Llei 17/2020, del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana

Els criteris que emmarquen l’organització i el funcionament del Cos de Duana han de:

Tots els funcionaris de Duana estan subjectes al port d’arma. El director autoritza la portada d’arma als funcionaris de Duana que per l’exercici de les seves funcions i l’acompliment dels serveis ho requereixin.

El 20% de l’import de les sancions per infraccions a les disposicions legals en matèria tributària duanera forma part dels drets econòmics de les finances públiques com a incentiu i complement de finançament de la jubilació i de millores socials dels funcionaris de Duana, establint-se per reglament la seva regulació i condicions d’aplicació. [...]

A l’efecte del present Codi, s’entén per:

Llevat dels casos considerats a l’article 235, segon paràgraf, les decisions adoptades per les autoritats duaneres tenen caràcter d’execució immediata.

A l’efecte de l’aplicació de la reglamentació duanera, qualsevol persona directament o indirectament interessada en les operacions en qüestió, realitzades en el marc dels intercanvis de mercaderies, han de lliurar a les autoritats duaneres, a demanda d’aquestes i en els terminis fixats, tots els documents i les informacions, sigui quin sigui el suport, així com tota l’assistència necessària.

Qualsevol informació confidencial, o lliurada a títol confidencial, està protegida pel secret professional. Les autoritats duaneres no la poden divulgar sense l’autorització expressa de la persona o de l’autoritat que l’ha lliurada. Es permet la transmissió de les informacions en la mesura que les autoritats duaneres puguin estar obligades o autoritzades a fer-ho d’acord amb les disposicions vigents, principalment en matèria de protecció de dades o en el marc de procediments judicials.

Les persones concernides han de conservar, durant com a mínim tres anys, per al control duaner, els documents esmentats a l’article 25, sigui quin en sigui el suport. Aquest termini es calcula a partir del final de l’any en el decurs del qual:

Quan es fixa un temps, un termini o una data d’acord amb la reglamentació duanera per a l’aplicació d’aquesta reglamentació, el temps pot ser allargat i el termini o la data prorrogada únicament en la mesura expressament prevista per la reglamentació de referència.

El canvi de l’euro, que s’ha d’aplicar en el marc de la reglamentació duanera, s’estableix un cop al mes. El tipus a utilitzar per aquest canvi és el publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el dia abans del darrer dia laborable del mes. Aquests tipus s’apliquen durant la totalitat del mes posterior. Tanmateix, en el supòsit que el tipus aplicable al començament del mes difereixi en més d’un 5% respecte del tipus publicat el dia abans del darrer dia laborable anterior a la data del dia 15 del mateix mes, aquest últim tipus és aplicable a partir del dia 15 i fins a la fi del mes en qüestió.

Els articles 33 a 36 defineixen l’origen no preferencial de les mercaderies a l’efecte de:

Una mercaderia en la producció de la qual han intervingut dos o més països és originària del país que n’ha fet l’última transformació o l’últim obratge substancial, justificat econòmicament, realitzat per una empresa equipada a aquest efecte i que hagi desembocat en la fabricació d’un producte nou o que hagi representat un estadi de fabricació important.

Una transformació o un obratge sobre el qual s’ha establert, o si fets constatats en justifiquen la presumpció, que l’únic objectiu ha estat defugir les disposicions aplicables al Principat d’Andorra, en cap cas pot considerar-se que aquest fet confereixi, d’acord amb l’article 34, a les mercaderies obtingudes d’aquesta manera, l’origen del país on ha tingut lloc aquesta transformació.

Les regles d’origen preferencial fixen les condicions d’adquisició de l’origen de les mercaderies perquè es puguin beneficiar de les mesures esmentades a l’article 30, apartat 3, punts d) o e). Aquestes regles són:

Amb la condició que siguin diferents del preu efectivament pagat o a pagar per les mercaderies importades, el valor a la Duana no comprèn els elements següents:

Es poden establir regles particulars per determinar el valor a la Duana de suports informàtics destinats a equipaments de tractament de dades i que inclouen dades i instruccions.

