Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996

Per la present Llei es crea el Registre Civil del Principat d’Andorra com a institució pública al càrrec de la qual es troba la constatació, la publicació i la prova dels fets i els actes jurídics que afecten l’existència, la identificació i la capacitat de les persones o altres aspectes del seu estat civil, per contribuir en alguns casos a la constitució dels dits actes i proporcionar títols de legitimació d’estat. El Registre Civil d’Andorra és únic per a tot el Principat, i les seves competències específiques i concretes són les que resulten de la present Llei, el seu Reglament i les disposicions legals posteriors que es dictin sobre aquesta institució.

Constitueixen l’objecte del Registre Civil els fets, els actes i les situacions jurídiques relacionats amb l’estat civil de les persones següents:

Han de constar obligatòriament al Registre Civil tots els fets i els actes referits a l’article anterior, en els termes que la present Llei especifica, i també els que en determinin la modificació o l’extinció, sempre que afectin persones de nacionalitat andorrana, sigui quin sigui el lloc on es produeixin, i aquells altres que, encara que afectin estrangers, es produeixin en territori andorrà. Amb relació a les persones que adquireixin la nacionalitat andorrana amb posterioritat al naixement, s’han d’inscriure al Registre els fets i els actes referits a l’article 2 que les afectin, fins i tot els anteriors a l’adquisició de nacionalitat. L’assentament dels fets i els actes anteriors a l’adquisició de la nacionalitat es realitza simultàniament a l’anotació d’aquesta.

Simultàniament a tota primera inscripció o anotació concernent un andorrà o un nascut a Andorra, que no sigui la inscripció de naixement, s’han d’aportar els documents necessaris per anotar-ne el naixement en el Registre andorrà. Els documents que s’han d’aportar són:

Els fets i els actes d’estat civil inscrits a l’estranger, per les autoritats o organismes estrangers competents, que afectin els andorrans, poden ésser assentats al Registre Civil d’Andorra, d’acord amb els documents que els comprovin, d’acord amb la llei respectiva i sempre que no vulnerin els principis d’ordre públic andorrà i no constitueixin frau a la llei, i en el cas en què siguin constituïts per sentències estrangeres, sempre que aquestes hagin estat declarades executòries a Andorra conforme a l’article 9. Si els fets o els actes estrangers afecten ciutadans estrangers, la seva constància al Registre Civil andorrà, mitjançant la classe d’assentaments que correspongui a cada classe, tan sols es permet quan la persona sol·licitant, a part d’aportar els títols i les proves que corresponguin, hi demostri legítim interès i tingui residència principal i permanent a Andorra.

Les inscripcions al Registre Civil constitueixen la prova dels fets o els actes que hi consten inscrits. Únicament poden ésser utilitzats altres mitjans de prova en els casos de manca d’inscripció o bé quan per qualsevol causa no sigui possible certificar un assentament. En aquests casos, perquè siguin admesos altres mitjans de prova, cal que, prèviament o simultàniament, s’insti mitjançant els actes o els procediments corresponents, la inscripció omesa o la reconstrucció de l’assentament.

Els fets i els actes que resultin de les inscripcions del Registre no poden ésser impugnats en judici sense que, prèviament o simultàniament, sigui instada la rectificació o la cancel·lació dels corresponents assentaments del Registre.

Els fets i els actes susceptibles d’inscripció al Registre Civil només produeixen efectes contra tercers a partir de la data de l’assentament corresponent.

Les decisions de tribunals estrangers relatives a l’estat o a la capacitat civil dels andorrans només poden ésser inscrites o anotades al Registre Civil després que els òrgans judicials andorrans els hagin reconegut força executòria a Andorra, salvat el cas de tractats i convencions internacionals contraris. El mateix requisit, amb la mateixa excepció, és necessari per a les decisions dels tribunals estrangers relatives a l’estat civil o a la capacitat dels estrangers, quan aquests, sense perjudici del compliment de les condicions previstes al present article, pretenguin inscriure-les al Registre Civil d’Andorra.

Correspon al registrador, o si és el cas al registrador suplent, la funció de qualificació registral, per determinar, per allò que resulti de les declaracions, dels documents i de les proves aportades, i també dels assentaments del mateix registre, el següent:

Són òrgans del Registre Civil, les respectives competències dels quals es fixen legalment, l’organisme o el departament de l’Administració central que aquesta determini a l’efecte de la seva relació amb el Registre, el registrador de l’estat civil, el registrador suplent de l’estat civil, la Inspecció del Registre Civil i el Ministeri Fiscal. De les tasques auxiliars i d’oficina se n’ocupa el personal administratiu. Sense perjudici de l’adscripció del Registre Civil a l’Administració central i de la relació jeràrquica que els òrgans del Registre Civil o del seu personal puguin tenir respecte d’aquella, el registrador té autonomia en les seves qualificacions i en les seves decisions, encara que la seva actuació sigui objecte de la vigilància de la Inspecció del Registre i que les seves resolucions estiguin subjectes als recursos legalment previstos. En el compliment de les seves funcions el personal adscrit al Registre Civil no rep ordres d’altra persona que no sigui el Registrador i, si és el cas, del registrador suplent. Llevat de la Inspecció del Registre i els batlles i els tribunals de l’Administració de Justícia d’Andorra, en l’exercici de les seves funcions, cap persona revestida o no d’autoritat no pot tenir coneixement o trasllat del material documental del Registre, sense perjudici del dret d’obtenir certificacions, segons el previst en el capítol IV, del títol VII.

El Registre Civil va a càrrec del registrador de l’estat civil. Aquest càrrec es proveeix per oposició i ha de recaure en una persona titulada en dret. Previ a la convocatòria el Govern fa públiques les proves i la composició del jurat. Així mateix, un cop realitzades les proves i obtinguts els resultats es fa pública la llista dels candidats per ordre decreixent de resultats. De la mateixa forma es procedeix per al nomenament del registrador suplent de l’estat civil.

Mentre actuï el registrador, el suplent fa les funcions i compleix les tasques que el titular li encomani i li està subordinat, però quan estigui cridat a suplir-lo per vacant, absència, delegació, impediment o qualsevol altra causa, el registrador suplent no té cap lligam de subordinació respecte del registrador titular.

El Registre Civil, en el seu aspecte de servei administratiu, depèn directament del cap de Govern, o del ministre en què aquest delegui aquesta competència, el qual no pot delegar aquesta responsabilitat en cap altre càrrec o persona.

