1. En la inscripció de naixement es fa constar la identitat de la mare, d’acord amb les dades que resultin del certificat mèdic o del document expedit per qui hagi assistit al part, o de la declaració de la mateixa mare o del pare de l’inscrit.
2. En defecte d’aquests documents, o de la declaració de la mare o del pare de l’inscrit, o si no consta que la mare és casada, es notifica personalment a la mare la declaració de maternitat, amb apercibiment que, en cas d’incompareixença, en el termini de quinze dies, d’ella o d’un apoderat, davant del Registre Civil per contradir aquella declaració, aquesta romandrà eficaç i només podrà quedar sense efecte per sentència judicial. Tant la notificació com la impossibilitat de fer-la ha de constar per nota marginal.
3. No és necessària la notificació a què es refereix el paràgraf anterior quan hi hagi reconeixement formal de la maternitat, o hagi estat declarada aquesta judicialment.
4. La declaració contrària a la maternitat feta per la presumpta mare es fa constar en inscripció al marge de la del naixement.