Quan els elements que serveixen per determinar el valor a la Duana d’una mercaderia s’expressen en una moneda diferent de la moneda emprada en la comptabilitat pública andorrana, el tipus de canvi a aplicar és el publicat per les autoritats competents del Principat d’Andorra.

Les mercaderies que, en aplicació de l’article 48, apartat 1, punt a), arriben al despatx de Duana o a qualsevol altre lloc designat o autoritzat per les autoritats duaneres, han de ser presentades a la Duana per la persona que les ha introduït al territori duaner del Principat d’Andorra o, si escau, per la persona que s’encarrega de transportar-les després de la seva introducció.

L’article 50 s’aplica sense perjudici del que estableixen les disposicions vigents relatives a les mercaderies:

A partir del moment en què han estat presentades a la Duana, les mercaderies poden sotmetre’s, amb l’autorització de les autoritats duaneres, a exàmens o a sostracció de mostres per tal de donar a aquestes mercaderies una destinació duanera.

Sota reserva de l’article 55, s’ha de fer una declaració sumària de les mercaderies que es presenten a la Duana, en el sentit de l’article 50. La declaració sumària ha de ser dipositada en el moment que es presentin les mercaderies a la Duana. Tanmateix, les autoritats duaneres poden concedir un termini per a aquest dipòsit que expiri com a molt tard el primer dia hàbil següent al de la presentació a la Duana de les mercaderies.

Sense perjudici de les disposicions vigents pel que fa a les mercaderies importades per viatgers, i a les expedicions de trameses postals i de paquets postals, les autoritats duaneres poden no exigir el dipòsit de la declaració sumària, sempre que la vigilància duanera de les mercaderies no hi estigui compromesa, quan aquestes mercaderies se sotmeten, abans que expiri el termini esmentat a l’article 53, a formalitats amb vista a donar a aquestes mercaderies una destinació duanera.

Les mercaderies no es poden treure del lloc on han estat col·locades inicialment sense l’autorització de les autoritats duaneres.

Les mercaderies presentades a la Duana han de rebre una de les destinacions duaneres admeses per a aquest tipus de mercaderies.

Mentre esperen rebre una destinació duanera, les mercaderies presentades a la Duana tenen, des del moment de la presentació, l’estatus de mercaderies en dipòsit temporal. Aquestes mercaderies s’anomenen “mercaderies en dipòsit temporal”.

Sense perjudici de l’article 52, les mercaderies en dipòsit temporal no poden rebre altres manipulacions que les destinades a garantir-ne la conservació en l’estat inicial, sense modificar-ne la presentació o les característiques tècniques.

L’article 48, exceptuant-ne l’apartat 1, punt a), així com els articles 49 a 63, no s’apliquen a la introducció al territori duaner del Principat d’Andorra de les mercaderies que ja es troben sota un règim de trànsit.

A partir del moment en què les mercaderies que han circulat sota règim de trànsit arriben a destinació al territori duaner del Principat d’Andorra i han estat presentades a la Duana d’acord amb les disposicions vigents en matèria de trànsit, s’apliquen les disposicions dels articles 53 a 63.

Quan les circumstàncies ho exigeixen, les autoritats duaneres poden fer procedir a la destrucció de les mercaderies presentades a la Duana. Les autoritats duaneres n’informen el detentor de les mercaderies. Les despeses provinents de la destrucció de les mercaderies van a càrrec d’aquest últim.

Quan les autoritats duaneres constaten que s’han introduït mercaderies irregularment al territori del Principat d’Andorra o que s’han sostret a la vigilància duanera, prenen totes les mesures necessàries, inclosa la venda de les mercaderies, per regular-ne la situació.

