Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus
59 articles · 3versions · Text oficial consolidat
Capítol primer. Disposicions generals
Article 2 · Àmbit d’aplicació de la Llei
Article 3 · Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’apliquen les definicions següents: Residu: Qualsevol substància o objecte del qual es desprengui el posseïdor, o que el posseïdor tingui la intenció o l’obligació de desprendre’s, segons el Catàleg nacional de residus, que es publicarà d’acord amb la Llista europea de residus. Residus urbans: Els residus generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, i tots els que no estiguin qualificats com a perillosos i que per la seva naturalesa o composició es puguin assimilar als anteriors. Residus perillosos: Es consideren residus perillosos:
Article 4 · Jerarquia de les opcions en la gestió de residus
Els criteris jeràrquics d’opcions per a la gestió de residus són, per aquest ordre, la prevenció, la preparació per a la reutilització, el reciclatge, la valorització (inclosa la valorització energètic.
Article 5 · Principi de precaució
Article 6 · Dret a l’accés a la informació ambiental
Article 7 · Comissions d’informació i vigilància
Article 8 · Millor tècnica disponible
El Govern i els gestors públics o privats han d’afavorir la utilització de la millor tecnologia disponible en el mercat pel que fa a la construcció i a l’explotació de les instal·lacions de gestió de residus de nova creació i a les modificacions o reformes de les mateixes.
Capítol segon. El rol de les administracions públiques
Article 9 · Competències i obligacions del Govern
Article 10 · Competències i obligacions dels comuns
Article 11 · El Pla nacional de residus
Article 12 · Comissió de Coordinació i Desenvolupament del Pla nacional de residus
Capítol tercer. Obligacions dels productors i posseïdors de residus
Article 13 · Gestió responsable dels residus
El productor, l’importador, el venedor o qualsevol altra persona responsable del llançament al mercat o de la distribució de productes la utilització dels quals produeix o genera residus és responsable de gestionar-los correctament, d’acord amb el que estableix aquesta Llei i les normes reglamentàries que la desenvolupin.
Article 14 · Obligació de lliurar els residus urbans
Els productors i els posseïdors de residus urbans han de lliurar-los als comuns, en les condicions que els comuns determinin, per tal que siguin reutilitzats, reciclats, valoritzats o eliminats. Els comuns n’adquireixen la possessió a partir del moment del lliurament i els posseïdors queden exempts de responsabilitats en aquell moment, sempre que s’hagi aplicat la normativa fins al lliurament.
Article 15 · Obligació de lliurar els residus no urbans ni assimilables a urbans
Els productors i els posseïdors de residus que no siguin urbans ni assimilables a urbans han de lliurar-los a gestors autoritzats, d’acord amb les condicions establertes. En el supòsit de perjudicis produïts per residus no urbans, sempre que no es pugui establir clarament la responsabilitat del productor/posseïdor o del gestor, la responsabilitat és solidària entre els dos.
Article 16
Per assolir els objectius de reutilització i reciclatge establerts al Pla nacional de residus, els productors singulars de residus de vidre, paper, cartró, envasos i altres residus reciclables, específics o perillosos, tenen l’obligació de dipositar les fraccions de residus esmentades en els contenidors previstos a aquest efecte, o de lliurar-los a la recollida selectiva mitjançant altres procediments establerts pel Govern o el comú concernit, sense perjudici dels sistemes de reutilització que es puguin establir. Amb aquest objectiu, el Govern elabora i fa pública, a proposta de la Comissió de Coordinació i Desenvolupament del Pla nacional de residus i per mitjà del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, la llista de les persones físiques i jurídiques declarades com a productors singulars de residus i/o la llista de les activitats que corresponen als productors singulars de residus i els diversos processos de recollida selectiva. A proposta dels comuns, per a determinats productors singulars, els processos de recollida selectiva poden incloure l’obligació de contractar un gestor privat de residus. La llista pot ser revisada periòdicament.
Article 17 · Condicions adequades d’emmagatzematge dels residus
Article 18 · Condicionament dels residus perillosos
Article 19 · Prohibició de l’abocament incontrolat
Està totalment prohibit abandonar, abocar o eliminar residus sòlids o líquids de forma o en llocs del territori del Principat d’Andorra no expressament autoritzats d’acord amb aquesta Llei i les normes que la desenvolupin.
Article 20 · Acords amb entitats públiques i privades
Per al compliment de les obligacions recollides en els articles del 13 al 16, es poden establir acords i convenis de col·laboració amb entitats privades que han de ser aprovats per les administracions competents, i també acords entre les administracions competents.
Capítol quart. La gestió dels residus
Secció primera. Principis generals
Article 21 · Protecció de la salut humana, el medi ambient i el paisatge
Article 22 · Instal·lacions de tractament
Secció segona. Autoritzacions, obligacions i prohibicions
Article 23 · Autorització prèvia de posada en funcionament
Les instal·lacions que efectuïn operacions de tractament, valorització o eliminació dels residus necessiten l’autorització de posada en funcionament del Govern, previ informe tècnic favorable vinculant del ministeri responsable de Medi Ambient, independentment dels requisits exigits amb caràcter general en altres lleis i reglaments.
Article 24 · Autorització dels gestors privats de residus
Article 25 · Obligacions dels gestors privats de residus
Són obligacions dels gestors privats de residus:
Article 26 · Prohibició de barrejar els residus
Es prohibeixen les barreges de residus i qualsevol altra operació que en dificulti la gestió correcta i el control.
