1. Quan la reglamentació duanera preveu la constitució d’una garantia a títol obligatori, i sota reserva de les disposicions particulars previstes reglamentàriament per al règim del trànsit duaner, les autoritats duaneres fixen l’import d’aquesta garantia a un nivell igual a:
a) l’import exacte del deute duaner o dels deutes duaners en qüestió, si aquest import es pot determinar de manera segura en el moment que s’exigeix la garantia,b) l’import més elevat, estimat per les autoritats duaneres, del deute duaner o dels deutes duaners nascuts o susceptibles de néixer en els altres casos.
En el cas d’una garantia global constituïda per deutes duaners la suma dels quals varia en el temps, l’import d’aquesta garantia s’ha de fixar a un nivell que permeti cobrir en tot moment l’import dels deutes duaners en qüestió.
2. Quan la reglamentació duanera preveu la constitució d’una garantia a títol facultatiu i les autoritats duaneres ho exigeixen, aquestes fixen l’import de la garantia de tal manera que aquest nivell no excedeixi el que es preveu a l’apartat 1.
3. L’autoritat duanera, d’acord amb les condicions d’aplicació, determina els casos i les condicions en què es pot constituir una garantia estipulada.