1. La declaració de situació de suspensió significa, per a la persona afectada, que durant el període de suspensió cessa en la seva activitat professional.
2. La situació de suspensió només es pot declarar per una de les causes següents:
a) Suspensió cautelar de funcions en cas que el funcionari o treballador públic interí estigui implicat en un procés d’investigació disciplinària, d’acord amb el que preveu l’article 96 d’aquesta Llei. La suspensió cautelar de funcions pot comportar la minoració o la suspensió del pagament de les retribucions corresponents.
b) Suspensió en cas que el funcionari o treballador públic interí estigui implicat en un procediment judicial en què es decreti privació de llibertat o una altra mesura que determini la impossibilitat d’ocupar el lloc de treball. La situació és declarada d’ofici en el moment en què l’Administració general tingui coneixement de la impossibilitat d’ocupar el lloc de treball per la privació de llibertat del funcionari o treballador públic interí i durant el temps que duri la impossibilitat de prestació dels serveis. Durant aquest temps, el funcionari o treballador públic interí no percep cap retribució ni genera vacances i el temps que transcorri en aquesta situació no computa a cap efecte.
c) Suspensió de funcions i de retribucions, d’una durada màxima de sis mesos, com a sanció per la comissió d’una falta, en aplicació del règim disciplinari establert en aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.
3. La declaració de la situació de suspensió correspon al ministre competent en matèria de funció pública.