El registrador, i també el registrador suplent, tenen l’estatut de funcionaris mentre estigui en vigor el seu nomenament.

El càrrec i la dotació pressupostària del registrador i el registrador suplent han d’ésser inscrits sempre en el pressupost sigui quina sigui la permanència en el càrrec de les persones que l’exerceixin.

El Registre només pot disposar de personal eventual no funcionari per a tasques específiques de durada limitada que no excedeixin sis mesos. En cap cas no es pot encarregar al personal eventual la redacció d’actes, inscripcions, anotacions i certificacions, com tampoc no poden rebre declaracions ni actuar en instrucció d’expedients.

El personal del Registre queda sotmès a les lleis i els reglaments que regulin successivament la seva funció, tant en l’ordre administratiu general com en la seva específica funció registral, i a la direcció del registrador.

Els òrgans i el personal del Registre Civil que en l’exercici de les seves funcions i missions infringeixin les lleis o no compleixin els deures que els imposa aquesta Llei, són responsables civilment, i si és el cas penalment, dels seus actes.

Totes les persones adscrites al Registre Civil o que hi prestin servei estan obligades a guardar secret respecte de tot el que coneguin per raó de la tasca que se’ls ha confiat. A més de les responsabilitats penals i civils que corresponguin, la violació del secret és motiu de pèrdua del càrrec, expulsió del cos de funcionaris, i/o ruptura del contracte de treball sense necessitat de preavís i sense dret a indemnització.

El registrador i, si és el cas, el registrador suplent que deliberadament:

El Registre Civil consta de quatre seccions, que són les següents:

La Secció Quarta o General s’ocupa de les funcions i els serveis que puguin afectar les altres seccions del Registre i les altres que no hi estiguin específicament atribuïdes, entre elles les inherents a la modificació dels assentaments registrals, a l’auxili registral i les comunicacions, al control d’activitats, als inventaris, al personal, la inspecció, la caixa i la comptabilitat i els mitjans mecànics. Aquests serveis comuns s’organitzen de la forma i amb els llibres que es determinin al Reglament del Registre Civil i a les disposicions complementàries.

Els llibres del Registre Civil s’obren amb una diligència que redacta i signa el registrador en la primera plana de cada llibre. En aquesta diligència s’ha de fer constar a quina secció del Registre correspon el llibre, la quantitat de planes que conté —les quals han d’ésser segellades, numerades i signades pel registrador— així com la data d’obertura del mateix llibre. Una vegada esgotades les pàgines del llibre o sempre que, per qualsevol causa, s’hagi de tancar, el registrador ha d’estendre dins el termini de 3 dies una altra diligència en què ha de fer constar la causa i la data del tancament, i el nombre d’inscripcions.

Els assentaments dels llibres d’inscripcions i els altres assentaments d’estat civil, a què es refereix l’article 23 i que són els principals, s’estenen sense deixar folis o espais en blanc, i si n’hi ha, s’han d’inutilitzar tant en els textos dels impresos encasellats com en qualsevol altre amb els corresponents ratllats, i només s’hi poden utilitzar les abreviatures o els guarismes legalment permesos. Són nul·les les addicions, les postil·les, els interlineats, les raspadures o les esmenes que no se salvin abans de firmar els assentaments.

Tot el contingut dels llibres del Registre Civil i els seus índexs ha de ser copiat en un altre suport, fotogràfic, magnètic o òptic, amb la finalitat de permetre, si escau, la reconstrucció o la recerca dels seus assentaments.

Els llibres a què es refereixen els articles precedents segueixen els models oficials fixats pel Reglament del Govern.

Si, per qualsevol causa, s’extravia o s’inutilitza, totalment o parcialment algun llibre del Registre Civil, s’ha de procedir a la seva reconstitució, sense perjudici de les accions que s’emprenguin contra les persones que hagin pogut incórrer en responsabilitat pels fets que hagin motivat la inutilització o l’extraviament dels llibres. La reconstitució s’ha d’ajustar a les normes reglamentàries i ha de tenir la publicitat prevista en aquestes normes per a coneixement dels possibles interessats.

En qualsevol procediment de reconstitució dels llibres del Registre Civil, l’activitat del registrador ha d’ésser supervisada, des del començament del procediment fins al final, per l’inspector del Registre Civil al qual el registrador ha de comunicar, des del mateix moment que en tingui coneixement, els esdeveniments que motiven la reconstitució.

Es conserven, incorporant-los als lligalls que corresponguin a la seva classe i al seu contingut, i establint-hi la classificació convenient, els documents i els papers següents:

Cada secció del Registre disposa del seu propi arxiu, en el qual es dipositen ordenadament i es custodien els llibres, els lligalls i els altres papers que tinguin relació amb les missions o les activitats que s’hi desenvolupen. El registrador és responsable de la custòdia dels arxius, els llibres, els lligalls i els papers del Registre Civil, sense perjudici de la responsabilitat que per una altra part correspongui als autors directes de la conducta maliciosa o negligent causant de la destrucció, l’extraviament, la sostracció o la deterioració de tot el relacionat. Els llibres del Registre Civil no poden treure’s del local que en sigui la seu sota cap pretext, llevat dels casos en què es traslladi aquesta seu, o en què hi hagi perill de destrucció. Les còpies de seguretat dels documents originals s’han de guardar en un lloc segur i diferent del lloc on es conserven els originals.

La Inspecció del Registre Civil correspon al president de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.

Anyalment l’inspector visita personalment les oficines del Registre Civil per realitzar-hi una inspecció ordinària. Examina els llibres i els expedients, i també qualsevol altre document que estimi convenient, per constatar el compliment de la legislació vigent. De la inspecció i del seu resultat se’n redacta una acta que s’estén en el Llibre d’inspeccions i que han de signar l’inspector i el registrador.

A més de la inspecció ordinària a què es refereix l’article precedent, l’inspector pot realitzar les inspeccions extraordinàries que consideri necessàries.

Si, en qualsevol de les seves inspeccions, l’inspector constata alguna anomalia, l’ha de fer constar en l’acta d’inspecció en què s’han de ressenyar també les instruccions donades al registrador per esmenar-la.

En el cas que l’inspector, després de qualsevol inspecció, consideri que de les anomalies constatades es pot derivar responsabilitat del registrador o del seu personal, n’ha de donar coneixement al cap de Govern i, si és el cas, al Ministeri Fiscal, perquè aquests emprenguin les accions que corresponguin.

