Llei de policia i protecció de les aigües, del 31 de juliol de 1985

La present llei té per objecte d’establir el règim jurídic de la policia i protecció de les aigües. Els objectius de la policia i protecció de les aigües són els següents: Garantir la salubritat i la higiene de les aigües destinades al consum humà o animalGarantir les condicions higièniques i sanitàries de les piscines i de llurs instal·lacionsEstablir els requisits per a la declaració i aprofitament de les aigües termals i mineralsRegular l’evacuació de les aigües residualsGarantir la protecció de les aigües superficials

L’aigua destinada, directament o indirecta, al consum humà o animal ha d’ésser potable.

Per aigua per al consum humà s’entén: Aigua per al subministrament urbà, públic o privatAigües envasadesAigua utilitzada per a la fabricació, tractament o conservació de substàncies o productes destinats al consum humàAigües que afectin la salubritat del producte alimentari final

És aigua potable aquella que reuneix totes les característiques que reglamentàriament es determinin.

El gel destinat al consum humà o que estigui en contacte directe amb productes destinats al consum humà ha d’ésser produït a partir d’aigua potable i manipulat de forma que se’n preservi la potabilitat.

Tota captació d’aigua potable, sigui d’origen superficial o subterrani, haurà de quedar aïllada mitjançant la creació d’un perímetre de protecció, a l’interior del qual no podrà dur-se a terme cap activitat sense la prèvia autorització del Consell Executiu. Reglamentàriament es determinaran quines activitats romanen prohibides dins el perímetre de protecció i que, conseqüentment, no són susceptibles d’autorització.

El Consell Executiu fixarà, cas per cas, la ubicació del perímetre de protecció, en funció d’un estudi geològic que donarà la relació entre les zones d’infiltració i el punt de recollida que s’haurà de protegir.

L’establiment del perímetre de protecció no podrà fer-se mai en perjudici de tercer. A tal efecte, la persona o entitat que vulgui explotar la captació d’aigua potable haurà de ser propietària o disposar del dret d’ús dels terrenys compresos dins el perímetre de protecció. Quan sigui el cas, i prèvia declaració de la utilitat pública de la captació, els terrenys compresos dins el perímetre de protecció podran ésser objecte d’expropiació per mitjà del procediment legalment establert.

L’aigua per al consum humà o animal serà sotmesa periòdicament a controls analítics, a fi de verificar que en tot moment és potable. El Consell Executiu establirà reglamentàriament la metodologia, procediment, freqüència i determinació dels punts de mostratge, i durà a terme l’esmentada activitat de vigilància.

Un reglament del Consell Executiu determinarà les condicions tècniques que han de complir les instal·lacions d’abastament d’aigua per al consum humà, per tal de garantir-ne la potabilitat.

Tota persona física o jurídica, privada o pública, que vulgui dur a terme l’abastament d’aigua per al consum humà haurà de justificar que la instal·lació projectada compleix tots els requisits establerts reglamentàriament i sol·licitar la pertinent autorització al Consell Executiu.

El subministrament d’aigua potable a través de cisternes només serà autoritzat de forma excepcional.

Tota persona, física o jurídica, privada o pública, que vulgui procedir a l’explotació comercial d’una font d’aigua, mitjançant la venda d’aigua envasada per al consum humà, necessitarà la prèvia autorització del Consell Executiu.

Per obtenir l’autorització a què es refereix l’article anterior caldrà que el sol·licitant acrediti el compliment de les condicions tècniques que reglamentàriament es determinin pel que fa a la qualitat de l’aigua i a les característiques dels envasos i de la instal·lació d’embotellament.

La construcció, reforma o ampliació de piscines no reservades a la utilització personal o familiar requerirà la prèvia autorització del Consell Executiu. L’obertura de les piscines requereix igualment llicència del Consell Executiu. Per a l’atorgament de la dita llicència es tindran en compte les condicions higièniques i sanitàries del recinte i de les seves instal·lacions, així com les de la piscina pròpiament dita.

Les condicions que han d’observar-se en la construcció de piscines i dels seus recintes, així com en allò que concerneix la qualitat de l’aigua i de les instal·lacions de manteniment, seran determinades reglamentàriament. El reglament haurà de tenir en compte els diversos tipus de piscines, atenent al seu volum i al seu ús, ja sigui públic o privat.

Tota persona pública o privada que exploti una piscina no reservada a la utilització personal o familiar haurà d’imposar als seus usuaris el compliment d’un reglament de règim intern que contindrà necessàriament aquelles normes higièniques i sanitàries que reglamentàriament es determinin.

