1. FuturaA partir del 13/12/2026Norma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus
  2. Vigent23/09/2005 → actualitatNorma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus
1. Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys qui, per raó d’un mòbil discriminatori:
a) Inciti, públicament a la violència, l’odi o la discriminació contra una persona o un grup de persones, o a la comissió de delictes contra la vida, la integritat física i psíquica, la integritat moral, la igualtat, la llibertat o la llibertat sexual, la humanitat i de delictes de danys i de genocidi. En el cas que el delicte a la comissió del qual s’inciti tingui prevista una pena d’una gravetat igual o inferior, s’imposa la reducció de pena qualificada.
b) Injuriï públicament, calumniï, difami o amenaci una persona o un grup de persones.
c) Expressi públicament, per qualsevol mitjà, una ideologia o una doctrina que afirma la superioritat d’un grup de persones, o que el menysprea o denigra.
d) Difongui o distribueixi públicament qualsevol material que contingui imatges o expressions compreses en les conductes anteriors. La temptativa és punible. La pena prevista en aquest apartat s’ha d’imposar en la seva meitat superior en cas que les conductes establertes a les lletres anteriors es cometin a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es faci accessible a un elevat nombre de persones.
2. L’autoritat o el funcionari que en l’exercici de les seves funcions cometi qualsevol dels fets descrits en l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena de presó que s’hi estableix i inhabilitació per a l’exercici del càrrec públic de fins a quatre anys.
3. Ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec de fins a tres anys qui, per raó d’un mòbil discriminatori:
a) Refusa la venda o l’arrendament d’un bé o un servei o en subordina l’atorgament a condicions especials. La discriminació es pot cometre respecte d’una persona jurídica quan el mòbil discriminatori es refereix a un dels seus dirigents o a un dels seus membres.
b) Refusa contractar laboralment algú, procedeix a un acomiadament o a una sanció disciplinària o introdueix diferències en els salaris, les condicions de treball o el desenvolupament de les carreres professionals. Malgrat el que es diu a les lletres a. i b. anteriors, no constitueix discriminació la presa en consideració de l’estat de salut en matèria d’assegurances de vida, de riscos que afectin la integritat física de les persones o incapacitats de treball o invalidesa, o en matèria laboral quan es constata mèdicament la inidoneïtat física per al treball.
4. L’autoritat o el funcionari que en l’exercici de les seves funcions i amb mòbil discriminatori refusa la prestació d’un servei públic o l’atorgament d’un dret o d’un avantatge acordat per la llei o en dificulta l’atorgament o en provoca la revocació ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any i inhabilitació per a l’exercici del càrrec públic de fins a tres anys.

Vols veure les sentències que citen aquest article?

Accedeix a la plataforma

Font: Portal Jurídic d'Andorra

jurisprudència.ad·Article 379: Codi Penal d'Andorra
Navegar la llei·Totes les lleis·© 2026 Jurisprudència.ad