Estan legitimats per ésser subjectes actius per intervenir en els actes del Registre Civil:

Les persones relacionades a l’article anterior poden ésser representades en l’actuació registral de què es tracti per aquelles altres que posseeixin la seva representació legal, o per un advocat o un procurador que exerceixin legalment la professió a Andorra i disposin de poder especial per a l’acte registral, llevat del cas que la Llei exigeixi la intervenció personal i directa de la persona interessada.

A més de les persones autoritzades pel dret en general, també poden intervenir com a testimonis els parents consanguinis i afins als interessats i el personal del Registre Civil.

L’idioma que s’ha d’utilitzar en els assentaments i els altres actes i documents del Registre Civil és el català, amb les excepcions legalment autoritzades.

Són títols d’inscripció o anotació al Registre Civil andorrà, les manifestacions de persones privades, o les resolucions judicials, administratives o del registrador civil, que segons aquesta Llei o les disposicions reglamentàries, i instrumentalitzades per declaracions verbals o per documents que compleixin els requisits legals, serveixen de base per als assentaments mencionats i donen, d’aquesta manera, accés al Registre a fets i actes d’estat civil. Les declaracions poden ésser de coneixement o de voluntat. Els documents, per constituir títol d’inscripció han d’ésser públics i autèntics, llevat d’aquells d’un altre tipus que, en els casos respectius, siguin autoritzats per les normes legals amb aquest efecte. Les declaracions verbals han d’ésser transcrites directament al llibre i a l’assentament que correspongui del Registre Civil, en el cas que el registrador sigui l’òrgan competent per rebre-les i per practicar l’assentament registral. Si no és competent per practicar-lo, s’estén davant el registrador una acta de la declaració per a la transmissió ulterior al Registre Civil estranger o a l’autoritat competent. Si el registrador té competència per a la pràctica de la inscripció o l’assentament, però no en té per rebre la declaració, el destinatari legal d’aquesta última ha d’estendre i firmar acta de la declaració per a la seva transmissió immediata al Registre Civil del Principat d’Andorra. Als títols documentals s’hi poden adjuntar actes de declaracions verbals i personals dels interessats, fetes davant el registrador civil andorrà, per completar dades omeses en els títols documentals.

Les persones declarants o sol·licitants han d’ésser identificades en els assentaments o les actuacions en què intervinguin amb el nom, els cognoms, la filiació, el domicili i la documentació personal. Els documents establerts a l’estranger, de conformitat amb la llei local, poden servir de base a actes del Registre, sense perjudici de l’excepció d’ordre públic i de la legalització corresponent i sempre que no signifiquin frau de llei. La legalització no és necessària per als documents lliurats o intervinguts per autoritats de països que no exigeixin la legalització dels documents andorrans. Els documents escrits en llengua estrangera han d’anar acompanyats de la traducció corresponent al català. Les declaracions verbals que es realitzin per ignorància d’aquest idioma en un altre idioma estranger s’han de practicar amb intervenció d’un intèrpret jurat d’acord amb el que disposa la Llei de la traducció i/o interpretació jurades que les tradueixi a la llengua catalana. El registrador, no obstinat això, pot eximir d’aquests requisits quan els documents siguin redactats o les declaracions realitzades en llengua francesa o castellana.

A l’efecte del Registre Civil són hàbils tots els dies i totes les hores de l’any. No obstant això, el registrador determina els dies i les hores d’oficina i d’atenció al públic, tenint en compte que fora d’aquests horaris puguin atendre’s, si és necessari, les declaracions i les inscripcions de defunció i llicència de sepultura i incineració a Andorra, o altres actes urgents i inajornables.

Els assentaments del Registre Civil es realitzen per mitjà d’inscripcions, anotacions i notes marginals. A l’efecte de la present Llei, s’entén per: Inscripció: Assentament destinat a donar publicitat i a servir de prova a fets de l’estat civil, la veracitat o legalitat dels quals hagin estat degudament acreditades, i a la rectificació, la modificació o la cancel·lació d’inscripcions. Les inscripcions són els únics assentaments que gaudeixen de fe pública registral i produeixen els efectes jurídics establerts als articles 6, 7 i 8 d’aquesta Llei. Anotació: Assentament destinat a informar de l’existència de fets d’estat civil, la realitat o legalitat dels quals no hagi estat degudament comprovada, el contingut dels quals no resulti del mateix Registre, o de fets que només afecten l’estat civil en virtut d’una llei estrangera o no corresponguin pròpiament a l’estat civil o representin situacions provisionals. El seu valor és simplement informatiu i no gaudeixen de l’eficàcia provatòria de la inscripció. L’anotació també pot practicar-se per obrir foli registral constitutiu de suport d’inscripcions marginals, en els casos en què no sigui possible la pràctica immediata de la inscripció principal i en lloc d’aquesta. En tot cas, l’anotació ha de fer menció del seu caràcter i de la manca de força provatòria pròpia de la inscripció. Nota marginal: Assentament que constitueix una simple referència a altres assentaments del mateix Registre o d’altres registres i que té una finalitat informativa i de relació entre els diferents assentaments i llibres registrals en què es troben disperses dades relatives a les mateixes persones.

Perquè els assentaments d’estat civil, existents en registres civils estrangers o eclesiàstics parroquials andorrans, referents a andorrans i a persones nascudes a Andorra puguin causar inscripció al Registre Civil d’Andorra, cal que, a més dels altres requisits legalment exigibles, produeixin segons la legislació de l’estat on hagin estat practicats els primers o la legislació canònica els segons, els efectes de fe pública i provatoris i d’altres de previstos per a cada assentament per la legislació andorrana. Per constatar aquests efectes, s’actuarà segons el que resulti dels termes de l’assentament que es desitja traslladar a assentament registral andorrà, o del títol documental presentat com a vàlid per al trasllat o, en defecte de tot això, de la prova complementària perquè es practiqui per altres mitjans. Pel que fa a la inscripció de sentències i resolucions judicials o administratives, la titulació documental que hagi d’ésser la base de l’assentament ha de contenir la indicació que són fermes i executòries, a part de complir la resta dels requisits legals corresponents.