El Consell Executiu inspeccionarà periòdicament les piscines sotmeses a la present llei i adoptarà les mesures adients per corregir els defectes que s’observin.

La persona pública o privada que exploti una piscina sotmesa a les prescripcions de la present llei serà responsable dels danys que pugui ocasionar l’incompliment de les normes higièniques i sanitàries establertes per aquesta llei i pels reglaments que la desenvolupin.

La declaració de la condició de termal o mineral d’una determinada aigua serà efectuada pel Consell Executiu, previ informe tècnic de la Conselleria de Treball i Benestar Social. L’esmentada declaració serà requisit previ per a l’autorització de l’aprofitament de les aigües en qualitat de termals o minerals.

S’entén per aigües minerals aquelles aigües naturals que provenen de les capes subterrànies i que, per llur especial composició química o estat físic, presenten certes propietats terapèutiques o són susceptibles d’aprofitament industrial.

S’entén per aigües termals aquelles aigües naturals que provenen de les capes subterrànies i que brollen a una temperatura superior en almenys 5ºC a la mitjana anual del medi ambient on és localitzada la font.

La resolució del Consell Executiu per la qual es concedeix la classificació d’una aigua com a termal o mineral serà notificada a l’interessat i publicada al Butlletí Oficial del Principat.

Les aigües minerals podran ésser destinades al consum, previ llur condicionament i envasament, o a fins industrials, i les aigües termals podran ésser utilitzades amb fins terapèutics en establiments especialitzats. Tots aquests aprofitaments requereixen la prèvia autorització del Consell Executiu.

Per a obtenir l’autorització d’aprofitament d’aigües termals caldrà garantir l’acompliment de les condicions higièniques i sanitàries que reglamentàriament es determinin, pel que fa al funcionament dels establiments termals.

Per obtenir l’autorització d’aprofitament d’aigües minerals caldrà garantir la qualitat de l’aigua i les condicions higièniques i sanitàries que reglamentàriament s’estableixin sobre les indústries de condicionament i d’envasament.

Al mateix temps que concedeix l’autorització de l’aprofitament, el Consell Executiu haurà de fixar el perímetre de protecció de la font d’aigua, d’acord amb allò que estableixen els articles 6 a 8 de la present llei.

L’evacuació i abocament de les aigües residuals i pluvials ha d’efectuar-se d’acord amb les prescripcions contingudes en la present llei i en els reglaments que la desenvolupin.

Les aigües residuals s’abocaran a les clavegueres o col·lectors i, en els casos i formes previstos per la present llei, a les aigües superficials. Amb la sola excepció d’allò que preveu l’article 36, següent, queda prohibit d’abocar al sòl o al subsòl les aigües residuals.

Tot abocament d’aigües residuals en aigües superficials necessitarà l’autorització del Consell Executiu. El Consell Executiu determinarà reglamentàriament les condicions que hauran de complir-se per a obtenir l’esmentada autorització, en funció de la naturalesa de l’abocament.

El Consell Executiu controlarà periòdicament els abocaments d’aigües residuals en aigües superficials i adoptarà les mesures necessàries per a garantir la salubritat del medi receptor. A tal efecte, podrà ordenar la suspensió dels abocaments o exigir-hi la instal·lació d’aparells de depuració.

Sense perjudici de les autoritzacions de construcció que siguin escaients, l’obertura d’una estació depuradora d’aigua requerirà una autorització específica lliurada pel Consell Executiu i que tindrà per objecte de comprovar que l’estació reuneix les condicions necessàries per a garantir l’abocament legalment permès.

El Consell Executiu inspeccionarà periòdicament el funcionament de les estacions depuradores i adoptarà les mesures adients per corregir els defectes que s’hi observin.

La persona pública o privada encarregada de l’explotació, funcionament i manteniment d’una estació depuradora serà responsable dels danys que pugui ocasionar el mal funcionament d’aquesta.

No es concedirà cap autorització per a la construcció d’immobles si amb la sol·licitud no s’acompanyen la memòria i els plànols corresponents al sistema per a conduir les aigües residuals a la xarxa de clavegueres.

El Consell Executiu fixarà reglamentàriament les condicions que han de respectar les conduccions d’aigües residuals, tant pel que fa a llur construcció com en allò que es refereix al manteniment.

L’abocament a les clavegueres d’aigües industrials que provinguin d’activitats especialment perilloses serà objecte de regulació específica per part del Consell Executiu. En tot cas, caldrà autorització del Consell Executiu per als abocaments provinents de bugaderies-tintoreries, tallers de reparació d’automòbils i estacions de servei, corts, estables i instal·lacions pecuàries, adoberies i blanqueries, acabaments tèxtils, destil·leries i fàbriques de llevats, així com tots els altres que reglamentàriament es determinin.

