Article 23: Política general en matèria d’immigració

1. El Govern analitza les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i de la societat andorranes en matèria d’immigració, així com la situació nacional del treball. Utilitza a aquest efecte les dades i anàlisis aportades per l’organisme competent en matèria d’ocupació, així com tots els altres instruments d’observació i d’estudi al seu abast.

2. El Govern completa aquesta anàlisi efectuant totes les consultes que considera oportunes prop de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, de les organitzacions empresarials i sindicals i del Consell de Col·legis Professionals, i prop de les associacions d’àmbit nacional que tenen un interès en matèria d’immigració.

3. A partir d’aquesta anàlisi el Govern defineix la política general en matèria d’immigració, privilegiant l’accés als llocs de treball dels andorrans i dels estrangers legalment residents, amb l’objectiu d’afavorir la cohesió social.

4. Quan considera necessari obrir globalment o sectorialment el mercat del treball interior a nous immigrants, el Govern adopta totes les normes i promou totes les mesures necessàries perquè les autoritzacions d’immigració que comporten el dret a treballar es concedeixin seguint els criteris de prioritat establerts a l’article 40 de la present Llei.

5. Així mateix, el Govern, a partir d’aquesta anàlisi, determina la conveniència de donar entrada al territori andorrà a persones estrangeres que, sense integrar-se en el mercat de treball del Principat, es considera que el fet que hi resideixin representa un interès per al país, en funció de les activitats que desenvolupen o del seu compromís d’invertir en actius andorrans, per donar així satisfacció a les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i la societat andorranes. 5 bis . Altrament, el Govern, a partir d’aquesta anàlisi, determina la conveniència de donar entrada al territori andorrà a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia. Aquestes persones poden correspondre a qualsevol de les tipologies següents de treballadors per compte aliè o per compte propi:

6. El Govern pren en consideració les anàlisis efectuades i les prioritats establertes en aquest capítol per fixar periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida, les quotes d’autoritzacions d’immigració.

7. El Govern, de conformitat amb l’anàlisi definida als apartats anteriors del present article, fixa per via reglamentària, i per un període limitat, una quota especial d’autoritzacions destinades a cobrir les necessitats de mà d’obra que no han estat satisfetes pel mercat del treball interior i corresponen a activitats laborals que, per les seves pròpies característiques, només poden ser exercides a Andorra durant una temporada determinada de l’any.

8. El Govern, de conformitat amb l’anàlisi definida als apartats anteriors del present article, fixa, per via reglamentària i per un període limitat, una quota especial d’autoritzacions per a una activitat professional determinada si constata un dèficit de mà d’obra per aquesta activitat professional en un sector econòmic concret. Aquest dèficit ha de correspondre a un augment conjuntural de l’activitat i no ha de poder ser satisfet pel mercat del treball interior.

9. Les autoritzacions temporals per a treballadors d’empreses estrangeres poden ser concedides en funció de les sol·licituds presentades, sempre i que s’ajustin als supòsits legals definits a l’article 27 de la present Llei i als criteris econòmics determinats prèviament pel Govern per via reglamentària per a la concessió d’aquest tipus d’autoritzacions.

10. El nombre d’autoritzacions de residència sense activitat lucrativa per a professionals amb projecció internacional i per raons d’interès científic, cultural i esportiu i per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats que es poden concedir en un temps determinat es fixa periòdicament d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra. La determinació del nombre màxim d’autoritzacions es fa per via reglamentària en la mateixa norma que fixi les quotes d’autoritzacions d’immigració general o en una altra de la mateixa jerarquia. Totes aquestes autoritzacions de residència es computen dins de la quota aprovada, amb l’excepció de les relatives a les persones que accedeixin a la condició de resident sense activitat lucrativa, d’acord amb les disposicions dels articles 91, 93 i 94. Tampoc no computen les persones que es troben en una de les situacions esmentades a l’article 97. 10 bis . El nombre d’autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, i per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, es fixa periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida i d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra. La determinació del nombre màxim d’autoritzacions es fa per via reglamentària en la mateixa norma que fixi les quotes d’autoritzacions d’immigració general o en una altra de la mateixa jerarquia. Totes aquestes autoritzacions de residència es computen dins de la quota aprovada, amb l’excepció de les relatives a les persones que accedeixin a la condició de resident sota aquestes tipologies d’autorització, d’acord amb les disposicions dels articles 91, 93 i 94. Tampoc no computen les persones que es troben en una de les situacions esmentades a l’article 97.

11. El nombre d’autoritzacions d’immigració de treball sense residència es fixa periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida i d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra.

12. El nombre d’autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi es fixa periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida i d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra. El Govern ha d’establir un nombre d’autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi diferenciat en funció de si es tracta de professionals titulats o dels altres supòsits de residència i treball per compte propi. No obstant això, el Govern pot determinar que si s’esgota una de les dos modalitats d’autoritzacions, es pot concedir a la persona sol·licitant l’autorització que demana sempre que no s’hagi exhaurit el nombre global d’autoritzacions de residència i treball per compte propi fixat reglamentàriament. Així mateix, el Govern pot establir un nombre d’autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi per als professionals titulats diferenciat en funció dels grups professionals. En cas que el nombre total d’autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi divergeixi en relació amb el resultat de les consultes efectuades en el marc de l’apartat 2 d’aquest article, el Govern ha d’adreçar una comunicació a les entitats concernides en què motivi la decisió adoptada.