1. Tota informació comunicada o obtinguda en el marc d’acords o convenis internacionals que estableixin un intercanvi d’informació de comptes financers entre altres estats i el Principat d’Andorra es considera confidencial i ha de protegir-se de la mateixa manera que l’obtinguda en virtut de la legislació nacional de cada estat i, en la mesura necessària per a la protecció de les dades personals, de conformitat amb la legislació nacional aplicable i les salvaguardes que pugui especificar l’estat que comuniqui la informació en aplicació de la seva legislació interna.
2. La informació tractada de conformitat amb aquesta Llei es conserva durant un període de temps no superior al necessari per aconseguir les finalitats dels acords o convenis internacionals aplicables. En qualsevol cas, les institucions financeres han de:
a) conservar la documentació que la institució obté o crea per complir amb aquesta Llei així com les autocertificacions, les proves documentals i els registres de les actuacions fetes i qualsevol evidència relacionada amb el procediment de diligència deguda; i.
b) conservar aquests documents per un període d’almenys cinc anys des de la fi del període en què la institució ha de comunicar la informació d’acord amb el que estableix aquesta Llei.
3. La informació pot ser revelada únicament a les persones o autoritats, inclosos els tribunals i òrgans administratius o de supervisió, encarregades de la determinació, la recaptació o el cobrament dels impostos d’Andorra o de l’estat corresponent, dels procediments declaratius o executius relatius a aquests impostos o de la resolució dels recursos relatius als mateixos impostos. La utilització de la informació està reservada únicament a aquestes finalitats i a aquestes persones, que poden revelar-la únicament en un procediment públic davant un tribunal o en una decisió judicial que tingui relació amb els impostos concernits.