Reglamentàriament es pot determinar la competència dels diferents despatxos de Duana situats al territori duaner del Principat d’Andorra, tenint en compte, si escau, la naturalesa de les mercaderies o el règim duaner al qual aquestes s’han d’acollir.

La declaració a la Duana es fa:

Les autoritats duaneres accepten immediatament les declaracions que responen a les condicions fixades a l’article 72, si les mercaderies a les quals fan referència es presenten a la Duana.

El declarant està autoritzat, si ho sol·licita, a rectificar un o més enunciats de la declaració un cop les autoritats duaneres l’hagin acceptada. La rectificació no pot afectar la declaració sobre mercaderies que no siguin les que han estat inicialment objecte de la declaració. Tanmateix, no es pot autoritzar cap rectificació quan la sol·licitud ha estat feta després que les autoritats duaneres:

Llevat de disposicions específiques contràries, la data a considerar per a l’aplicació de totes les disposicions que regulen el règim duaner per al qual s’han declarat les mercaderies és la data en què les autoritats duaneres han acceptat la declaració.

Per tal de comprovar les declaracions que han acceptat, les autoritats duaneres poden procedir a:

Es prenen totes les mesures necessàries, inclosa la confiscació i la venda, amb vista a regular la situació de les mercaderies:

Quan es fa la declaració a la Duana utilitzant un procediment informàtic en el sentit de l’article 71, punt b), o mitjançant declaració verbal, o mitjançant qualsevol altre acte en el sentit de l’article 71, punt c), els articles 72 a 86 s’apliquen mutatis mutandis.

La posada en lliure disposició comporta:

Quan una mateixa expedició es compon de mercaderies amb una classificació tarifària diferent i el tractament de cadascuna d’aquestes mercaderies d’acord amb la seva classificació tarifària implicaria, per a l’establiment de la declaració, un treball i unes despeses desproporcionats amb l’import dels drets a la importació que se’ls apliquen, les autoritats duaneres, a demanda del declarant, poden acceptar que la totalitat de l’expedició es taxi retenint la classificació tarifària de la mercaderia sotmesa al dret a la importació més elevat.

Es prohibeix la posada en lliure pràctica, l’exportació, la reexportació o la posada sota un règim suspensiu de mercaderies reconegudes com a mercaderies falsificades o mercaderies pirates.

Quan, en el decurs d’un control dut a terme en el marc d’un dels procediments duaners esmentats a l’article 93 bis paràgraf 1 punt a) i abans que es dipositi o s’accepti una demanda del titular del dret, es fa palès al despatx de duana que la mercaderia és una mercaderia falsificada o una mercaderia pirata, l’autoritat duanera pot informar el titular del dret, si es coneix, del risc d’infracció. En aquest cas, l’autoritat duanera està autoritzada a suspendre el dret de disposar o està autoritzada a retenir la mercaderia en qüestió durant un termini de tres dies laborables, per tal de permetre al titular del dret de dipositar una demanda d’intervenció de conformitat amb l’article 93 quater.

La decisió favorable a la demanda del titular del dret es comunica immediatament als despatxos de duana.

El recurs a qualsevol règim duaner econòmic queda subordinat al lliurament d’una autorització per part de les autoritats duaneres.

Sense perjudici de les condicions particulars suplementàries previstes en el marc del règim en qüestió, l’autorització esmentada a l’article 95, com també l’esmentada a l’article 105, apartat 1, només es concedeix:

En els casos de particular importància econòmica reglamentàriament determinats, tot producte o mercaderia obtingut a partir d’una mercaderia posada sota un règim suspensiu es considera posat sota aquest règim.

Les autoritats duaneres poden subordinar la posada de les mercaderies sota un règim suspensiu a la constitució d’una garantia per tal d’assegurar el pagament del deute duaner que pot existir per a aquestes mercaderies. Es poden preveure disposicions particulars relatives a la constitució d’una garantia en el marc d’un règim suspensiu específic.

