Lleis d'Andorra

Llei 21/2022, del 9 de juny, d’estacions de muntanya

Buscar sentències

44 articles · 1versions · Text oficial consolidat

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 · Objecte

Sentències

Aquesta Llei té per objecte regular l’activitat de les estacions de muntanya, amb la finalitat de delimitar l’àmbit d’actuació i responsabilitats dels explotadors i dels usuaris, així com les altres condicions que promoguin la competitivitat del sector, en un entorn de seguretat per a les persones i de respecte envers el medi natural.

Article 2 · Finalitats

Sentències

L’objecte expressat en l’article anterior es concreta en la consecució de les finalitats següents:

1. Regular la seguretat de les activitats de les estacions de muntanya.
2. Garantir la protecció de l’usuari de les estacions de muntanya.
3. Concretar i establir les responsabilitats dels diversos agents que intervenen en l’explotació de les estacions i en la pràctica dels esports de neu i de muntanya.
4. Fer compatible la pràctica de l’esport de neu i de muntanya en totes les modalitats amb el respecte al medi natural.
5. Regular la creació, la modificació i l’explotació d’una estació de muntanya.
6. Regular els drets i les obligacions dels agents que intervenen en les instal·lacions de transport per cable, dels serveis i de les activitats de les estacions de muntanya.
7. Regular els drets i obligacions dels usuaris.

Article 3 · Àmbit d’aplicació

Sentències

Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen a les entitats explotadores, als agents que intervenen a l’explotació i als usuaris de les estacions de muntanya.

Article 4 · Generalitats

Sentències
1. L’activitat inscrita en el Registre de Comerç és la d’estació de muntanya, la qual permet la realització de totes les activitats pròpies de les estacions de muntanya. Són pròpies de les estacions de muntanya les activitats esportives, turístiques o lúdiques relacionades amb l’ús del domini, sempre que no estiguin prohibides en el contracte privat o públic de cessió d’ús. En tot cas, es requereix l’autorització del propietari dels terrenys i la validació de l’Àrea competent en matèria de transport per cable.
2. Els explotadors i els agents que intervenen en l’explotació estan obligats a complir amb els requisits específics que siguin necessaris per desenvolupar la seva activitat, com ara disposar de les titulacions específiques, entre altres.
3. L’activitat esmentada té naturalesa mercantil i s’exerceix en condicions de llibertat d’empresa, sense perjudici del que s’estableix en aquesta Llei.

Article 5 · Definicions

Sentències

A efectes de la Llei, s’entén per:

1. Activitat de muntanya : modalitat esportiva practicada a l’estació de muntanya que no sigui l’esquí alpí ni l’esquí nòrdic.
2. Activitat regulada : activitat identificada i desenvolupada en el reglament intern de l’estació que permet exercir l’activitat en el domini de l’estació en les condicions d’ús indicades.
3. Entitat explotadora (explotado.
r) : qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que disposi de l’autorització del Govern per explotar les estacions de muntanya.
4. Esquí : pràctica en què s’efectua el descens d’una muntanya amb esquís, planxes de neu o altres aparells que s’utilitzin en les disciplines de lliscament associades i autoritzades per l’estació, sigui alpina o nòrdica.
5. Esquiador : usuari d’una estació de muntanya que practica l’esquí o altres disciplines associades autoritzades a l’estació de muntanya.
6. Esquí de muntanya : activitat de muntanya que consisteix en l’ascens i el descens de muntanyes amb esquís i sense l’ús de cap mena de remuntador o instal·lació mecànica.
7. Estació de muntanya : activitat mercantil que, en l’àmbit territorial d’un domini i per mitjà d’un conjunt coordinat d’instal·lacions, desenvolupa la prestació de serveis relacionats amb la pràctica de l’esquí i els esports de muntanya, així com activitats turístiques i lúdiques en el seu àmbit territorial.
8. Forfet : títol personal i intransferible adquirit a l’estació que faculta per a l’ús de serveis, instal·lacions o activitats.
9. Itineraris d’interès : espais ocupats per recs i les seves voreres agençades com a passeig, els camins i senders de muntanya aptes per a l’excursionisme, els camins ramaders i els passos de pescador a les vores del riu, catalogats en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials.
10. Itinerari regulat : recorregut delimitat prèviament per l’estació per a la pràctica d’una o diverses activitats de muntanya, preparat, condicionat, abalisat, senyalitzat, atès i supervisat pel servei de pistes de l’estació.
11. Itinerari no regulat : recorregut ubicat en una àrea d’activitats no regulades, no preparat ni condicionat per l’estació.
12. Pista : recorregut delimitat prèviament per l’estació per a la pràctica de l’esquí, preparat, condicionat, abalisat, senyalitzat, atès i supervisat pel servei de pistes de l’estació.
13. Remuntador : tota instal·lació o sistema utilitzat per al transport de persones que l’estació destina a la pràctica de l’esquí i les activitats de muntanya, així com activitats turístiques i lúdiques, i que no es limiten als mitjans tradicionals de transport per cable.
14. Reglament d’explotació : document que es lliura amb la demanda d’explotació. Ha de fixar les condicions per a l’explotació de cada infraestructura o activitat.
15. Reglament d’ús : document que es lliura amb la demanda d’explotació. Ha de garantir la seguretat dels usuaris i informar sobre les normes de comportament i les condicions d’ús de cada infraestructura o activitat.
16. Reglament intern de l’estació de muntanya : document elaborat per l’entitat explotadora amb l’objectiu de regular la pràctica i les condicions d’ús de les activitats, per als usuaris, que es desenvolupen en el domini d’una estació en els diferents períodes de l’any, exceptuant les tarifes i els preus de venda dels serveis i productes.
17. Usuari : tota persona que accedeix a una estació. Engloba els termes esquiador i vianant i tota altra persona que practiqui activitats de muntanya, turístiques o lúdiques dins del domini, i utilitzi una àrea regulada d’activitats, els serveis, les instal·lacions o les infraestructures de l’estació.
18. Usuari d’una activitat de muntanya : tota persona que accedeix a una estació de muntanya i que practica qualsevol de les activitats autoritzades per l’estació.
19. Vianant : usuari diferent de l’esquiador i del practicant d’activitats de muntanya.

