1. El testador pot ordenar una substitució vulgar en fideïcomís, substituint vulgarment el fideïcomissari cridat, per al cas que aquest no arribi a ser-ho efectivament perquè no pugui o no vulgui.
2. Si el fiduciari no arriba a ser hereu o legatari i a manca de substitució vulgar, el fideïcomissari passa a ser fiduciari si hi ha fideïcomissari posterior, i si no n’hi ha passa a ser hereu o legatari lliure, sense que en cap cas operi el dret de transmissió.