1. Les faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les faltes greus, al cap d’un any, i les faltes molt greus, al cap de dos anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què l’Administració n’hagi tingut coneixement i, en el cas d’infraccions continuades o permanents, a partir de la data en què finalitzi la conducta infractora.
2. El termini de prescripció de les faltes s’interromp per qualsevol actuació efectuada amb coneixement formal de l’interessat que s’adreci a la investigació, la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.
3. Produïda la interrupció, es torna a iniciar el còmput del termini de prescripció a partir de la data de la interrupció.
4. En cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, o per causa d’incapacitat temporal de la persona expedientada, el termini de prescripció de la falta resta igualment suspès fins que el Departament de Funció Pública tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal, en el primer cas, o de la declaració d’alta o d’incapacitat definitiva, en el segon.