Capítol segon. Delimitació de la superfície d’una estació de muntanya

Article 6 · Domini d’una estació de muntanya

Sentències
1. Es considera domini d’una estació de muntanya el territori de muntanya en què l’estació du a terme la seva activitat. Pot abastar les àrees d’activitat, les instal·lacions mecàniques i els edificis de serveis de l’estació.
2. Quan el domini de l’estació de muntanya és, en tot o en part, de titularitat pública i no l’explota l’administració pública titular del terreny, la part de terreny de titularitat pública ha de ser objecte de concessió. La concessió ha de delimitar el terreny sobre el que es projecta i les facultats que hi pot exercir el concessionari. Quan el domini de l’estació és, en tot o en part, de titularitat privada, l’explotador ha de gaudir de la propietat o d’un dret d’ús del terreny de titularitat privada, que s’ha de formalitzar en document notarial, d’acord amb el dret privat.

Article 7 · Àrea regulada d’activitat

Sentències
1. L’àrea regulada d’activitat és la zona preparada per l’estació de muntanya per a la pràctica d’una o diverses de les activitats que ofereix i es troba dins del domini d’una estació de muntanya.
2. Comprèn l’àrea esquiable, els itineraris regulats, les pistes, els parcs de neu i els recorreguts reservats a la pràctica de l’esquí i altres activitats de muntanya autoritzades per l’estació.
3. Tant les activitats que es desenvolupen com les condicions d’ús s’estableixen en el reglament intern de l’estació de muntanya.
4. La seguretat i el rescat són assegurats per l’explotador, que ha de disposar del personal qualificat i del material necessari, sense perjudici que degut a les característiques o la magnitud del rescat, puguin intervenir els serveis públics de seguretat i salvament de l’Estat.
5. L’estació de muntanya efectuarà les actuacions i els treballs de preparació i manteniment garantint l’adequat abalisament, condicionament i senyalització conforme a l’establert per la legislació i els reglaments d’explotació.
6. Sense perjudici del que preveu l’apartat 2 de l’article 18, en cas que l’establiment d’una àrea regulada d’activitat afecti, total o parcialment, l’accés a itineraris d’interès o a camins comunals, l’establiment de l’àrea regulada d’activitat ha de rebre la validació prèvia per part de l’autoritat corresponent.

Article 8 · Àrea esquiable

Sentències
1. Per a la pràctica de l’esquí alpí, es considera àrea esquiable la zona de l’estació a la qual s’accedeix mitjançant els remuntadors i dins de la qual, practicant l’esquí alpí i altres activitats de muntanya autoritzades per l’estació, és possible el retorn per gravetat a la base de l’estació o a un altre remuntador, d’acord amb les àrees regulades d’activitat segons el reglament intern de l’estació.
2. Per a la pràctica de l’esquí nòrdic, es considera àrea esquiable la zona de l’estació dins de la qual, practicant l’esquí nòrdic i altres activitats de muntanya autoritzades per l’estació, és possible el retorn per lliscament tant a la base com a d’altres punts d’accés de l’estació, d’acord amb les àrees regulades d’activitat segons el reglament intern de l’estació.
3. Les pistes d’esquí es classifiquen en pistes d’esquí alpí i pistes d’esquí nòrdic.
4. Les estacions poden compaginar l’esquí alpí amb l’esquí nòrdic sempre que les pistes respectives estiguin degudament separades les unes de les altres.
5. Només es pot esquiar en les pistes obertes prèviament per l’estació.
6. Les pistes d’esquí han d’estar senyalitzades, preparades i en situació d’obertura o tancament en funció de les condicions del terreny o meteorològiques.
7. El Govern regula per via reglamentària les qüestions relacionades amb el condicionament de les pistes, la classificació i la senyalització de les pistes segons la seva dificultat, així com la protecció dels obstacles i dels llocs especialment perillosos.
8. Per a la pràctica de l’esquí nòrdic, l’estació d’esquí pot comptar amb pistes i itineraris d’esquí nòrdic.
9. Les pistes i els itineraris regulats d’esquí nòrdic tenen el recorregut senyalitzat i reservat per a la pràctica d’aquest tipus d’esquí.
10. Els itineraris no regulats d’esquí nòrdic poden no estar necessàriament preparats ni disposar de cap servei d’obertura, ni de tancament ni de vigilància. Aquests recorreguts són aptes només per a usuaris experts i el seu ús recau sota la seva responsabilitat o la del seu professor o guia, encara que hi hagi rètols informatius. Els usuaris són responsables d’informar-se prèviament de l’estat de la neu i del risc d’allaus informat per l’estació.

Article 9 · Àrea no regulada d’activitat

Sentències
1. L’àrea no regulada d’activitat és la zona en la qual és possible la pràctica d’una o diverses activitats de l’estació de muntanya sense que el camp de neu hi dugui a terme actuacions de condicionament, ni de protecció ni d’una altra classe, i que no s’inclou entre les àrees regulades d’activitat de l’estació.
2. Comprèn els itineraris no regulats creats o no per l’explotador, les zones de fora de pista i les àrees no supervisades per l’estació. La seguretat i el rescat no són assegurats per l’explotador.
3. Els usuaris poden accedir-hi provinguin o no dels remuntadors de l’estació, però les conseqüències que puguin ocasionar-se de la seva actuació, a ells mateixos o a tercers, queden sota la seva responsabilitat o la del seu professor o guia; l’explotador queda exempt de responsabilitat, excepte quan el professor o guia sigui contractat pel propi explotador.
4. Tenen la consideració de zona fora de pista les àrees sense preparar ni condicionar situades entre les pistes o en els marges d’aquestes pistes.
5. Els itineraris d’interès que es trobin dins del domini de l’estació es consideren àrea no regulada d’activitat.

Article 10 · Aparcaments

Sentències

Sense perjudici de les disposicions establertes al contracte de concessió administrativa, en cas que l’estació de muntanya estigui explotada mitjançant concessió administrativa, en les zones destinades a l’aparcament de vehicles que formen part del domini:

1. L’explotador regula les condicions d’entrada, d’estacionament, de circulació i, en general, d’ús.
2. L’explotador és titular del dret d’admissió de vehicles als aparcaments, en particular quan se’n pugui deduir pràctiques o comportaments potencialment contraris a la Llei o al reglament intern de l’estació.