Les inscripcions han de contenir, a més dels que siguin específics, els elements següents:

Estan obligats a promoure sense retard les inscripcions:

El mateix dia o l’endemà de formular-se les declaracions o de presentar-se els documents, s’han d’estendre els assentaments que corresponguin, o es dictarà pel registrador resolució raonada, en l’exercici de la seva qualitat qualificadora, denegant-lo. Si el registrador té dubtes fonamentats sobre l’exactitud d’aquelles declaracions, sobre l’autenticitat dels documents en general, o sobre els requisits de les unes o dels altres per ésser registrables, ordena i practica, en un termini de quinze dies, els aclariments i les comprovacions pertinents abans de procedir a la denegació de l’assentament. Els assentaments s’inscriuen a mà o a màquina però sempre utilitzant caràcters ben nítids i materials que garanteixin la inalterabilitat i la duració de l’escriptura.

Els assentaments poden ésser estesos pel registrador, o pel personal en el qual delegui ell mateix sota la seva responsabilitat, amb l’excepció prevista en l’article 17. Han d’ésser signats pel registrador o, si escau, pel suplent. A les seves signatures els han de precedir les dels declarants, interessats, intèrprets, testimonis i altres persones que legalment concorrin en la pràctica de l’assentament registral. Si els declarants o altres persones de les indicades no saben o no poden signar, ho han de fer dos testimonis a petició dels declarants i s’ha de fer constar la seva identitat.

Una vegada signats, els assentaments no poden ésser alterats. Tota modificació ha de practicar-se d’acord amb les previsions del capítol I del títol VIII de la present Llei.

Una vegada realitzat l’assentament, el registrador és responsable de les omissions o les irregularitats que contingui la declaració, excepte en el cas que no hagi estat possible subsanar la deficiència constatada. En aquest cas, s’ha de fer especial menció de la deficiència en el text de l’assentament.

En la columna al marge de les inscripcions, s’hi assenten totes les variacions que es produeixin en els seus elements.

Al marge de les inscripcions de naixement s’assenten especialment les circumstàncies següents:

Al marge de les inscripcions de matrimoni s’inscriuen les circumstàncies següents: La nul·litat, la dissolució del vincle, la separació i la reconciliació dels cònjuges separats judicialment i, en general, tota altra circumstància i fet jurídic que afecti el vincle o els seus efectes. I són objecte de nota marginal:

Al marge de les inscripcions de defunció s’inscriuen totes les variacions que procedeixin respecte al contingut de la inscripció principal i qualsevol element d’identificació del difunt que sigui conegut després de la inscripció. I són objecte de nota marginal:

Tots els naixements esdevinguts al territori del Principat d’Andorra han d’ésser inscrits al Registre Civil en el termini màxim de quinze dies naturals o trenta dies naturals quan s’acrediti causa justa, que ha d’apreciar el registrador i que ha de constar, si escau, en la inscripció. Així mateix, s’han d’inscriure al Registre Civil els naixements esdevinguts a l’estranger sempre que almenys un dels progenitors tingui la nacionalitat andorrana o tingui residència principal i permanent a Andorra. En aquests casos, el termini per procedir a la inscripció és de trenta dies naturals.

L’obligació de declarar el naixement recau en les persones següents successivament:

Transcorregut el termini legal sense que s’hagi efectuat la declaració de naixement, qualsevol persona que n’hagi tingut coneixement està obligada a comunicar-lo al Ministeri Fiscal, el qual promou l’expedient prop del Registre Civil o, en el cas a què es refereix el tercer paràgraf de l’article 61, promou un procés judicial civil que se segueix pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil. Tant en l’expedient com en el judici s’han de verificar tots els elements necessaris per inscriure el naixement.

La declaració espontània de les persones obligades a declarar els naixements segons l’article 58, que tingui lloc després que s’hagin iniciat els procediments civils a què es refereix l’article precedent posa terme a aquests procediments.

La declaració voluntària d’un naixement no inscrit en el termini legal només la pot fer el pare o la mare i qui justifiqui que té l’infant a càrrec seu. Per practicar la inscripció de naixement després que hagi transcorregut el termini legal i abans dels catorze anys posteriors al naixement, cal tramitar un expedient registral d’acord amb les normes del capítol I del títol VIII d’aquesta Llei. Si el naixement ha tingut lloc més de catorze anys abans, la inscripció només es pot fer per mitjà d’un procés judicial civil que se segueix pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil. En l’expedient davant del Registre Civil i en el judici civil esmentat anteriorment hi ha d’intervenir el Ministeri Fiscal i s’han d’oir els pares del nascut no inscrit que no siguin declarants, sempre que sigui possible i sense perjudici que puguin ser part en l’expedient o en el procés judicial.

A més dels requisits generals previstos a l’article 47, la inscripció de naixement ha d’incloure les mencions següents:

En cas de part múltiple s’han d’inscriure els nascuts seguint l’ordre de naixement i s’ha de fer constar l’hora i el minut exacte de naixement de cada un, i qualsevol particularitat física de caràcter permanent que individualitzi els que siguin del mateix sexe. Així mateix, queden arxivades al Registre Civil les còpies de les empremtes de les plantes del peu en cas que s’hagin obtingut.

El nom propi pot ser simple o compost, però en aquest darrer cas no pot contenir més de dos noms simples. Els noms propis estrangers són permesos. El nom propi és elegit lliurement i només queda subjecte a les limitacions següents, que s’interpreten restrictivament:

S’inscriu al Registre Civil el naixement dels abandonats dins del territori andorrà, sempre que no en consti la inscripció en un altre registre civil, cosa que ha de comprovar el registrador amb audiència del Ministeri Fiscal, prèviament a la inscripció. A l’efecte de la present Llei, es consideren abandonats tots aquells nounats de pares desconeguts que siguin trobats en estat d’abandonament en qualsevol lloc d’Andorra i, així mateix, els menors de 10 anys, o els deficients els pares dels quals —coneguts o desconeguts— s’hagin absentat, sense que es conegui el lloc on es troben, i els hagin deixat desemparats.

Qualsevol persona que trobi un abandonat l’ha de presentar immediatament al batlle de guàrdia o al Servei de Policia. El batlle a qui s’ha presentat l’abandonat ha de comunicar el fet al Ministeri Fiscal, el qual promou la corresponent inscripció de naixement mitjançant el corresponent procediment regulat en l’article 59.

