1. Quan no consti la filiació, el registrador ha d’atribuir nom propi i cognoms a l’interessat, que ha d’escollir d’entre els més usuals, tot evitant sempre qualsevol referència a la condició d’abandonat.
S’han de respectar les indicacions escrites que s’hagin trobat en poder de l’infant abandonat, sempre que no comportin l’atribució de paternitat o maternitat.
2. Quan un dels progenitors hagi estat privat, per sentència ferma, de l’autoritat parental respecte d’un fill, el representant legal del menor pot sol·licitar la supressió del cognom que pertany al progenitor privat de l’autoritat parental. En aquests casos s’atribueixen al menor els cognoms del progenitor que conservi l’autoritat parental en l’ordre que es designi.
Aquesta supressió la pot sol·licitar la mateixa persona interessada si és major d’edat o menor d’edat emancipada.
3. Quan es tracti de víctimes de violència de gènere o dels seus descendents, així com en els supòsits en què la urgència de la situació o les circumstàncies excepcionals així ho requereixin, es pot autoritzar el canvi dels cognoms pels tràmits de l’expedient registral.