Els drets i les obligacions del titular d’un règim duaner econòmic, en les condicions determinades per les autoritats duaneres, poden ser transferits successivament a altres persones que compleixen les condicions exigides per beneficiar-se del règim en qüestió.

El dipòsit duaner pot ser un dipòsit públic o bé un dipòsit privat. S’entén per:

El dipositari és responsable de:

Els drets i les obligacions del dipositari poden transferir-se, amb l’acord de les autoritats duaneres, a una altra persona.

Sense perjudici de l’article 99, les autoritats duaneres poden demanar al dipositari que proporcioni una garantia en relació amb les responsabilitats definides a l’article 106.

La persona designada per les autoritats duaneres ha de portar, en la forma acceptada per aquestes autoritats, un registre de mercaderies de totes les mercaderies posades sota el règim del dipòsit duaner. No es requereix aquest registre quan el dipòsit públic és gestionat per les autoritats duaneres. Sota reserva de l’aplicació de l’article 96, les autoritats duaneres poden renunciar al registre de mercaderies quan les responsabilitats esmentades a l’article 106, punts a) i/o b), incumbeixen exclusivament al dipositador i que la posada de les mercaderies sota aquest règim es realitza basant-se en una declaració escrita en el marc del procediment normal o d’un document administratiu de conformitat amb l’article 86, apartat 1, punt b).

Les mercaderies posades sota el règim del dipòsit duaner s’han de tenir en compte, un cop s’hagin introduït al dipòsit duaner, en el registre de mercaderies previst a l’article 110.

La durada de l’estada de les mercaderies sota el règim del dipòsit duaner no és limitada. Tanmateix, en casos excepcionals, les autoritats duaneres poden fixar un termini abans de l’expiració del qual el dipositador ha de donar a les mercaderies una nova destinació duanera.

Quan les circumstàncies ho justifiquen, les mercaderies posades sota règim de dipòsit duaner es poden treure temporalment del dipòsit duaner. Aquesta acció ha de ser autoritzada prèviament per les autoritats duaneres que en fixen les condicions en què poden treure les mercaderies. Durant la seva estada fora del dipòsit duaner, les mercaderies es poden sotmetre a les manipulacions esmentades a l’article 114 en les mateixes condicions.

Les autoritats duaneres poden permetre que les mercaderies posades sota el règim del dipòsit duaner siguin traslladades d’un dipòsit duaner a un altre.

L’autorització de perfeccionament actiu es lliura a demanda de la persona que realitza o fa realitzar operacions de perfeccionament.

L’autorització només es concedeix:

Per derogació de l’article 124, els productes compensadors:

El recurs al sistema de reemborsament és possible per a totes les mercaderies, exceptuant les que en el moment de l’acceptació de la declaració de posada en lliure disposició:

En el marc del sistema de reemborsament, no s’apliquen l’article 119, apartat 1, punt b), i apartats 3 i 4, l’article 122, apartat 3, l’article 124 i l’article 132.

Una exportació temporal de productes compensadors, efectuada segons l’article 126, apartat 1, no es considera una exportació en el sentit de l’article 131, llevat que els productes no es reimportin al Principat d’Andorra en els terminis fixats.

També es pot aplicar el règim del perfeccionament actiu utilitzant el sistema de la suspensió, per tal que els productes compensadors es beneficiïn de l’exoneració dels drets a l’exportació dels quals estarien subjectes els productes idèntics obtinguts a partir de mercaderies en lliure disposició en lloc de les mercaderies d’importació.

L’autorització de transformació sota control duaner es lliura a demanda de la persona que efectua o fa efectuar la transformació.

Només es concedeix l’autorització:

L’article 122, apartats 1 i 2, i l’article 123 s’apliquen mutatis mutandis.

Quan neix un deute duaner per a mercaderies en l’estat o productes que es troben en un estadi intermedi de transformació respecte del previst a l’autorització, l’import d’aquest deute es determina sobre la base dels elements de taxació propis de les mercaderies d’importació en el moment de l’acceptació de la declaració de posada d’aquestes mercaderies sota règim de transformació sota control duaner.