La inscripció del naixement de l’abandonat es realitza d’acord amb les dades resultants de la resolució judicial corresponent, en què s’han de fer constar totes les dades d’identificació de l’abandonat, així com el lloc, el dia i l’hora en què ha estat trobat, i també les altres que exigeix l’article 62, si són coneguts. A l’efecte registral, es considera lloc i data del naixement el lloc, el dia i l’hora en què ha estat trobat, i per any, aquell que correspongui a la seva edat aparent. Si posteriorment a aquesta inscripció són coneguts el lloc i la data de naixement, i altres dades d’identificació de l’abandonat, que s’han de comprovar en l’expedient registral amb audiència del Ministeri Fiscal, s’han de fer constar al marge de la inscripció del naixement.

Si el matrimoni dels progenitors se celebra després del naixement de l’inscrit, s’ha de fer constar per nota marginal de referència, una vegada quedi determinada la maternitat i la paternitat d’aquell d’acord amb les normes respectives de la filiació no matrimonial.

La paternitat o la maternitat determinada per sentència judicial ferma o aquella per a la determinació o l’eficàcia de la qual s’hagi seguit expedient registral, s’inscriuen al marge de la inscripció de naixement i d’acord amb el que resulti de la sentència o de la resolució pertinents, que queden arxivades al Registre Civil.

El Batlle que dicti la resolució ferma de declaració d’absència, o del seu acabament, remet d’ofici al Registre Civil una certificació de la resolució esmentada perquè sigui inscrita. Estan obligats a instar la inscripció de la declaració d’absència el representant nomenat de l’absent i les persones legitimades legalment per demanar la declaració d’absència. Poden sol·licitar la inscripció totes les persones interessades que acreditin aquesta condició; l’interès és apreciat pel registrador. Contra la decisió negativa del registrador es pot interposar un recurs davant el batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària.

S’han d’inscriure al Registre Civil:

Quan el naixement de l’adoptat no sigui inscrit al Registre Civil d’Andorra, a més dels documents referits a l’article precedent, cal aportar un certificat literal de naixement del registre estranger on hagi estat inscrit. Prenent per base aquest certificat, es procedeix a transcriure al Registre d’Andorra el seu naixement. En el cas que no es pugui aportar certificació literal del naixement, es practica una anotació de suport fent constar que aquesta s’ha practicat a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció d’adopció.

Quan es tracta de l’emancipació d’estrangers residents a Andorra, el naixement dels quals no consta inscrit al Registre Civil, cal aportar, a més de la còpia corresponent de l’escriptura, un certificat literal de naixement, i s’ha de procedir a la inscripció del naixement observant-se el previst en l’article 46 de la present Llei. En el cas que no es pugui aportar certificació literal del naixement, s’ha de practicar una anotació de suport fent constar que és a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció d’emancipació.

Les escriptures públiques autoritzades per notaris andorrans i les resolucions judicials dictades per òrgans jurisdiccionals andorrans que estableixin la provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat, i també les autoritzades per notaris o dictades per jutges o tribunals estrangers sempre que afectin persones de nacionalitat andorrana o residents a Andorra, han d’ésser inscrites al marge de la inscripció de naixement de la persona afectada.

Quan es tracti d’autoritats nacionals, el notari que hagi autoritzat l’escriptura o el jutge o el tribunal que hagi dictat la resolució n’ha d’enviar al registrador, una vegada sigui ferma, una còpia autèntica perquè es procedeixi immediatament a la seva inscripció. L’escriptura pública o la resolució judicial han de contenir totes les dades d’identificació de la persona o les persones afectades a l’efecte, si és necessari, que es pugui procedir a una anotació del naixement que serveixi de suport per a la inscripció de les mesures de suport per a l’exercici de la capacitat.

Si es tracta d’escriptures públiques autoritzades o resolucions dictades per autoritats o òrgans jurisdiccionals estrangers, l’apoderat, el tutor, el curador o figura anàloga està obligat a promoure la inscripció sense dilació des del moment de prendre possessió del càrrec, llevat que hi hagi convencions internacionals contràries. També poden promoure la inscripció d’aquestes escriptures i resolucions les persones que en tinguin coneixement i acreditin tenir interès legítim en la inscripció.

En la inscripció de les mesures de suport per a l’exercici de la capacitat s’ha d’expressar l’àmbit i abast de la mesura, i si és el cas, el nomenament d’apoderat o curador amb expressió de les facultats i les limitacions que afectin el nomenament, si són diferents de les legals d’aquests càrrecs. S’hi ha de fer constar també el notari que hagi autoritzat l’escriptura o l’òrgan jurisdiccional que hagi dictat la resolució i la data respectiva.

Al marge de la inscripció del naixement del fill i dels pares s’inscriu la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació i, si és el cas, la recuperació de l’autoritat parental, amb expressió del fet que la motiva, així com la resolució judicial i el procediment en què s’hagi acordat.

S’ha d’inscriure al marge de la inscripció de naixement, amb expressió del fet o l’acte que la motiva, la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació i, si és el cas, la recuperació de l’autoritat parental que afecti, de forma activa o passiva, persones de nacionalitat andorrana o residents al Principat d’Andorra, així com totes aquelles que, afectant persones estrangeres no residents, siguin declarades pels òrgans jurisdiccionals andorrans.

En el cas que el naixement dels pares o del fill, o si s’escau de tots ells, no consti inscrit al Registre Civil del Principat d’Andorra, es procedeix a anotar-ne la data, fent constar que es realitza l’assentament a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció de la limitació o la recuperació de l’autoritat parental.

L’òrgan jurisdiccional que declari la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació o la recuperació de l’autoritat parental està obligat a enviar una còpia autèntica de la resolució ferma al Registre Civil perquè es procedeixi immediatament a la seva inscripció. En aquesta resolució judicial han de constar les dades necessàries per procedir, quan calgui, a l’anotació del naixement de les persones afectades.

Quan les resolucions judicials a què es refereix l’article anterior siguin dictades per un òrgan jurisdiccional estranger, la persona que exerceix l’autoritat parental o la persona afectada per aquelles resolucions estan obligades a promoure, sense dilació, la seva inscripció. Poden promoure també la inscripció d’aquesta resolució les persones que en tinguin coneixement i que acreditin tenir interès legítim en la inscripció.