Capítol tercer. Entitats explotadores

Article 11 · Obligacions dels explotadors

Sentències
1. Les actuacions per desenvolupar la prestació de serveis relacionats amb la pràctica de l’esquí i les activitats de muntanya, així com activitats turístiques i lúdiques en el seu àmbit territorial en el domini de l’estació, estan subjectes a les condicions regulades en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials corresponents i en la legislació específica que regula l’ordenació del territori i el règim del sòl, l’urbanisme i l’edificació.
2. Tota persona física o jurídica que vulgui crear, ampliar o modificar una estació de muntanya ha d’obtenir prèviament i successivament les autoritzacions del propietari del terreny i del comú corresponent per a l’ocupació del terreny. Alhora ha de sol·licitar i obtenir les llicències i autoritzacions administratives escaients abans d’iniciar els treballs. Un cop acabades les obres, i abans d’iniciar-se l’explotació, cal l’autorització del Govern.
3. El manteniment de l’autorització d’explotació d’una estació de muntanya està condicionada entre d’altres a la vigència d’un contracte d’assegurança de responsabilitat civil amb una companyia legalment autoritzada al Principat d’Andorra que cobreixi tots els riscos que es puguin derivar, directament o indirectament, de l’explotació de l’estació de muntanya. La quantia s’ha ajustar a les activitats realitzades i a la capacitat màxima d’usuaris de l’estació de muntanya.
4. Les entitats explotadores de les estacions de muntanya que disposen en les seves instal·lacions de ginys mecànics de transport per cable, així com de tapissos i telecordes, són empreses de transport de viatgers per cable i estan subjectes a la legislació corresponent.

Article 12 · Activitats econòmiques

Sentències
1. L’explotador efectua, dins del domini, totes les activitats econòmiques relacionades amb l’estació de muntanya que consideri oportunes, sense perjudici de les condicions i limitacions previstes al contracte de concessió, en cas que l’estació de muntanya estigui explotada mitjançant concessió administrativa. En queden excloses únicament les activitats econòmiques següents:
a) Aquelles que estiguin expressament prohibides en el contracte privat o públic de cessió de l’ús dels terrenys que constitueixen el domini.
b) Aquelles per a les quals l’explotador no obtingui, o perdi, l’autorització administrativa corresponent, per no complir els requisits que exigeix la normativa general per fer l’activitat.
2. L’explotador du a terme les activitats d’estació de muntanya per compte propi. Tanmateix, l’explotador pot cedir a tercers la realització d’activitats per raons d’especialització, prestigi, qualitat o altres que repercuteixin positivament en l’estació.
3. No es pot cedir a tercers cap activitat relacionada amb l’explotació dels remuntadors de l’estació si aquests ginys es troben exclusivament dins del domini.
4. En cas de cessió, les empreses cessionàries han d’obtenir i mantenir les autoritzacions administratives necessàries per desenvolupar l’activitat.
5. Qualsevol activitat mercantil que vulgui desenvolupar-se en l’àmbit del domini per part de tercers diferents de l’explotador requereix l’autorització expressa i escrita d’aquest últim. S’exceptuen d’autorització les activitats que es realitzin en zones d’activitat no regulada, sempre que no comportin instal·lacions fixes. Igualment, en les àrees d’activitat regulada en què l’activitat es desenvolupi únicament durant una temporada de l’any, l’autorització només serà necessària durant la temporada de l’activitat.

Article 13 · Responsabilitats

Sentències
1. L’explotador assegura la prestació dels serveis de l’estació de muntanya dins de l’àmbit territorial del domini, en els termes previstos en el seu reglament intern.
a) La suspensió o les restriccions temporals en la prestació dels serveis es fonamenten en condicions meteorològiques, de seguretat dels béns o de les persones, o en situacions excepcionals alienes a la voluntat de l’explotador en què aquest últim no pugui assegurar el funcionament normal de l’estació.
b) Quan les condicions atmosfèriques, meteorològiques, nivals o altres circumstàncies alienes a l’estació no permetin el funcionament d’una activitat o infraestructura amb la seguretat requerida, l’estació ha de suspendre’n el funcionament. L’usuari té dret a les compensacions previstes per la llei vigent de protecció del consumidor.
2. En les actuacions sobre el medi natural per a la creació i l’explotació de l’estació de muntanya, l’explotador ha de preservar, en la mesura que sigui possible, els recursos naturals i l’equilibri ecològic i paisatgístic, i ha d’adoptar les mesures raonables per reduir l’impacte de l’activitat en el medi.
3. Amb la finalitat de garantir la seguretat de tots els usuaris, les entitats explotadores tenen la potestat d’autoritzar o no la pràctica de qualsevol activitat dins del seu domini.
a) En tot cas, l’autorització per practicar qualsevol activitat implica necessàriament que l’entitat explotadora hagi de reflectir-ho explícitament en el seu reglament intern, segons el que disposa l’article 17 d’aquesta Llei.
b) En aquest sentit, l’entitat explotadora ha de garantir, pels mitjans que cregui més oportuns, que els usuaris siguin coneixedors de les prescripcions del reglament intern.
c) L’explotador solament presta serveis de rescat en els supòsits previstos en aquesta Llei.
4. L’explotador disposa d’un llibre de reclamació segons el model definit reglamentàriament. El llibre o els fulls de reclamació han d’estar a disposició dels usuaris quan ho sol·licitin, per formular qualsevol queixa o reclamació en relació amb els serveis prestats a l’estació.
a) L’explotador té l’obligació de comunicar al departament corresponent del Govern les queixes o reclamacions, acompanyades d’un informe si fan referència a qüestions relacionades amb la seguretat de l’estació, en el termini màxim de 48 hores.
b) L’explotador té l’obligació de comunicar al departament competent del Govern i a altres autoritats concernides (com per exemple els serveis de seguretat o d’emergència, protecció civil i inspecció de trebal.
l) els incidents mecànics i els accidents corporals ocorreguts a les instal·lacions, en el termini més breu possible i com a màxim 24 hores després segons el que disposa l’article 33 d’aquesta Llei.

Article 14 · Organització interna de l’explotador

Sentències
1. L’explotador ha de disposar d’una organització interna adequada per atendre les responsabilitats i els serveis. L’organització interna comporta l’obligatorietat de disposar de professionals de cada sector d’activitat, que han de ser titulars de la qualificació professional reconeguda oficialment i exigida per la normativa aplicable, i d’una estructura jeràrquica, en forma d’organigrama funcional, amb atribució clara de responsabilitats i quadres de comandament.
2. El Govern desenvolupa reglamentàriament els requisits professionals del personal d’explotació de l’estació de muntanya amb competències en l’àmbit del manteniment dels remuntadors, la seguretat, el salvament, les pistes i els circuits o altres matèries anàlogues.
3. El Govern verifica periòdicament, per a cada explotador, el compliment dels requisits tècnics dels professionals de l’estació de muntanya amb competències en l’àmbit del manteniment dels remuntadors, la seguretat, i el salvament, les pistes i els circuits o altres matèries anàlogues.