El règim de l’admissió temporal permet la utilització al territori duaner del Principat d’Andorra, amb exoneració total o parcial dels drets a la importació i sense estar sotmeses a les eventuals mesures de política comercial, de mercaderies d’importació destinades a ser reexportades, sense haver estat modificades, exceptuant la seva depreciació normal com a conseqüència de la utilització que se n’hagi fet.

L’autorització d’admissió temporal es lliura a demanda de la persona que utilitza o fa utilitzar aquestes mercaderies.

Les autoritats duaneres refusen l’atorgament del règim d’admissió temporal quan és impossible garantir la identificació de les mercaderies d’importació. Tanmateix, les autoritats duaneres poden autoritzar el recurs al règim d’admissió temporal sense procedir a la identificació de les mercaderies, quan, tenint en compte la naturalesa de les mercaderies o la naturalesa de les operacions a realitzar, l’absència de mesures d’identificació no és susceptible de portar a abusos del règim.

Es concedeix l’autorització únicament:

L’intercanvi estàndard només s’admet quan és possible comprovar que es compleixen les condicions fixades a l’article 155.

En cas d’importació anticipada i quan s’aplica l’article 152, l’import a deduir es determina d’acord amb els elements de taxació aplicables a les mercaderies d’exportació temporal a la data d’acceptació de la declaració de la seva posada sota aquest règim.

L’article 148, apartat 2 i l’article 149, punt b) no s’apliquen en el marc dels intercanvis estàndards.

Els procediments previstos en el marc del perfeccionament passiu són d’aplicació, també, a l’establiment d’eventuals mesures no aranzelàries de política comercial.

El dret de disposar de les mercaderies per a la seva exportació es concedeix amb la condició que les mercaderies en qüestió abandonin el territori duaner del Principat d’Andorra en el mateix estat en què estaven en el moment de l’acceptació de la declaració d’exportació.

Les zones franques i els dipòsits francs són parts del territori duaner del Principat d’Andorra o locals situats al territori duaner del Principat d’Andorra separats de la resta d’aquest en els quals:

Les autoritats duaneres poden exigir que les mercaderies posades en una zona franca o en un dipòsit franc que presenten un perill, que són susceptibles d’alterar les altres mercaderies o que necessiten, per altres motius, instal·lacions particulars, es posin en locals equipats especialment per rebre-les.

La durada de l’estada de les mercaderies en zones franques o dipòsits francs no està limitada.

Les mercaderies d’importació posades en zona franca o en dipòsit franc, durant la seva estada en zona franca o en dipòsit franc, poden:

Sense perjudici de les disposicions particulars adoptades en el marc de reglamentacions duaneres específiques, les mercaderies que surten d’una zona franca o d’un dipòsit franc poden ser exportades o reexportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

En el cas de reintroducció de mercaderies en el territori duaner del Principat d’Andorra o de la seva posada sota règim duaner, es pot utilitzar la certificació esmentada a l’article 168, apartat 4, per provar l’estatus duaner de les mercaderies.

Les autoritats duaneres han de comprovar que les disposicions en matèria d’exportació o de reexportació es respecten quan les mercaderies s’exporten o es reexporten a partir d’una zona franca o d’un dipòsit franc.

Les mercaderies que surten del territori duaner del Principat d’Andorra estan sotmeses a vigilància duanera. Poden ser controlades per les autoritats duaneres de conformitat amb les disposicions vigents. Han d’abandonar aquest territori utilitzant, si escau, la via que determinin les autoritats duaneres i ho han de fer d’acord amb les modalitats que fixin, d’acord amb les disposicions d’aplicació.

Els casos en què, per circumstàncies particulars, és atorgada una franquícia de drets a la importació o de drets a l’exportació, es determinen legalment.