Les tutories, les curadories, els encàrrecs i les representacions legals, i qualsevol càrrec, judicial o no, que tingui per objecte donar suport a una persona amb discapacitat per a l’exercici de la seva capacitat, s’han d’inscriure al marge de la inscripció de naixement de la persona beneficiària de la mesura de suport i de la persona a favor de la qual es discerneixi el càrrec. Són d’aplicació a les inscripcions marginals a què es refereix aquest precepte les normes contingudes en el capítol VIII del títol IV.

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Les dispenses d’impediments les acorda el batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària, a petició conjunta dels dos contraents, oït el Ministeri Fiscal. Les dispenses s’anoten amb la inscripció del matrimoni en el mateix moment d’estendre-la.

Un cop sigui ferma la resolució que aprovi el matrimoni, es pot celebrar davant el cònsol legalment autoritzat o el notari andorrà escollit durant un termini màxim de sis mesos. Transcorregut aquest termini sense que hagi tingut lloc la prestació en forma legal del consentiment matrimonial, caduquen els efectes de la resolució.

No és necessària la tramitació de l’expedient civil previ per a la celebració dels matrimonis següents:

S’inscriuen al Registre Civil els matrimonis civils celebrats al Principat d’Andorra d’acord amb les lleis andorranes sobre el matrimoni, i els matrimonis celebrats d’acord amb la llei canònica. També s’hi inscriuen els matrimonis civils i canònics, i les institucions anàlogues, celebrats a l’estranger si almenys un dels cònjuges o membres de la parella és andorrà o té residència legal, efectiva i permanent al Principat d’Andorra. Els efectes produïts per la celebració del matrimoni tenen reconeixement ple, legitimació i fe pública amb la pràctica de la seva inscripció. No obstant això, fins al moment de la inscripció al Registre Civil, el matrimoni no inscrit no pot perjudicar els drets adquirits de bona fe per tercers.

La inscripció dels matrimonis celebrats al Principat d’Andorra s’ha de fer de la manera següent:

La inscripció dels matrimonis o una institució anàloga celebrats a l’estranger, si un dels contraents almenys és andorrà o té la residència legal, efectiva i permanent a Andorra, ha de ser promoguda pel contraent andorrà o resident, i:

Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis efectuades per escriptura pública autoritzada per un dels notaris d’Andorra han de ser notificats per aquests notaris al Registre Civil dins els tres dies següents al dia en què s’atorguin. La comunicació només comprèn el tipus o la denominació de l’instrument, la data de l’atorgament, el número del protocol i el nom dels atorgants i del notari que l’autoritza, i se n’exclou qualsevol referència al contingut de les convencions. La menció de la comunicació s’ha d’inscriure al marge de la inscripció del matrimoni dels atorgants i de la inscripció del naixement de cadascun dels cònjuges.

Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic autoritzades fora del Principat respecte de matrimonis inscrits en el Registre Civil han de ser inscrits a diligència d’ambdós cònjuges o d’un d’ells, sense dilació, mitjançant la presentació al registrador d’un testimoni o una còpia fefaents de l’instrument públic en virtut del qual s’ha atorgat el conveni. Es procedirà a la inscripció sempre que es tracti d’instruments públics expedits en les condicions de fons i de forma exigides al país on hagi tingut lloc l’atorgament, i també que la seva inscripció no resulti manifestament incompatible amb l’ordre públic andorrà. La inscripció conté les dades que identifiquen el títol d’inscripció i, pel que fa al contingut d’aquest títol, la seva part essencial i adequada al caràcter i la finalitat de l’assentament.

Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis entre estrangers residents a Andorra, el matrimoni dels quals s’hagi celebrat fora del Principat, són inscriptibles a petició dels interessats, amb els mateixos requisits i en la forma establerta a l’article anterior.

Les inscripcions practicades a l’empara dels precedents articles 110 i següents només donen fe i prova del fet que ha motivat l’atorgament de l’instrument públic i de la data d’aquest, i també de la resta de dades identificatòries del títol, i solament poden perjudicar tercers a partir del moment en que es facin les inscripcions.

Les sentències dels tribunals civils o canònics, andorrans o estrangers, que afectin vàlidament matrimonis o institucions anàlogues inscriptibles o inscrits al Registre Civil del Principat d’Andorra, es porten al foli registral en què es trobi l’assentament del matrimoni o institució anàloga corresponent, o ha de practicar-se, si escau, una anotació de suport, i s’inscriu marginalment. Aquestes inscripcions exigeixen que les sentències reuneixin els requisits generals previstos per la llei per a les resolucions nacionals o estrangeres o canòniques, segons el cas.

La defunció de qualsevol persona, esdevinguda a Andorra, ha d’ésser declarada al Registre Civil immediatament després de produir-se la mort, a partir del moment en què sigui trobat el cadàver, o a partir del moment en què es practiqui o es dispensi l’autòpsia.

També s’inscriu la defunció dels andorrans o els residents a Andorra quan aquesta s’hagi produït a l’estranger o el cadàver hagi estat trobat a l’estranger. Les persones que, d’acord amb el que preveu l’article 117, estan obligades a fer la declaració, l’han de prestar sense dilació.

Estan obligades a prestar la declaració de defunció, successivament, les persones següents:

En el moment de la declaració s’ha de presentar el certificat mèdic de defunció lliurat per un metge en exercici legal de la professió on hagi esdevingut la defunció. Dit certificat ha d’ésser estès mecanogràficament o en lletres majúscules clarament llegibles, i ha de restar arxivat. En el certificat ha de constar l’existència de senyals inequívoques de mort.

Quan no es presenti el corresponent certificat mèdic de defunció, el registrador requereix del metge forense, o d’un altre metge en defecte del forense, que comprovi la defunció i en lliuri el certificat.

Si hi ha indicis de mort violenta o sospites de crim, o si el metge certificant declara que ignora la causa de la mort, el registrador ha de comunicar al batlle de guàrdia i al Ministeri Fiscal els fets perquè es promoguin les diligències necessàries per a la investigació de les causes i les circumstàncies de la mort i, si és el cas, perquè es realitzi l’autòpsia. El resultat d’aquestes diligències es comunica al Registre Civil i les indicacions donades s’han d’incloure en la inscripció.

Si en el termini de 48 hores no s’ha declarat la defunció, és d’aplicació, amb les adaptacions necessàries, el previst a l’article 59 amb relació a la declaració de naixement.

La declaració espontània de les persones obligades a declarar la mort, que tingui lloc un cop iniciat el procés judicial civil a què es refereix l’article precedent, posa fi a aquest procés.