Article 15 · Autorització d’actuacions en el domini d’una estació de muntanya

Sentències
1. Es consideren actuacions els treballs de creació, ampliació o modificació d’una estació de muntanya amb les infraestructures i els equipaments necessaris.
2. Totes les actuacions que comportin la modificació de l’estat natural del terreny, moviments de terra, tala d’arbres, obertura de pistes o camins i la construcció o instal·lació de qualsevol mena estan sotmeses a l’atorgament d’una llicència urbanística, sense perjudici d’altres autoritzacions escaients.
3. La sol·licitud ha d’anar acompanyada d’un projecte d’execució dels treballs i, si escau, de la documentació requerible d’acord a la normativa vigent en el domini de l’estació de muntanya. El contingut del projecte s’estableix reglamentàriament.
4. El Govern ha d’establir reglamentàriament les condicions per a la construcció de remuntadors i altres instal·lacions mecàniques. La normativa inclou la regulació de qualsevol transformació, modificació, reconstrucció i substitució d’elements dels remuntadors.
5. L’explotador, el constructor i el director d’obra, cadascun per la part que els afecta, han d’assegurar-se que els remuntadors estan construïts, i mantinguts, de conformitat amb la reglamentació en vigor.

Article 16 · Autorització d’explotació

Sentències
1. L’autorització d’explotació es lliura després d’haver efectuat l’actuació d’acord amb el projecte aprovat segons l’informe lliurat per la direcció facultativa dels treballs, i quan les infraestructures i els equipaments estan en condicions d’ús, i requereix la verificació prèvia del seu funcionament correcte en els termes que es determinin reglamentàriament.
2. Per a l’explotació és necessària la inscripció corresponent al Registre de Comerç.
3. La sol·licitud per obtenir l’autorització d’explotació ha d’anar acompanyada dels documents i els certificats que s’estableixin reglamentàriament per justificar que s’han efectuat les proves i les verificacions necessàries abans de la posada en servei.
4. L’explotació de les activitats i les infraestructures relacionades amb la pràctica de l’esquí i les activitats de muntanya requereixen, endemés de l’autorització administrativa corresponent, un reglament d’explotació i un reglament d’ús.
5. L’administració competent té facultats inspectores sobre les condicions de manteniment i d’explotació d’aquestes activitats i infraestructures segons el que disposa l’article 33 d’aquesta Llei.
6. L’entitat explotadora adoptarà les mesures i els mitjans adequats que permetin l’accés ordenat als remuntadors i a les zones d’embarcament i desembarcament i, en particular, el dels menors d’edat i els discapacitats.

Article 17 · Reglament d’explotació i reglament d’ús

Sentències
1. Els reglaments d’explotació i els reglaments d’ús s’han de presentar al ministeri competent del Govern juntament amb la demanda d’explotació de la infraestructura o l’activitat i segons els models que s’estableixen reglamentàriament. Altrament, i perquè sigui plenament aplicable, el contingut del reglament d’explotació i el reglament d’ús, així com les seves modificacions, ha de ser validat prèviament pel departament competent en matèria de transport per cable del Govern. Aquesta validació no valora el compliment per part de l’explotador del contracte privat o públic de cessió de l’ús dels terrenys que constitueixen el domini.
2. Els reglaments d’ús, redactats obligatòriament en català i optativament en altres llengües, s’han d’exposar al públic permanentment prop de l’àrea d’accés de l’activitat en un lloc visible fàcilment. El personal d’explotació ha de conèixer perfectament els reglaments d’explotació i d’ús.

Article 18 · Reglament intern de l’estació de muntanya

Sentències
1. L’explotador ha de disposar d’un reglament intern, elaborat per la mateixa entitat explotadora, en què es regulen les àrees d’activitat en els diferents períodes de l’any, les condicions d’ús de les àrees i dels remuntadors i les instal·lacions mecàniques de l’estació, com també les activitats que s’hi desenvolupen. Alhora, ha de garantir la seguretat dels usuaris establint les normes de comportament. En aquest sentit, l’entitat explotadora ha de vetllar perquè tots els usuaris de l’estació de muntanya siguin coneixedors de les disposicions del reglament intern.
2. El reglament intern ha de garantir el lliure accés als itineraris d’interès que creuin l’estació de muntanya per accedir a indrets fora del domini de l’estació. Aquests recorreguts, però, estan subjectes a les normes de seguretat de l’estació quan presentin una afectació directa sobre la seguretat dels usuaris o dels béns. El reglament intern preveu itineraris alternatius quan quedi compromesa la seguretat de béns o de persones, o quan l’ús de la ruta d’interès perjudiqui significativament l’activitat de l’estació.
3. El contingut del reglament intern i les seves modificacions s’han de presentar prèviament al departament competent en matèria de transport per cable del Govern perquè en faci la validació administrativa d’acord amb l’aplicació d’aquesta Llei. Donat el cas, de preveure propostes d’itineraris alternatius es requereix l’autorització del propietari dels terrenys.
4. El departament competent fixa per reglament el procediment administratiu de presentació del reglament intern.

Article 19 · Autorització d’explotació d’activitats comercials

Sentències

Cadascuna de les activitats comercials que es desenvolupin en el domini ha d’obtenir l’autorització per part de l’administració corresponent.

Article 20 · Escoles

Sentències
1. L’explotador pot ser titular d’escoles a l’estació, dedicades a l’ensinistrament de l’esquí i d’activitats de muntanya.
2. Les persones que es dediquin a l’ensinistrament han de complir els requisits previstos a la normativa aplicable.

Article 21 · Estat permanent de les instal·lacions

Sentències
1. Els promotors, constructors, directors d’obra i explotadors estan obligats, cadascun en la part que l’afecta, a assegurar-se que les instal·lacions i els equipaments estan establerts, mantinguts, explotats, revisats i visitats de conformitat amb les disposicions de la reglamentació tècnica i de seguretat vigent, segons les normes d’explotació i de manteniment lliurades pel constructor, i d’acord amb les regles de l’art.
2. Els explotadors han de mantenir un registre d’explotació de les instal·lacions, en les condicions que es determinin reglamentàriament.
3. En el supòsit que l’entitat explotadora apreciï defectes o deficiències en una instal·lació o equipament que impliquin un risc per a les persones o béns, clausurarà temporalment l’activitat i/o instal·lació total o parcial amb caràcter preventiu fins que es corregeixin les deficiències.