Els articles 181 i 182 s’apliquen mutatis mutandis als productes compensadors inicialment exportats o reexportats després d’un règim de perfeccionament actiu. L’import dels drets a la importació deguts legalment es determina segons les regles aplicables en el marc del règim de perfeccionament actiu. Es considera data de posada en lliure disposició, la data de reexportació dels productes compensadors.

A demanda de la persona esmentada a l’article 184, apartats 1 o 3, les autoritats duaneres poden permetre que es constitueixi una garantia global per cobrir diverses operacions que generen o poden generar aquest deute duaner.

La garantia pot estar constituïda:

El fiador s’ha de comprometre, per escrit, a pagar solidàriament amb el deutor l’import garantit del deute duaner, el pagament del qual esdevé exigible. El fiador és una tercera persona autoritzada per les autoritats duaneres, les autoritats duaneres poden refusar d’acceptar el fiador proposat quan aquest no garanteixi d’una manera segura el deute duaner en els terminis previstos.

La persona que ha de lliurar la garantia pot escollir lliurement entre els tipus de constitució d’aquesta garantia previstos a l’article 188. Tanmateix, les autoritats duaneres poden refusar d’acceptar el tipus de garantia proposat quan és incompatible amb el bon funcionament del règim duaner de referència. Les autoritats duaneres poden exigir que el tipus de garantia escollit es mantingui durant un període determinat.

Les autoritats duaneres poden acceptar els tipus de garantia diferents dels de l’article 188 si aquests tipus garanteixen de manera equivalent el pagament d’aquest deute duaner. Les autoritats duaneres rebutgen la garantia proposada pel deutor quan no els sembla que garanteix d’una manera segura el pagament del deute duaner.

Quan les autoritats duaneres constaten que la garantia lliurada no garanteix gens o ja no garanteix de manera segura o completa el pagament d’aquest deute duaner en els terminis previstos, exigeixen a la persona esmentada a l’article 184 apartat 1, a elecció d’aquesta última, el lliurament d’una garantia complementària, o bé la substitució de la garantia inicial per una nova garantia.

Quan, de conformitat amb els articles 197 o 198, neix un deute duaner per a una mercaderia posada en lliure disposició en benefici d’un dret a la importació reduït per raó de la seva utilització amb finalitats particulars, l’import pagat en el moment de la posada en lliure disposició es redueix de l’import d’aquest deute duaner. Aquesta disposició s’aplica mutatis mutandis quan neix un deute duaner per a residus i deixalles que resulten de la destrucció d’una mercaderia com aquesta.

El deute duaner esmentat als articles 195 a 199 i 202 a 204 neix encara que afecti una mercaderia objecte de mesura de prohibició o de restricció a la importació o a l’exportació, sigui quina en sigui la naturalesa. Tanmateix, no es genera cap deute duaner quan s’introdueix de manera irregular, dins el territori duaner del Principat d’Andorra, moneda falsa i estupefaents i substàncies psicòtropes quan aquests estupefaents i aquestes substàncies psicòtropes no formen part del circuit econòmic estrictament vigilat per les autoritats competents amb finalitats mèdiques i científiques. Per a les necessitats de la legislació duanera aplicable a les infraccions duaneres, es considera que el deute duaner neix quan la legislació duanera preveu que els drets de Duana serveixen de base per a la determinació de sancions o quan l’existència d’un deute duaner serveix de base per a diligències administratives i judicials.

Quan la reglamentació duanera preveu un tractament favorable d’una mercaderia per raó de la seva naturalesa o de la seva destinació particular, una franquícia o una exoneració total o parcial dels drets a la importació o dels drets a la exportació en virtut dels articles 31, 92, 146 o 180 a 183, aquest tractament favorable, aquesta franquícia o aquesta exoneració també s’aplica en el cas de naixement de deute duaner en virtut dels articles 196 a 199, 203 o 204, quan el comportament de la persona interessada no implica ni maniobra fraudulenta, ni negligència manifesta i que la dita persona interessada justifica que estan reunides les altres condicions d’aplicació del tractament favorable, de la franquícia o de l’exoneració.

