1. El procediment disciplinari contra un funcionari o un treballador públic interí s’inicia d’ofici per acord de l’òrgan competent o per iniciativa pròpia, per ordre superior, o com a conseqüència de la petició raonada d’altres òrgans administratius o d’una denúncia.
2. Quan es tracta de conductes qualificades de faltes lleus, l’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari pot decidir que es tramiti pel procediment abreujat. En el cas de conductes qualificades de faltes greus o molt greus, s’ha de seguir sempre el procediment ordinari.
3. L’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari designa un instructor i comunica l’inici del procediment al Departament de Funció Pública. La instrucció correspon a l’òrgan instructor d’expedients disciplinaris de l’Administració general. En el seu defecte correspon al funcionari designat dins el personal del departament de la persona expedientada o bé d’un altre departament, la designació del qual requereix l’autorització prèvia del responsable del departament corresponent.
4. L’abstenció i la recusació de l’instructor s’han de plantejar davant de l’òrgan que l’ha designat, que resol en el termini de cinc dies hàbils. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici que es pugui al·legar posteriorment en el recurs que es formuli contra la resolució definitiva de l’expedient disciplinari.
5. La providència mitjançant la qual s’acorda la incoació de l’expedient disciplinari i es designa l’instructor s’ha de notificar per escrit a la persona expedientada.