1. Es pot ordenar la institució d’hereu a favor del descendent o descendents que el cònjuge supervivent o convivent en unió estable de parella esculli entre els fills comuns i els seus descendents, encara que visqui el seu ascendent. Si són diversos els escollits, pot instituir-los en les parts iguals o desiguals que el cònjuge o el convivent creguin convenient. El testador pot assenyalar termini per aquesta elecció.
2. A manca de previsió, regeixen aquestes normes:
a) L’elecció i la distribució, si escau, s’han de fer entre els fills esmentats i els seus descendents, amb la possibilitat d’escollir-ne un o més d’un, en parts iguals o desiguals i salvant sempre la llegítima dels altres.
b) El cònjuge o convivent pot imposar substitucions, condicions i limitacions, sempre que els afavorits siguin fills o descendents del testador.
c) L’herència es defereix quan s’efectua l’elecció o la distribució, però abans el cònjuge supervivent o el convivent pot pagar les llegítimes i els llegats.