Article 22 · Controls, modificacions, millores i revisions

Sentències
1. El departament competent del Govern pot exigir la introducció de millores, controls, modificacions o revisions a les instal·lacions i activitats existents, seguint els criteris adoptats en altres països o després d’incidents o accidents ocorreguts en instal·lacions similars, amb l’objectiu de garantir la seguretat.
2. Totes les transformacions, modificacions, reconstruccions d’instal·lacions i substitucions d’elements, així com la modificació de l’explotació de les activitats i les infraestructures relacionades amb la pràctica de l’esquí i les activitats de muntanya, han de respectar igualment la normativa esmentada anteriorment.

Article 23 · Autorització d’explosius

Sentències

L’explotador que emmagatzemi o utilitzi explosius per provocar despreniment d’allaus ha de complir amb la reglamentació de substàncies explosives vigent que li sigui aplicable, cosa que implica, entre altres aspectes, haver d’obtenir l’autorització d’emmagatzematge i l’autorització d’ús d’explosius.

Article 24 · Pla d’autoprotecció

Sentències
1. L’explotador ha de disposar d’un pla d’autoprotecció, aprovat pel Govern, que reculli els procediments de rescat i auxili de persones en les àrees regulades d’activitat del domini, així com els requisits de personal qualificat i material necessari.
2. El pla d’autoprotecció ha d’incloure les àrees no regulades d’activitat, si bé els serveis de l’estació només hi actuen si el rescat no comporta riscos excessius i dins de les possibilitats de la mateixa estació.
3. Els serveis de l’estació no actuen en indrets situats fora de les àrees d’activitat, sense perjudici de col·laborar amb els serveis públics de rescat quan siguin requerits i en la mesura de la seva capacitat i mitjans.

Article 25 · Dispensari de primers auxilis i material de socors

Sentències
1. L’explotador ha de disposar en l’estació d’un dispensari de primers auxilis, que ha de reunir les condicions que es fixin per reglament.
2. El Govern ha d’establir per via reglamentària les condicions d’explotació en què resulta obligatòria la presència d’un metge en el dispensari durant el període d’oferiment d’activitats per part de l’estació.

Capítol quart. Drets i deures dels usuaris

Article 26 · Disposicions generals

Sentències
1. Els usuaris d’una estació de muntanya tenen dret a:
a) Rebre informació sobre els drets i les obligacions derivats de l’adquisició del forfet, de les condicions per practicar una activitat i de l’ús dels remuntadors i les instal·lacions i altres serveis diferenciats o complementaris que s’ofereixin, i del seu preu individualitzat.
b) Adquirir la modalitat del forfet que els habiliti a utilitzar els remuntadors, pistes o altres serveis diferenciats compresos en la seva oferta, d’acord amb la normativa de l’estació de muntanya.
c) Obtenir els documents que acreditin l’adquisició del forfet i la contractació d’altres serveis diferenciats i, en qualsevol cas, la factura que en justifiqui el pagament en els termes legalment establerts.
2. Pel fet d’accedir a una estació, l’usuari queda obligat a adequar el seu comportament al contingut d’aquesta normativa, així com a les normes particulars de cada estació.
3. La pràctica d’una activitat en el domini d’una estació es fa sota la responsabilitat de l’usuari, que assumeix els riscos inherents a l’activitat i ha de respectar les normes que la regulin, les normes particulars de cada estació i qualsevol altra que sigui aplicable.
4. Els usuaris són responsables de la seva pròpia seguretat i de la idoneïtat i utilització correcta del seu equipament.
5. S’han de respectar les consignes de seguretat, les recomanacions, les instruccions del personal acreditat i els horaris que s’indiquen en el reglament intern de l’estació.
6. Els usuaris han de ser capaços d’adaptar la pràctica de l’activitat en funció de les seves capacitats físiques i tècniques, de les irregularitats del terreny, dels obstacles, de les condicions atmosfèriques i de l’estat de la neu.
7. Independentment d’altres prescripcions que pugui dictaminar l’entitat explotadora, tot usuari del domini, sigui quina sigui l’activitat que dugui a terme i l’àrea en què la faci, ha de respectar les normes d’ús següents: a)Respecte als altres. Els usuaris del domini s’han de comportar de manera que no posin en perill o perjudiquin altres persones o els béns de tercers i de l’explotador.b)Control de velocitat. Tot usuari ha d’adaptar la velocitat i la forma de practicar l’activitat a les seves capacitats personals, a les condicions del terreny, a l’estat de la neu i a les condicions meteorològiques, així com a la quantitat de persones del seu entorn.c)Elecció de la trajectòria. L’usuari que estigui situat al darrere ha de triar la seva trajectòria de manera que no posi en perill les persones que té davant o al costat.d)Ús de l’àrea d’activitat. L’usuari ha de comprovar que amb les seves maniobres no es posi en perill a ell mateix ni posi en perill tercers. Quan s’incorpora a una pista d’esquí, a un circuit o a un recorregut senyalitzat, quan arrenca de nou després d’aturar-se, o quan es desplaça en ascens pels mateixos llocs esmentats, ha de respectar els altres usuaris que, en aquell moment, tenen preferència respecte d’ell.e)Parada a l’àrea d’activitat. Llevat que sigui absolutament necessari, l’usuari que practica l’esquí o les activitats de muntanya ha d’evitar aturar-se a la pista o al circuit en llocs estrets o on la visibilitat sigui limitada. En cas de produir-se una caiguda en tal lloc, l’usuari s’ha d’apartar com més aviat millor i procurar que la seva posició sigui visible per a altres usuaris.f)Ascens i descens a peu. L’usuari que es vegi obligat a pujar o baixar per una àrea regulada d’activitat ha de fer-ho per un dels extrems laterals de la pista o del circuit.g)Respecte dels senyals i avisos. L’usuari ha de respectar tots els senyals i avisos que siguin efectuats tant pel personal de l’explotador com per altres persones que adverteixin d’un risc.h)Assistència. En cas d’accident, els usuaris queden obligats a prestar la seva ajuda, considerant les seves capacitats i habilitats. S’han d’identificar facilitant tant el nom i els cognoms com la nacionalitat i el passaport o document d’identitat, així com qualsevol altra informació que sigui necessària per localitzar-los (adreça, telèfon, adreça de correu electrònic).
8. Salvada l’autorització expressa de l’explotador, està prohibit l’ús de les àrees regulades d’activitat amb l’acompanyament d’animals.
9. Resta prohibida la circulació de vehicles de motor pel domini en temporada hivernal, llevat de les activitats organitzades per l’estació o per empreses cessionàries i el personal de l’estació en l’exercici de les seves funcions. Els vehicles de motor que circulin o facin treballs durant l’horari d’obertura de l’estació ho han de fer amb la senyalització adequada, que consisteix en dispositius lluminosos o acústics. Han d’advertir de la seva presència els esquiadors, que han de modificar la seva trajectòria. Fora de la temporada hivernal, els vehicles que circulin pel domini estan subjectes a les normes de seguretat de l’estació quan presentin una afectació directa sobre la seguretat dels usuaris o dels béns.
10. Per raons de seguretat, tot usuari que pretén accedir a una estació amb un mitjà de lliscament diferent de l’esquí i el surf de neu ha de consultar prèviament a accedir-hi si l’ús hi està permès; en cas afirmatiu, ha de seguir les instruccions de l’estació sobre les modalitats de transport i l’ús de les pistes. Les condicions d’utilització han de ser tals que el transport i l’evacuació, en cas que sigui necessària, puguin fer-se amb seguretat.
11. L’estació pot adoptar les mesures necessàries per facilitar l’accés als esquiadors amb discapacitat si són capaços de respectar les normes de conducta establertes per la Federació Internacional d’Esquí. Si és el cas, els acompanyants han de tenir la formació adequada per dur a terme les seves activitats.
12. Els menors de dotze anys han d’estar en tot moment sota la supervisió d’un adult responsable, que els ha d’educar per a la pràctica de l’activitat de forma segura i ha de vetllar perquè facin servir els elements de seguretat escaients.
13. El forfet ha de ser exhibit a requeriment del personal de l’estació.

