1. Quan la reglamentació duanera preveu la constitució d’una garantia a títol facultatiu, aquesta garantia s’exigeix, si les autoritats duaneres ho estimen, en la mesura que el pagament, en els terminis previstos, d’un deute duaner nascut o susceptible de néixer no està garantit amb tota certesa.
Quan no s’exigeix la garantia esmentada al primer apartat, les autoritats duaneres, tanmateix, poden demanar a la persona esmentada a l’article 184, apartat 1, que es comprometi a complir les obligacions que aquesta persona té legalment.
2. Es pot exigir la garantia esmentada a l’apartat 1:
a) En el moment mateix en què s’aplica la reglamentació que preveu la possibilitat d’exigir la constitució d’una garantia d’aquest tipus,b) En qualsevol moment ulterior en què les autoritats duaneres constaten que el pagament en els terminis previstos del deute duaner nascut o susceptible de néixer no està garantit amb tota certesa.