Quan hi ha diversos deutors per a un mateix deute duaner tots els deutors estan obligats a pagar aquest deute a títol solidari.

El pagament s’ha de fer en efectiu o per qualsevol altre mitjà amb un poder alliberador similar de conformitat amb les disposicions vigents. Es pot fer per via de compensació quan les disposicions vigents ho preveuen.

En la mesura que l’import dels drets fa referència a mercaderies declarades per a un règim duaner que comporta l’obligació de pagar aquests drets, les autoritats duaneres concedeixen a l’interessat, a demanda seva, una pròrroga de pagament d’aquest import en les condicions fixades als articles 217, 218 i 219.

La concessió de la pròrroga de pagament està subordinada a la constitució d’una garantia per part del demandant. A més, la concessió de la pròrroga de pagament pot donar lloc a la percepció de despeses accessòries per constitució de l’informe o per servei donat.

Les autoritats duaneres determinen, d’entre les modalitats següents, les que s’han d’utilitzar per a la concessió de la pròrroga de pagament:

Les autoritats duaneres poden atorgar al deutor facilitats de pagament diferents de la pròrroga de pagament. L’atorgament d’aquestes facilitats de pagament:

Sigui quina sigui la modalitat de pagament concedida al deutor, aquest té la possibilitat de pagar tot o una part de l’import dels drets sense esperar que expiri el termini que li ha estat concedit.

Qualsevol import de drets pot ser pagat per un tercer en substitució del deutor.

Sense perjudici de les disposicions vigents relatives a la prescripció del deute duaner i també a l’absència de recaptació de l’import del deute duaner en cas d’insolvència del deutor constatada per via judicial, el deute duaner s’extingeix:

S’entén per:

Es procedeix al reemborsament dels drets a la importació o dels drets a l’exportació quan s’invalida una declaració a la Duana i s’han abonat els drets. Es concedeix el reemborsament a demanda feta per l’interessat en els terminis previstos per a la demanda d’invalidació de la declaració a la Duana.

Només es procedeix al reemborsament o a la reducció dels drets a la importació o a l’exportació en les condicions previstes pel present capítol si l’import a reemborsar o a reduir excedeix l’import que determina l’autoritat duanera d’acord amb la reglamentació vigent al respecte. Tanmateix, les autoritats duaneres poden tramitar una demanda de reemborsament o de reducció per a una suma inferior a aquest import.

El reemborsament per part de les autoritats duaneres d’imports de drets a la importació o de drets a l’exportació així com dels interessos de crèdit o de demora recaptats eventualment amb motiu del seu pagament, dona lloc al pagament de l’interès legal per part d’aquestes autoritats. Reglamentàriament es determinen les situacions per les quals es pot procedir al pagament dels interessos legals.

Quan s’ha reduït o s’ha reemborsat l’import dels drets corresponents per error, torna a ser exigible el deute duaner inicial. Els interessos pagats eventualment d’acord amb l’article 232 han de ser igualment reemborsats.

Tota persona té el dret de presentar un recurs contra les decisions de les autoritats duaneres relatives a l’aplicació de la reglamentació duanera i que la concerneixen directament i individualment. També té dret de presentar un recurs la persona que havia sol·licitat a les autoritats duaneres una decisió relativa a l’aplicació de la reglamentació duanera, però que no ha obtingut cap decisió sobre aquesta demanda en el termini esmentat a l’article 18, apartat 2. S’ha de presentar el recurs:

La presentació d’un recurs no suspèn l’execució de la decisió recorreguda. Tanmateix, les autoritats duaneres poden prorrogar totalment o parcialment l’execució d’aquesta decisió quan tenen raons fonamentades per dubtar de la conformitat de la decisió contestada a la reglamentació duanera o quan es pot témer un dany irreparable per a l’interessat. Quan la decisió reconeguda té per efecte l’aplicació de drets a la importació o de drets a l’exportació, la pròrroga de l’execució d’aquesta decisió està subordinada a l’existència o a la constitució d’una garantia. Tanmateix, aquesta garantia pot no exigir-se quan aquesta exigència susciti, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social.