Article 27 · Importació i exportació dels residus
Secció tercera. Prevenció, reutilització i reciclatge
Article 28
Article 29 · Recollida selectiva dels residus urbans
Article 30 · Deixalleries comunals
Secció quarta. Gestió dels abocadors
Article 31 · Categories d’abocadors i tipus de residus admissibles
Article 32 · Requisits per a l’emplaçament d’un abocador
Article 33 · Prevenció de molèsties i perills dels abocadors
Article 34 · Protecció de la salut de les persones i del medi ambient
Article 35 · Procediment d’autorització d’obertura dels abocadors
Article 36 · Clausura dels abocadors i responsabilitats després de la clausura
Article 37 · Elaboració d’informes
El titular de l’abocador de residus perillosos i no perillosos ha de redactar un informe anual d’explotació que ha de ser lliurat al ministeri responsable de Medi Ambient i posat a disposició del públic. Aquest informe ha d’incloure com a mínim el nombre de dies de funcionament de l’abocador, la quantitat, la naturalesa i l’origen dels residus dipositats, els controls d’aigües, lixiviats i de gasos realitzats i les incidències en el funcionament de l’abocador, especialment aquelles que puguin tenir un impacte sobre la salut de les persones i/o el medi ambient.
Article 38 · Competències de control del Govern
El ministeri responsable de Medi Ambient controla:
Secció cinquena. Gestió dels centres de tractament tèrmic de residus
Article 39 · Principis generals
Article 40 · Tipus de residus admissibles als centres de tractament tèrmic de residus
El Govern estableix per decret la llista dels residus admissibles a cada centre de tractament tèrmic de residus, indicant-ne la quantitat admissible i la qualitat. Queden estrictament exclosos de la incineració els residus radioactius i els residus valoritzables provinents de la recollida selectiva.
Article 41 · Protecció de la salut i del medi ambient
Article 42 · Procediment per a l’autorització de posada en funcionament
Article 43 · Elaboració d’informes
El titular d’un centre de tractament tèrmic de residus ha de redactar un informe anual d’explotació que, conjuntament amb una auditoria ambiental realitzada per una empresa independent externa, han de ser lliurats al ministeri responsable de Medi Ambient i a la comissió d’informació i vigilància del centre i posats a disposició del públic. Aquest informe ha d’incloure com a mínim la quantitat i la qualitat de les emissions a l’atmosfera i a l’aigua, comparada amb els límits establerts en l’autorització, el nombre de dies de funcionament del centre, la quantitat i la naturalesa dels residus tractats, les incidències en el funcionament del centre, especialment aquelles que puguin tenir un impacte sobre la qualitat de les emissions, i les mesures correctores que eventualment s’hagin dut a terme.
Article 44 · Competències de control del Govern
Secció sisena. Sòls contaminats
Article 45 · Declaració de sòl contaminat
Article 46 · Declaració de rehabilitació d’un sòl contaminat
Correspon al ministeri responsable de Medi Ambient declarar que un sòl ha deixat de ser contaminat després de comprovar que les operacions de neteja i recuperació s’han dut a terme de forma adequada.
Capítol cinquè. Instruments econòmics i altres incentius
Article 47 · Principis a seguir per a la creació de tributs de gestió de residus
D’acord amb les exigències del principi “qui contamina paga”, els tributs que es poden establir per tal d’assumir el cost de la gestió de residus estan subjectes a les regles següents:
Article 48
Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències respectives, i d’acord amb el que disposa la Llei, han d’adoptar les mesures econòmiques, financeres i fiscals oportunes per promoure la prevenció, la reutilització, el reciclatge i la valorització de residus, i la seva eliminació respectuosa amb el medi ambient. Així mateix, es poden fixar tota mena de mesures d’incentivació com ara crèdits i subvencions, entre altres.
Article 49 · Creació de tributs de protecció del medi ambient
En el moment de fixar tributs relatius a la gestió dels residus, les lleis han de tenir en compte el fet que aquests tributs tinguin efectes dissuasius sobre la producció de residus que, a causa de la composició, el volum o les dificultats de gestió, siguin considerats potencialment perjudicials per al medi ambient.
Article 50
Article 51 · Promoció de l’ús de materials reutilitzables, reciclables i valoritzables
Les administracions públiques, dins del marc de la contractació pública d’obres i subministraments, han d’afavorir l’ús de materials reutilitzables, reciclables i valoritzables, i també l’ús de productes fabricats amb material reciclat que compleixin les especificacions tècniques adequades.
Capítol sisè. Inspecció i vigilància. Infraccions i sancions
Article 52 · Règim general de les sancions
Article 53 · Mesures cautelars
Les administracions públiques competents, atenent el principi de precaució i de proporcionalitat, poden adoptar i exigir en qualsevol moment, de forma conjunta o separada, alguna de les mesures cautelars següents:
Article 54 · Restauració a compte del responsable del dany
Quan s’ha produït un dany al medi ambient i, especialment, quan hi ha un perill greu per a la salut de les persones o quan existeix un risc de perjudici greu i irreversible per al medi ambient, les administracions públiques han d’exigir al causant del dany que procedeixi a restaurar el medi afectat. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, el Govern ha de procedir a efectuar la restauració del medi afectat a càrrec del responsable, sense perjudici de l’aplicació del principi de repercussió econòmica de les despeses de tot tipus que hi han hagut en el procés de restauració.
Article 55 · Poders d’inspecció de l’Administració
Article 56 · Tipologia de les infraccions
Article 57 · Sancions
Article 58 · Prescripció
Les infraccions a les quals fa referència aquesta Llei prescriuen al cap de 2 anys en el cas de les faltes lleus, al cap de 3 anys en les faltes greus i al cap de 15 anys en les faltes molt greus. El moment d’inici de la prescripció comença a córrer en el moment que l’Administració descobreix la infracció i s’interromp en el moment que s’inicia el procediment sancionador contra l’infractor.