Article 27 · Esquiadors

Sentències
1. L’esquiador assumeix i accepta que en fer l’activitat es troba en un medi, que comparteix amb altres usuaris del domini, que implica un risc inherent per a la seva seguretat i la de les altres persones.
2. El risc és superior en determinades circumstàncies, com són:
a) L’elevada presència d’altres esquiadors i usuaris en la zona en la qual es practiqui l’esquí.
b) La pràctica de l’esquí en àrees d’activitat no regulades.
c) La pràctica de l’esquí sense respectar les normes de conducta o de seguretat establertes per l’explotador en el seu reglament intern.
d) La pràctica de l’esquí en condicions meteorològiques, o d’innivació o de l’estat del terreny que la dificulten.
3. L’esquiador és responsable de valorar la seva aptitud per utilitzar els remuntadors i les pistes, així com les condicions en les quals practicarà l’esquí, i té el deure de prendre les mesures escaients per mitigar el risc de lesions pròpies i de tercers, així com de causar danys.
4. En aquest sentit, ha de mantenir una deguda distància de seguretat respecte als usuaris que es troben per sota seu o en la seva trajectòria.
5. Per als menors de dotze anys que practiquin l’esquí alpí és obligatori l’ús de casc i són recomanables altres elements de seguretat. No obstant això, en el reglament intern de l’estació de muntanya, l’entitat explotadora pot afegir-hi altres prescripcions.

Article 28 · Vianants

Sentències
1. El vianant pot fer ús dels remuntadors específicament indicats a aquest efecte. Amb el material adequat, pot usar els circuits, els recorreguts, les instal·lacions i les pistes autoritzades en el reglament intern de l’estació.
2. Resta prohibit el trànsit de vianants per les àrees i zones no habilitades a aquest efecte per l’estació. No obstant això, i sense perjudici del que preveu l’apartat 2 de l’article 18, no es pot restringir l’accés de vianants als camins comunals o als itineraris d’interès.
3. El reglament d’ús ha de preveure, entre altres coses, si està permès l’accés de vianants amb gossos o altres animals de companyia, si bé no pot prohibir l’accés de vianants amb gossos pigall que acompanyen les persones invidents, així com els gossos d’assistència i els animals terapèutics degudament acreditats i identificats amb el distintiu oficial corresponent.

Article 29 · Normes específiques per practicar l’esquí de muntanya

Sentències

A banda d’altres prescripcions més restrictives que pugui dictaminar l’entitat explotadora, la pràctica de l’esquí de muntanya, com a mínim, ha de tenir en compte les consideracions següents:

1. Únicament està permès en els itineraris o a les pistes d’esquí i en els horaris previstos per l’entitat explotadora.
2. No es poden portar gossos.
3. En sentit de pujada, i si l’itinerari és per pista d’esquí, l’usuari ha de pujar pel costat de la pista vigilant en tot moment els esquiadors que baixen. Si els usuaris pugen en grup, ho han de fer en fila índia.
4. En horari nocturn, l’usuari ha de baixar a una velocitat moderada i ha de dur una llanterna frontal que generi un flux lluminós de com a mínim 300 lúmens i utilitzar accessoris reflectors.
5. En sentit de baixada:
a) De dia, si l’usuari baixa per una pista d’esquí li són aplicables les normes de conducta establertes per la Federació Internacional d’Esquí.
b) De nit, si l’usuari baixa per una pista d’esquí ha de fer-ho sempre pel lateral de la pista per no malmetre i respectar el treball dels maquinistes.
6. Si es fa ús d’una àrea d’activitat regulada, el pas s’efectua exclusivament pels indrets establerts per l’explotador i en les condicions exigides en el reglament intern de l’estació.

Article 30 · Forfet

Sentències
1. Tot usuari ha d’adquirir la modalitat del forfet que li doni dret a la pràctica de l’activitat que vol fer segons el reglament intern de l’estació.
2. Tot usuari que practiqui una activitat dins del domini d’una estació ha de portar el forfet corresponent quan així ho requereixi el reglament intern.
3. El forfet dona dret a l’usuari a utilitzar els remuntadors de l’estació, les àrees regulades d’activitats i totes les restants instal·lacions que corresponguin a cada modalitat de forfet, així com els serveis de rescat en les condicions previstes en aquesta Llei.
4. No es pot requerir el forfet als vianants que no facin ús de cap servei de l’estació o que únicament accedeixin a àrees no regulades d’activitat.
5. Per practicar esports i activitats de muntanya, com l’esquí de muntanya, en àrees d’activitats regulades és necessària l’adquisició d’un forfet.
6. L’adquisició dels forfets solament pot efectuar-se directament a l’explotador, o a empreses que acreditin l’autorització per comercialitzar-los per l’explotador.
7. El forfet no pot ser cedit a terceres persones, ni utilitzat més enllà de la seva vigència.
8. En utilitzacions del domini de baixa intensitat o en períodes d’escassa afluència d’usuaris, l’explotador pot autoritzar l’ús dels serveis i instal·lacions previstos a l’apartat 3 sense adquisició de forfet.
9. L’estació de muntanya ha d’oferir als usuaris la possibilitat d’adquirir, conjuntament amb el forfet, una assegurança d’accident i de responsabilitat civil d’una durada igual a la de la validesa del forfet.
10. L’explotador té la competència per controlar que els usuaris disposen del forfet corresponent a l’activitat que porten a terme, i pot sol·licitar-ne l’exhibició en qualsevol moment.