Per a l’aplicació de l’article 17 de la Llei de l’impost general indirecte i sota reserva de les excepcions previstes en les disposicions d’aplicació vigents, els procediments establerts per a la col·locació dels béns sota qualsevol dels règims següents, s’apliquen mutatis mutandis en relació a les exempcions de l’impost general indirecte:

Disposicions legislatives específiques estableixen les mesures amb vista a prohibir la introducció en el Principat d’Andorra, l’exportació i la reexportació fora del Principat d’Andorra, de mercaderies que lesionen alguns drets de la propietat intel·lectual.

La Llei 2/2018, del 22 de març, de control de les mercaderies sensibles estableix la llista de mercaderies considerades sensibles així com les disposicions legislatives que hi són relatives.

Si es constata una presumpta infracció, l’agent de Duana procedeix a la redacció de l’acta de sanció i, si escau, a la retenció o al segrest de la mercaderia i del mitjà de transport, n’ordena el dipòsit en el local de Duana més pròxim o en altre magatzem habilitat a l’efecte i té cura que la mercaderia no es pugui malmetre per aquest motiu. Després s’invita a signar l’acta de sanció a la persona responsable. En el supòsit que el requerit es negués a signar es consignarà en l’acta.

Sense contingut

L’autor de la infracció serà sancionat amb les sancions establertes en el present títol. Els còmplices i encobridors seran sancionats amb una sanció d’un import igual a la meitat de l’import previst. És “autor” el qui realitza personalment o per mitjà d’un altre la infracció. De la mateixa manera és considerat autor el qui força o indueix a la realització d’una infracció o hi coopera amb actes necessaris. És “còmplice” el qui de manera no essencial col·labora en la perpetració d’una infracció. És “encobridor” aquell qui, amb tot coneixement de la comissió de la infracció i no havent-hi participat, ajuda la persona que l’ha comès a aprofitar-se’n o perjudica maliciosament la investigació de la infracció o la persecució de l’infractor.

Les infraccions previstes en els articles del present títol són compatibles entre elles.

Transcorregut el termini de dos mesos a comptar de la data en què la sanció esdevingui ferma i definitiva sense que aquesta s’hagi fet efectiva, el Govern procedeix al pronunciament de la confiscació i posteriorment a la venda en subhasta pública dels béns retinguts, satisfent l’import de la sanció amb el producte de la rematada, i retorna l’excedent a la persona infractora, en el cas que l’import esmentat hagi estat totalment cobert.

Si es tracta d’infraccions de contraban que comportin el comís de la mercaderia i/o del mitjà de transport i/o dels instruments emprats per realitzar la infracció, a comptar de la data en què la sanció esdevingui ferma i definitiva, el Govern en pronuncia el comís i decideix l’afectació dels béns, sigui la venda en subhasta pública, sigui la destrucció, la donació a un organisme sense ànim de lucre o l’afectació a l’Administració.

Les infraccions prescriuen en un termini de tres anys a partir del dia en què van ser comeses. Passat aquest termini, les infraccions no poden ser rellevades per actes de contenciós i, per tant, no poden donar lloc a una demanda posterior per part de l’Administració.

Els drets i/o imposicions que corresponguin a les mercaderies objecte de la infracció, a part de les sancions establertes en el present títol, es liquiden segons el cas mitjançant una declaració de Duana complementària.

El valor dels béns es determinarà segons les regles següents:

Quan es comprova que el preu declarat és inferior al valor real dels béns o de les mercaderies declarades a la Duana, la Duana té la facultat d’exercir un dret de preempció, pagant al destinatari o als drethavents l’import del preu declarat augmentat d’un deu per cent.