1. L’alienació mitjançant adjudicació directa dels béns o drets embargats escau en els supòsits següents:
a) Quan es tracti de productes peribles, o quan hi hagi altres raons d’urgència, justificades en l’expedient.
b) Quan hagin tingut lloc prèviament una o dues subhastes, i hagin quedat desertes.
c) En altres casos en què no sigui possible promoure la concurrència, per raons justificades en l’expedient.
2. El procediment també pot concloure amb l’adjudicació dels béns o drets a la persona executant, quan es tracti de béns immobles o de béns mobles realitzables o d’interès artístic, històric o cultural, i no s’hagin pogut alienar en segona subhasta.
3. El preu mínim de l’adjudicació directa és:
a) Quan els béns o drets han estat objecte de subhasta amb una sola licitació, el tipus de la primera subhasta.
b) Quan els béns o drets han estat objecte de subhasta amb dues licitacions, el tipus de la segona subhasta, si es tracta de béns immobles, i els dos terços del tipus de la segona subhasta, en el cas de béns mobles.
c) Quan els béns o drets no han estat objecte de subhasta, s’ha de mirar d’obtenir, almenys, tres ofertes. Si hi ha tres o més ofertes, els béns o drets s’adjudiquen a la persona que presenti la millor oferta, que no pot ser inferior al cinquanta per cent de la valoració; si hi ha menys de tres ofertes, l’adjudicació s’ha de fer, pel cap baix, pel setanta per cent de la valoració.