L’Administració vetllarà pel manteniment de l’estat natural de les aigües superficials, evitant tota mena de pol·lució que pugui posar en perill la salut de l’home i dels animals, que dificulti la utilització de l’aigua amb fins de consum, que afecti l’ecosistema o que perjudiqui la bellesa del paisatge. A aquest efecte s’estableix un règim de protecció i de control de les aigües superficials.

Els abocaments d’aigües residuals en aigües superficials es regulen per allò que disposa el Títol IV d’aquesta llei.

Queda prohibit de llençar a les aigües superficials objectes de qualsevol classe, especialment residus domèstics, industrials o agrícoles que, per la seva naturalesa, puguin alterar-ne la qualitat.

Queda prohibit de rentar o netejar persones, animals o coses dins les aigües superficials de titularitat pública o en aigües de titularitat privada destinades al consum humà o animal.

El Consell Executiu classificarà les aigües superficials segons llur qualitat i, en funció d’aquesta, determinarà els usos per a cadascun dels tipus. A aquest efecte elaborarà un inventari en el qual es farà constar l’estat de cada una de les aigües superficials.

El Consell Executiu controlarà periòdicament l’estat de les aigües superficials i adoptarà les mesures adients per a mantenir la qualitat de cada un dels tipus. Aquests controls es duran igualment a terme cada vegada que es produeixin circumstàncies excepcionals susceptibles d’alterar la qualitat de les aigües.

El que disposa aquesta llei fa referència a les infraccions i sancions de naturalesa administrativa i no afecta la responsabilitat civil o penal que pugui derivar de les mateixes accions o omissions.

En cap cas no serà possible d’imposar una doble sanció administrativa i penal per una mateixa conducta. Si existís un procés penal en curs se suspendrà la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal.

Seran responsables de les infraccions les persones privades, físiques o jurídiques que per acció o omissió hi haguessin participat.

Si la infracció era comesa en l’exercici d’una activitat autoritzada per l’Administració en serà responsable el titular de l’autorització.

De les infraccions en productes envasats, en serà responsable el titular de la firma o raó social que figura a l’etiqueta, llevat que se’n demostri la falsificació, o la mala conservació del producte pel tenidor, sempre que s’especifiquin a l’envàs original les condicions de conservació.

Quan una infracció sigui imputada a una persona jurídica podran ésser considerades també responsables les persones que integren els seus organismes rectors o de direcció, així com els tècnics responsables de l’elaboració i control.

Són infraccions al que disposa aquesta llei:

Les infraccions enumerades a l’article anterior podran ésser lleus, greus o molt greus.

Es consideren infraccions lleus les enumerades a l’article 51, apartats b) f) i g).

Es consideren infraccions greus: Les enumerades a l’article 51, apartats a) c) d) i e). La reincidència en infraccions lleus dins el període d’un any.

Es consideren infraccions molt greus: La comissió de qualsevol infracció de les tipificades a l’article 51 que posi en perill la vida humana. La reincidència en infraccions greus dins el període de cinc anys.

Les infraccions a què es refereix aquesta llei seran sancionades mitjançant l’aplicació de les mesures següents: Infraccions lleus: multa de fins a 100.000 pessetes. Infraccions greus: multa compresa entre 100.001 i 500.000 pessetes. Infraccions molt greus: multa compresa entre 500.001 i 10.000.000 de pessetes.

La quantia de la sanció, dins cada un dels tipus, es graduarà tractant d’assolir l’adequada proporcionalitat entre la infracció i la sanció. A aquests efectes s’hauran de tenir en compte els criteris següents: Efecte perjudicial de la infracció sobre els interessos públics.Efecte perjudicial o dany causat sobre les persones o béns.Benefici obtingut per l’infractor.El dol, la culpa o la negligència.

En els supòsits d’infraccions greus o molt greus es podrà acordar com a sanció accessòria la revocació de l’autorització que hagués concedit.

L’autoritat a la qual correspon de resoldre l’expedient podrà, en qualsevol moment, acordar el comís d’aquelles aigües destinades al consum humà que no estiguessin en bones condicions.

Les infraccions a què es refereix aquesta llei prescriuran al cap de dos anys, llevat de les molt greus, que prescriuran al cap de cinc anys. El termini de la prescripció començarà a córrer des del dia en què s’hagués comès la infracció, i s’interromprà des del moment en què el procediment es dirigeixi contra l’infractor.

Independentment de les sancions que es puguin imposar als infractors, aquests hauran de reparar els danys que haguessin ocasionat a les aigües públiques i privades.