1. L’error en la persona o en l’objecte, l’engany, violència o intimidació determinen la nul·litat de les disposicions testamentàries. També provoca la nul·litat l’error en els motius, si resulta del mateix testament que el testador no l’hauria atorgat si s’hagués adonat de l’error.
2. Si el testador ha atorgat un testament perquè creia erròniament que havia mort l’hereu instituït en testament anterior, és hereu l’instituït anteriorment, però subsisteixen els llegats i les altres disposicions ordenades en el darrer testament.