1. Un deute duaner a la importació neix per:
a) la posada en lliure disposició de mercaderies que estiguin subjectes a drets a la importació,b) o la posada al Principat d’Andorra de dita mercaderia sota el règim d’admissió temporal en exoneració parcial dels drets a la importació.
2. El deute duaner neix en el moment de l’acceptació de la declaració corresponent a la Duana.
3. El deutor és el declarant. En el cas de representació indirecta, la persona pel compte de la qual es fa la declaració a la Duana és igualment deutora.
Quan s’estableix una declaració a la Duana per un dels règims esmentats a l’apartat 1, prenent com a base dades que condueixin al fet que els drets legalment deguts no seran recaptats totalment o parcialment, les persones que han aportat aquestes dades, necessàries per a l’establiment de la declaració, tenint o havent de tenir raonablement coneixement que aquestes dades eren falses, poden ser igualment considerades deutores.