1. La sentència ha de resoldre igualment:
a) Sobre les qüestions a què fa referència l’article 124, sobre el comís i les altres conseqüències accessòries, i sobre la responsabilitat civil objecte del judici ordenant, si escau, la restitució i, si no és possible, la indemnització que correspongui, la reparació dels danys i la indemnització pels perjudicis morals i materials.En matèria de falsedat de moneda, la sentència també ha de resoldre sobre la destrucció de la moneda falsa comissada i/o el seu lliurament als organismes tècnics i les autoritats competents en la lluita contra la falsificació de l’euro, d’acord amb el que disposen els articles 36 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.
b) Sobre la declaració de querella calumniosa en cas que sigui procedent.
c) Sobre el pagament de despeses processals.
d) Sobre l’abonament de qualsevol mesura de caràcter personal, adoptada preventivament, per al compliment de la pena imposada, llevat de la presó provisional, que s’abona sempre.
e) Sobre la dispensa eventual d’inscripció d’antecedents penals o restricció de publicitat dels mateixos antecedents, bé sigui decretada d’ofici o bé sigui decretada a instància de part.
2. Les sentències que siguin susceptibles de recurs han d’indicar el tipus de recurs i el termini en què es pot interposar.