1. En cas que s’apreciï una causa excloent incompleta, referida als supòsits dels apartats 4, 5 i 6 de l’article 31, es poden aplicar, a més de la pena atenuada corresponent d’acord amb l’article 62, les mesures privatives de llibertat, si es donen els requisits de l’article anterior. El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura tenint en compte el que estableix l’apartat 3 de l’article 6.
2. En cas de concurrència de pena i mesura, ambdós privatives de llibertat, el tribunal ha d’acordar el compliment de la mesura en primer lloc, que s’abona per al còmput de temps de la pena. La durada conjunta de la pena i la mesura ha de ser fixada en el seu màxim a la sentència i no pot excedir de la durada de la pena imposable en el cas de no haver existit l’atenuació qualificada.
3. Acabat l’internament, el tribunal acorda el compliment de la part de pena que resta per complir. Excepcionalment, en el cas que amb l’execució de la pena es posin en perill els efectes aconseguits amb la mesura, el tribunal, mitjançant audiència de les parts i de manera raonada, pot substituir-la per una o més de les mesures no privatives de llibertat o, fins i tot, si el ròssec de pena pendent de complir és inferior a un terç de la pena imposada, pot dispensar-ne del compliment.