Article 31 · Infraccions i sancions

Sentències
1. La pràctica de qualsevol activitat regulada en el domini sense forfet, quan el forfet sigui preceptiu, comporta l’obligació de l’usuari de satisfer un import equivalent a tres vegades el preu del forfet diari corresponent a l’activitat efectuada.
2. Sense perjudici de les responsabilitats penals que escaiguin, la utilització d’un forfet per una persona diferent del seu titular, o la manipulació del forfet per alterar les característiques de la seva emissió, o el consentiment del titular per a qualsevol de les conductes anteriors, comporta la retirada immediata i una sanció econòmica del triple del seu valor.
3. En cas d’una utilització abusiva o fraudulenta del forfet, el personal acreditat de l’estació el pot retirar immediatament i pot prohibir la utilització de les instal·lacions i la circulació per les pistes, sense perjudici de les accions legals que pugui exercir l’estació.
4. L’explotador nega l’accés al domini i procedeix a la retirada o inutilització immediata del forfet als usuaris que incompleixen les obligacions que els imposen aquesta Llei i el reglament intern de l’estació.

Capítol cinquè. Règim administratiu sancionador

Article 32 · Mesures i sancions que es poden adoptar

Sentències

Tota actuació que contradigui el que estableix aquesta Llei o les disposicions reglamentàries que la desenvolupin i totes les complementàries pot donar lloc a l’adopció de les mesures destinades a restablir l’ordre jurídic infringit o a la imposició de sancions després de la instrucció prèvia de l’expedient corresponent de conformitat amb el que està establert per la normativa vigent, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals i de les previstes en el contracte privat o de concessió i de qualsevol altre tipus que hi puguin concórrer.

Article 33 · Inspecció i control

Sentències
1. La inspecció i el control de tot el que estableix aquesta Llei són facultats de l’òrgan administratiu competent en matèria de transport per cable.
2. Són inspectors de les estacions els funcionaris adscrits al ministeri competent en matèria de transports per cable que tenen la potestat d’inspecció i que estan proveïts de la documentació que acredita la seva condició, que han d’exhibir quan actuïn.
a) En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de transports per cable tenen la consideració d’agents de l’autoritat pública a tots els efectes, poden sol·licitar la cooperació de la Policia o de qualsevol altra autoritat i estan obligats a complir el deure de secret professional.
b) En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de transports per cable estan facultats per accedir a les estacions de muntanya i examinar, als efectes establerts en aquesta Llei, les instal·lacions, la documentació, els llibres i els registres obligatoris que la persona responsable de l’estació té l’obligació de lliurar-los en el termini que els inspectors determinin.
3. En els supòsits en què, mitjançant la inspecció corresponent, s’apreciïn defectes o deficiències que impliquin un risc greu per a les persones o béns, l’inspector competent en matèria de transport per cable, amb caràcter preventiu, pot paralitzar i clausurar temporalment l’activitat o instal·lació totalment o parcialment, i demanar als responsables que corregeixin les deficiències o ajustin el seu funcionament a les normes reguladores, sense perjudici de les sancions que es puguin imposar per la infracció comesa.

Article 34 · Òrgans competents i procediment sancionador

Sentències
1. La competència per acordar la incoació dels expedients sancionadors i la imposició de les sancions previstes en aquesta Llei correspon al ministeri encarregat del transport per cable, que també és competent per adoptar les mesures cautelars que siguin procedents i refermar-les, segons el que disposa l’article 33 d’aquesta Llei.
2. Les infraccions no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent per part del ministeri competent en matèria de transport per cable, sense perjudici de les responsabilitats d’una altra mena que hi puguin concórrer.
3. El procediment sancionador s’ha de tramitar d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració i el Reglament regulador del procediment sancionador.

Article 35 · Responsables

Sentències

Són responsables de les infraccions en les matèries objecte d’aquesta Llei les persones físiques o jurídiques que hi incorrin. En particular, es consideren responsables els titulars de les estacions de muntanya i els usuaris que accedeixen al domini d’una estació.

Article 36 · Obligacions

Sentències

Les persones, físiques o jurídiques, titulars de les estacions estan obligades a facilitar les actuacions inspectores i a subministrar totes les dades i la informació que els inspectors de transport per cable els demanin en el marc d’aquesta Llei i de les seves competències.

Article 37 · Concurrència de sancions

Sentències
1. Quan una mateixa acció o omissió estigui sancionada per una disposició penal i per una disposició que estableixi una sanció administrativa i, a més, existeixi un procés penal en curs, se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal o s’arxivi o se sobresegui la causa.
2. En cas que hi hagi una pluralitat de disposicions que estableixin una pluralitat de sancions administratives, s’aplica sempre la disposició especial.

Article 38 · Classes d’infraccions

Sentències
1. Les infraccions tipificades per aquesta Llei es divideixen en lleus, greus i molt greus.
2. Les inobservances de les disposicions contingudes en aquesta Llei i en la normativa que la desenvolupi i que no tinguin transcendència directa de caràcter econòmic ni riscos ni perjudicis greus per als usuaris o per a la mateixa estació, constitueixen infraccions lleus sempre que no estiguin tipificades com a falta greu o molt greu.

Article 39 · Infraccions lleus

Sentències
1. Són infraccions lleus de l’explotador:
a) No portar al dia el Registre d’explotació dels remuntadors.
b) No exposar al públic el reglament intern de l’estació.
c) No exposar al públic, prop de l’àrea d’accés, el seu reglament d’ús.
d) No comunicar al departament corresponent del Govern les queixes o reclamacions, acompanyades d’un informe si fan referència a qüestions relacionades amb la seguretat de l’estació, en el termini de 48 hores.
e) La insuficiència de la informació destinada als usuaris prevista en els reglaments. En particular, l’absència del reglament intern en la contractació de serveis.
f) L’incompliment per part del personal de l’estació dels deures i obligacions establertes.
g) No portar al dia el registre de pistes o el registre d’accidents.
2. Són infraccions lleus dels usuaris tot incompliment dels deures o de les prohibicions que imposa aquesta Llei, sempre que no es qualifiqui de greu.