La inscripció de defunció ha d’incloure, a més de les generals, les mencions següents:

En el cas de defunció de persones desconegudes, a la inscripció, a més d’aquelles mencions referides a l’anterior article que es coneguin, s’ha de fer constar l’edat aparent, la descripció del vestit, els documents i els objectes que portava, fotografies del cadàver i tota altra circumstància que pugui facilitar-ne la identificació.

Practicada la inscripció de defunció, se’n fa una nota marginal de referència al marge de les inscripcions de naixement i, si és el cas, de matrimoni del difunt. La inscripció dona fe de la mort certa d’una persona i de la data, l’hora i el lloc on ha ocorregut. Trimestralment, el registrador ha de transmetre als comuns la relació de les inscripcions de defuncions esdevingudes a Andorra, a l’efecte que puguin tramitar la baixa corresponent del cens parroquial.

Per inhumar o incinerar un cadàver, s’ha d’obtenir la llicència corresponent lliurada pel registrador en els casos en què s’hagi procedit a la inscripció, o bé pel batlle de guàrdia en els casos en què no hagi estat possible, per qualsevol causa, la inscripció prèvia de la defunció al Registre. No es pot inhumar o incinerar el cos o les restes de la persona difunta, i més especialment si la mort ha estat sobtada, fins després d’haver transcorregut un interval de temps que no pot ser inferior a dotze hores ni superior a quaranta-vuit hores, comptades des de la defunció o el trobament del cadàver, llevat que el batlle de guàrdia disposi una altra cosa.

Els trasllats de sepultura no poden ésser duts a terme sense, prèviament, haver comunicat al Registre Civil l’obtenció de l’autorització judicial d’exhumació i trasllat i el lloc de la nova sepultura. Aquestes mencions s’inscriuen al marge de la inscripció de defunció.

Les declaracions judicials fermes de mort fetes en aplicació de la legislació vigent s’inscriuen al marge de la inscripció de naixement, i s’hi ha de fer constar totes les dades que continguin aquestes relatives a la identitat de la persona declarada morta i les circumstàncies de la seva desaparició, així com la data a partir de la qual s’entén ocorreguda la mort, salvat que hi hagi prova contrària. Igualment són inscriptibles les resolucions judicials que deixin sense efecte les declaracions de mort, amb expressió de la seva causa; si es deu a l’aparició del cadàver de la persona declarada morta, s’expressen totes les dades que hi hagi en la seva inscripció de defunció, si és possible, i el lloc d’inhumació o d’incineració.

El Batlle que hagi dictat la resolució de declaració de mort o la resolució que hagi deixat sense efecte aquesta declaració tramet d’ofici al Registre Civil la certificació d’aquestes resolucions perquè en faci la inscripció marginal en la del naixement de la persona declarada morta. Estan obligades a instar la inscripció de la declaració de mort les persones que l’hagin sol·licitat i el Ministeri Fiscal que hagi intervingut en el procés corresponent. Poden sol·licitar aquesta inscripció, o en acabar aquesta situació, les persones que acreditin tenir-hi interès legítim.

Abans que hagi recaigut la resolució judicial ferma en què es declara la mort, les persones que han instat el procés, el Ministeri Fiscal o el batlle poden promoure l’anotació d’una referència del procés de jurisdicció voluntària iniciat, amb efecte simplement informatiu, aportant una còpia, autenticada pel secretari judicial que l’ha rebut, de l’escrit mitjançant el qual s’ha iniciat el procés.

Per Reglament del Govern s’ha de fixar el funcionament del Registre Civil, en els camps següents:

Les despeses d’inversió i funcionament del Registre Civil s’inclouen al pressupost nacional.

Els expedients registrals són gratuïts i sense costes, llevat de la repercussió de les despeses dels peritatges i les comunicacions sobre qui els sol·liciti. Els procediments judicials es regeixen pel que disposin les normes aplicables a la matèria.

El Reglament del Govern, tot salvaguardant el principi general de gratuïtat dels actes del Registre Civil, ha de fixar la tarifació del que cal percebre pel lliurament de certificats i còpies, i pel reembossament de les despeses fetes a demanda i en interès de les parts.

La Llei ha de fixar les condicions d’accés a les dades del Registre amb finalitat estadística i científica —preservant la privacitat i la confidencialitat—, i la forma, el contingut i la periodicitat de les publicacions estadístiques.

El Registre Civil és públic per a les persones que tinguin interès legítim per conèixer els assentaments. Aquest interès es presumeix en la persona que sol·licita la certificació. No obstant això, la publicitat per exhibició i examen de llibres i documents ha de realitzar-se després d’autorització prèvia del registrador. Han d’observar-se, també, les altres restriccions de publicitat establertes en la Llei o en el Reglament. Els fets subjectes al registre i a l’estat civil de les persones es prova mitjançant certificacions lliurades pel Registre Civil. L’expedició de certificat ha de realitzar-se per referència exclusiva als llibres manuals i als documents originals del Registre i d’acord amb les dades que s’hi contenen. Les dades que apareixen en aquests prevalen en tot cas sobre les dades resultants dels ordinadors.

El Registre Civil expedeix dues classes de certificacions:

En les certificacions en extracte es mencionen els elements corresponents a cada assentament en els termes que resultin de l’assentament que correspongui, completats i modificats amb les notes marginals i els altres assentaments complementaris de l’assentament principal del qual es lliuri certificació, llevat de les mencions secretes.

En les certificacions en extracte del Registre de naixement dels fills adoptius, s’ha de mencionar la filiació dels pares adoptius. La filiació biològica de la persona adoptada, si és coneguda, només es pot mencionar en les certificacions de naixement en extracte si la persona adoptada així ho indica. No obstant això, en totes les certificacions que es lliuren per ser aportades als expedients de celebració de matrimoni de la persona inscrita, s’ha de mencionar sempre la filiació adoptiva, i la biològica quan es conegui. Les certificacions en extracte del fet del naixement només fan fe del mateix naixement, de la seva data i del lloc i del sexe de la persona inscrita.

En les certificacions literals es transcriu íntegrament l’assentament del punt sobre el qual se sol·licita la certificació i el text de tots els altres assentaments de qualsevol classe que integrin el foli registral. Si les necessitats dels serveis ho aconsellen, els certificats sobre assentaments dels llibres de naixements, matrimonis i defuncions poden efectuar-se mitjançant fotocòpies de la totalitat del foli registral, certificades per diligència estesa i signada sobre les fotocòpies pel registrador. Aquestes fotocòpies així autenticades tenen el caràcter i els efectes de les certificacions literals. El registrador titular o, si és el cas, el registrador suplent poden delegar la seva signatura per al lliurament de les certificacions literals o en extracte. Aquesta delegació ha de recaure en un funcionari del Registre Civil i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .

