1. El causant pot disposar que la llegítima no meriti interès o establir-ne l’import.
2. A manca de previsions del causant, la llegítima merita l’interès legal des de la seva mort, llevat que el legitimari convisqui amb l’hereu o l’usufructuari universal de l’herència i a càrrec d’aquest.
3. El suplement de llegítima merita interès només des que és reclamat judicialment.
4. Si la llegítima és fa efectiva per mitjà d’un llegat de bé específic, el legitimari afavorit fa seus, en lloc d’interessos, els fruits que el bé produeix a partir de la mort del causant. Això mateix s’aplica a l’assignació de béns específics feta en escriptura pública de pacte successori, si els béns no han estat lliurats als legitimaris abans de la mort del causant.