1. Quan, en aplicació de la reglamentació duanera, les autoritats duaneres exigeixen la constitució d’una garantia per assegurar el pagament d’un deute duaner, aquesta garantia ha de ser lliurada pel deutor o per la persona susceptible d’esdevenir-ne.
2. Les autoritats duaneres només poden exigir la constitució d’una única garantia per a un mateix deute duaner.
3. Les autoritats duaneres poden permetre que la garantia la constitueixi un tercer en substitució de la persona a qui es requereix aquesta garantia.
4. No s’exigeix cap garantia quan el deutor o la persona susceptible d’esdevenir-ne és una administració pública.
5. Les autoritats duaneres poden no exigir la constitució de la garantia quan l’import a garantir no excedeix els 500 euros.