1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització de treball temporal de fronterer ha de pernoctar de forma habitual fora del territori andorrà i està autoritzat a treballar mentre estigui vigent la seva autorització.
2. La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer s’ajusta a una temporada de l’any prèviament determinada quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.7 de la present Llei.
3. La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer no pot excedir el termini de dotze mesos seguits quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.8 de la present Llei.
4. L’autorització de treball temporal de fronterer comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econòmic concret, de conformitat amb els criteris legals i els convenis internacionals vigents.
5. L’autorització de treball temporal de fronterer té caràcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigència, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal fins que hagi transcorregut com a mínim cinc mesos des de la data de venciment de l’autorització anterior.
6. El titular d’una autorització de treball temporal de fronterer no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal si la temporada anterior s’ha constatat qualsevol incompliment de la normativa vigent en matèria d’immigració al Principat d’Andorra.