Quan es lliurin certificacions d’un assentament que contingui irregularitats, deficiències o llacunes no rectificades, s’ha de fer menció expressa en les certificacions i ben visible de les dites irregularitats, deficiències i llacunes.

L’autoritat eclesiàstica pot requerir lliurament de certificacions integrals de matrimoni i de naixement, fins i tot de fills fora de matrimoni i adoptius després de presentació prèvia d’un certificat emanat de la mateixa autoritat eclesiàstica que provi que s’està instruint un expedient de matrimoni canònic o s’està substanciant una causa sobre nul·litat, dispensa o separació canòniques sempre que n’hagi donat coneixement previ als interessats.

Els mateixos requisits i les mateixes limitacions establertes en l’article 142, són aplicables al lliurament de certificacions o còpies autèntiques dels documents arxivats o que es troben en actuacions i expedients del Registre. Fora d’aquests casos les certificacions o les còpies poden lliurar-se ajustant-se a la norma de l’article 142 de la present Llei.

Els òrgans judicials poden tenir comunicació del material documental com segueix: En el cas en què se segueixin els procediments previstos en els capítols I i II del títol VIII, sol·liciten mitjançant ofici les dades, les certificacions i les còpies que siguin necessàries per a la instrucció dels recursos i poden compulsar els originals en el Registre, sense necessitat de desplaçar-los. En el cas en què se segueixin procediments previstos en el capítol III del títol VIII, els òrgans judicials d’instrucció i de decisió poden sol·licitar les mateixes dades i els mateixos documents previstos en l’article anterior i compulsar els originals en el Registre, i poden desplaçar el material documental únicament a l’efecte de les necessitats de la prova judicial. Cap òrgan judicial no pot ordenar el comís ni la destrucció del material documental, ni tan sols del que resulti anul·lat per Sentència ferma o que constitueixi el cos del delicte.

Les modificacions del Registre Civil que han de portar-se a cap mitjançant expedient registral en el mateix Registre, són les següents:

Per al coneixement i la resolució dels expedients registrals de modificació del Registre Civil d’Andorra, és competent el registrador de l’estat civil al càrrec del qual es trobi l’oficina, o si és el cas, el registrador suplent de l’estat civil, sigui quina sigui la matèria objecte del procediment d’entre els assenyalats en l’article precedent. Estan legitimades per promoure i intervenir com a interessades en el procediment registral, la persona o les persones a què es refereix o s’hagi de referir la inscripció objecte de l’expedient, i totes aquelles que acreditin segons el parer del registrador, tenir-hi interès legítim, sempre que les unes i les altres tinguin la capacitat processal corresponent segons les lleis. Per aquelles persones que no es trobin en aquest últim cas, i salvat el cas de prohibició legal, hi poden intervenir els seus representants legals.

El procediment especial i abreujat s’inicia davant del registrador amb la sol·licitud presentada per l’interessat o el Ministeri Fiscal. En el primer cas, abans de tot, el registrador trasllada la sol·licitud al Ministeri Fiscal perquè aquest manifesti, en un termini de sis dies, la seva conformitat o la seva oposició respecte de allò sol·licitat. Transcorregut el termini indicat, el registrador publica una notificació general de la substanciació, dels subjectes i de l’objecte de l’expedient, mitjançant edictes que s’han d’exhibir al tauler públic i que s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en què s’estableix un termini de quinze dies naturals per a la compareixença en les actuacions dels tercers que tinguin legítim interès en l’assumpte debatut. Al mateix temps es fixa el dia d’iniciació del període de prova que s’ha d’expressar igualment en els edictes, per després que hagi transcorregut el termini mencionat. La proposició i la pràctica de la prova, a través de qualsevol dels mitjans admesos en dret, té lloc en el termini comú d’un màxim de trenta dies. Una vegada practicada la prova o transcorregut el termini, el registrador pot acordar altres proves per millor proveir a practicar en el termini de trenta dies hàbils. Transcorreguts els terminis o practicades les proves, el registrador posa de manifest els autes als interessats i al Ministeri Fiscal, els quals podran adreçar escrits de conclusions en el termini de 10 dies hàbils. Esgotat el termini o presentades les conclusions, el registrador dicta la resolució motivada que posi fi a l’expedient, la qual no serà executiva si en el termini de tretze dies hàbils següents a la seva notificació s’hi formula en contra el recurs que correspongui.

Contra la resolució a què fa referència l’article anterior es pot interposar un recurs, a ambdós efectes, davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn, en el termini de tretze dies hàbils a comptar de la notificació de la resolució del registrador. El procés judicial civil se segueix pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil.

La resolució judicial mitjançant la qual es resol el recurs interposat a què fa referència l’article anterior es notifica al registrador mitjançant un ofici i a la persona interessada per compareixença. La resolució produeix efectes a partir del moment en què es comunica al registrador, independentment que hagi estat o no notificada a la persona interessada. Contra la resolució judicial esmentada es pot interposar un recurs d’apel·lació, d’acord amb les normes que estableix la Llei del Codi de procediment civil.

Les accions destinades a obtenir un títol apte per inscriure o per practicar un altre assentament registral relatiu a l’estat civil o a fets inscriptibles o anotables en el Registre Civil s’exerceixen per mitjà d’un procés judicial civil que se segueix pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil.

En els procediments seguits per a l’exercici de les accions a què es refereix l’article anterior intervé, a més de les parts legitimades en cada cas, el Ministeri Fiscal sempre que la resolució que recaigui pugui afectar menors d’edat o persones proveïdes de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat. Intervé, també, el Ministeri Fiscal, com a part processal o com a informador, en tots els altres casos en què ho estableixin les lleis substantives o processals.

La comissió de delicte o falta relatius a l’estat civil, o les sancions disciplinàries a què es refereix l’article anterior, no afecten per si soles l’eficàcia provatòria i la publicitat material dels assentaments del Registre afectats per aquells fets mentre no es dicti resolució judicial que n’acordi la nul·litat o un altre tipus d’ineficàcia, o la seva modificació en el sentit pertinent.