1. El testament es redacta en llegua catalana. Si el testador no entén aquesta llengua, el notari pot autoritzar el testament si coneix la que parla l’atorgant, fent constar que l’hi ha traduït verbalment i que l’atorgant l’ha trobat conforme a la seva voluntat.
2. Si el notari no coneix l’idioma estranger conegut per l’atorgant o quan aquest sol·liciti una traducció escrita a un idioma estranger, l’autorització del testament requereix l’assistència d’un traductor intèrpret jurat, que fa la traducció per escrit, que s’incorporarà necessàriament a l’instrument.