1. Quan neix un deute duaner per a una mercaderia d’importació i el valor a la Duana d’aquesta mercaderia es basa en el preu efectivament pagat o a pagar, que inclou les despeses d’emmagatzematge i de conservació de les mercaderies durant la seva estada en el dipòsit duaner, aquestes despeses no han de ser incloses en el valor a la Duana, amb la condició que siguin diferents del preu efectivament pagat o a pagar per la mercaderia.
2. Quan aquesta mercaderia ha rebut una manipulació usual en el sentit de l’article 114, el tipus, el valor a la Duana i la quantitat a considerar per a la determinació de l’import dels drets a la importació són, a demanda del declarant, els que s’haurien de considerar pel que fa a aquesta mercaderia, en el moment esmentat a l’article 208, si no haguessin estat manipulades.
3. Quan, de conformitat amb l’article 86, apartat 1, punt c), la mercaderia d’importació es posa en lliure disposició, el tipus, el valor a la Duana i la quantitat a prendre en consideració de conformitat amb l’article 208 són aquells referents a la mercaderia en el moment de ser posada sota el règim de dipòsit duaner.
El primer apartat s’aplica amb la condició que aquests elements de taxació hagin estat reconeguts o admesos en el moment de la posada sota el règim duaner i llevat que l’interessat en demani l’aplicació en el moment del naixement del deute duaner.
El primer apartat és aplicable sense perjudici d’un control a posteriori en virtut de l’article 88.