1. En els delictes majors el tribunal pot imposar a les persones físiques la pena complementària d’expulsió temporal o definitiva de la persona condemnada de nacionalitat estrangera.
En els delictes majors i menors el tribunal pot imposar a les persones físiques una o diverses de les penes complementàries següents:
a) Privació temporal o definitiva del permís d’arma.
b) Privació temporal o definitiva del permís de caça.
c) Privació temporal o definitiva de la llicència de pesca.
d) Treballs en benefici de la comunitat, de fins a un màxim de dos anys si es tracta d’un delicte major i d’un any si es tracta d’un delicte menor.
2. En els supòsits que tinguin relació amb el delicte comès el tribunal pot imposar, a les persones físiques, per un termini no superior a deu anys en cas de delicte major o a tres anys en cas de delicte menor o per un termini no superior al de la més greu de les penes principals imposades si fossin de major durada, una o diverses de les penes següents:
a) Inhabilitació per a l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec.
b) Suspensió per a l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec.
c) Privació del permís de conduir.
d) Prohibició d’emetre xecs.
e) Prohibició de contractar amb les administracions públiques.
f) Prohibició de conduir vehicles.
g) Prohibició de tenir animals.
3. En els delictes contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat sexual, i en els delictes d’amenaces, atenent les relacions entre el culpable i la víctima i la necessitat de protecció de la víctima o de tercers, el tribunal pot imposar la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima, fins a un màxim de dotze anys en cas de delicte major i de sis anys en cas de delicte menor.
4. En els delictes majors i menors que no tinguin prevista com a principal la pena de multa, el tribunal pot imposar la pena complementària de multa, sempre que tingui relació amb el delicte comès, amb els límits següents:
a) En cas de delicte major, fins a 150.000 euros o fins al doble del valor de la cosa sostreta, del dany causat, del perjudici ocasionat o benefici obtingut o que respectivament es pretenia sostreure, ocasionar o obtenir amb la comissió del delicte, si era superior.
b) En cas de delicte menor, fins a 30.000 euros o fins al tant del valor de la cosa sostreta, del dany causat, del perjudici ocasionat o del benefici obtingut, o que respectivament es pretenia sostreure, ocasionar o obtenir amb la comissió del delicte, si era superior.