1. Són causes de resolució del contracte, a més de les previstes en l’article 53:
a) L’execució hipotecària declarada deserta, en les condicions previstes per a la concessió d’obres.
b) El rescat del servei per part de l’Administració, per raons d’interès públic degudament justificades.
c) La supressió del servei per raons d’interès públic degudament justificades.
d) La impossibilitat d’explotar el servei com a conseqüència d’acords adoptats per l’Administració amb posterioritat al contracte.
e) El sorgiment d’una causa de força major que no permeti la continuació del servei en les condicions previstes en el contracte.
f) La intervenció de la concessió, en els termes de l’article 91.3.
g) La demora superior a dotze mesos per part de l’Administració en el lliurament a l’adjudicatari de la contraprestació o dels mitjans auxiliars a què es va obligar segons el contracte.
2. En els casos en què la resolució és per causes imputables a l’Administració, aquesta Administració queda obligada a pagar al concessionari l’import de les inversions efectuades, aplicant un criteri d’amortització lineal. A més, l’ha d’indemnitzar per danys, inclosos els beneficis industrials no percebuts. El termini per fixar aquests imports és de tres mesos, llevat que els plecs administratius particulars n’estableixin un altre.
3. Si la resolució obeeix a causes no imputables a l’Administració, l’import que aquesta Administració ha de pagar per les inversions efectuades és el resultant de la valoració de la concessió.
4. En el supòsit de resolució per incompliment de l’adjudicatari, es decreta la pèrdua de la garantia i una indemnització pels danys i perjudicis causats.