Article 40 · Infraccions greus

Sentències
1. Són infraccions greus de l’explotador:
a) No comunicar al departament competent del Govern i a les altres autoritats concernides els incidents mecànics que afecten la seguretat i els accidents corporals ocorreguts a les instal·lacions, en el termini màxim de 24 hores.
b) Crear, ampliar, modificar o explotar una estació de muntanya sense les autoritzacions del Govern.
c) Construir, modificar i explotar instal·lacions, equipament o remuntadors sense les autoritzacions del Govern.
d) Explotar una estació sense disposar del personal tècnic necessari o dels equips de salvament i de socors obligatoris, o dels requisits d’organització interna que exigeix aquesta Llei.
e) La deficiència en el condicionament, la classificació o la senyalització de les pistes.
f) La deficiència en el condicionament o la senyalització de les activitats de l’estació de muntanya.
g) Circular per les àrees regulades d’activitat amb vehicles de motor sense utilitzar els senyals acústics i lluminosos reglamentaris, o sense senyalitzar en els accessos la presència de les màquines de manteniment.
h) No atendre els accidentats de manera diligent.
i) No disposar del personal qualificat, o del local i el material necessaris per a les evacuacions i el tractament de ferits.
j) Explotar una instal·lació sense respectar el reglament intern de l’estació.
k) La cessió a tercers de l’explotació d’un o diversos remuntadors.
l) La reincidència en una infracció lleu en el termini d’un any a comptar de la fermesa de la sanció.
m) Cometre simultàniament dos o més infraccions lleus.
2. Són infraccions greus dels usuaris els incompliments dels deures o les prohibicions imposats per aquesta Llei que, ensems, posin en perill la seguretat de les persones o de béns de tercers. En particular constitueixen infraccions greus les modalitats d’ús de les àrees regulades d’activitat que generin risc de col·lisió amb els usuaris que practiquin l’activitat de conformitat amb l’ús previst en el reglament intern.

Article 41 · Infraccions molt greus

Sentències

Són infraccions molt greus de l’explotador:

a) Explotar els remuntadors i els equipaments sense assegurar-se que estiguin establerts, mantinguts, explotats, revisats i visitats de conformitat amb les disposicions reglamentàries, les normes d’explotació i de manteniment lliurades pel constructor i les regles de l’art.
b) No introduir les millores o modificacions a les instal·lacions o equipament que exigeixin els serveis tècnics del ministeri competent a fi de garantir la seguretat de les persones i els béns.
c) No tancar una pista, un circuit, una instal·lació o un remuntador quan utilitzar-los comporti un risc excessiu per a l’usuari.
d) No mantenir vigent la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil.
e) La reincidència en una infracció greu en el termini d’un any a comptar de la fermesa de la sanció.
f) Cometre simultàniament dos o més infraccions greus.

Article 42 · Sancions

Sentències
1. Sense perjudici de les sancions recollides en el contracte privat o públic de cessió de l’ús dels terrenys que constitueixen el domini, les sancions que es poden imposar a les persones físiques o jurídiques titulars d’estacions de muntanya, les empleades i els usuaris que accedeixen al domini d’una estació per les infraccions previstes en aquesta Llei poden ser:
a) Sanció pecuniària.
b) Suspensió de la responsabilitat en l’organització interna de les estacions de muntanya.
c) Suspensió de les activitats empresarials.
2. Les infraccions són sancionades de la forma següent:
a) Les infraccions lleus se sancionen amb multa d’un màxim de 3.000 euros.
b) Les infraccions greus se sancionen amb multa de 3.001 a 12.000 euros. Com a mesura accessòria, el ministeri encarregat del transport per cable pot establir restriccions en l’organització interna del personal directament responsable d’una o més faltes greus, per un període màxim d’un any.
c) Les infraccions molt greus se sancionen amb multa de 12.001 a 30.000 euros. La imposició d’una sanció molt greu pot comportar la suspensió de les activitats empresarials, per un període màxim d’un any, o la clausura temporal de l’estació. Aquesta darrera sanció és aplicable únicament en cas de perjudicis molt greus causats al prestigi turístic d’Andorra, i fins a un màxim d’un any. El ministeri encarregat del transport per cable podrà establir restriccions en l’organització interna del personal directament responsable d’una falta molt greu, per un període màxim de tres anys.
3. Una infracció no pot comportar, en cap supòsit, un benefici econòmic per a l’infractor. Si la suma de la sanció imposada i el cost de les accions per restaurar la legalitat és inferior al benefici resultant de la infracció, s’incrementa la quantia de la sanció fins a assolir l’import del benefici obtingut il·lícitament.

Article 43 · Disposicions comunes

Sentències
1. Per determinar l’import de les sancions en els graus mínim, mitjà i màxim, es tenen en compte els criteris de graduació següents:
a) Els riscos o els perjudicis ocasionats als usuaris o a l’explotador.
b) El benefici il·lícit obtingut.
c) La naturalesa dels perjudicis causats.
d) El grau d’intencionalitat.
e) La capacitat econòmica de l’infractor.
f) El termini de temps durant el qual s’ha comès la infracció.
g) La generalització de la infracció.
h) La reincidència.
i) La resolució, durant la tramitació de l’expedient, de les anomalies que originen l’expedient sancionador a l’explotador.
j) La inobservança dels requeriments, les recomanacions o els advertiments de l’òrgan administratiu competent en matèria de transport per cable.
k) Les infraccions que consisteixin en la persistència continuada de la comissió o de l’omissió se sancionen en el grau màxim de la qualificació que correspongui.
2. Hi ha reincidència quan es comet una infracció del mateix tipus i qualificació que la que va motivar una sanció anterior o diverses infraccions de diferent naturalesa en el termini dels 365 dies següents a la notificació d’aquesta primera; en aquest supòsit, cal que la resolució sancionadora hagi guanyat fermesa.
3. Les infraccions prescriuen:
a) Les lleus, al cap de sis mesos.
b) Les greus, al cap d’un any.
c) Les molt greus, al cap de dos anys.
4. El termini de prescripció de les infraccions es comença a comptar des de la data en què han estat comeses. En les infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput és la de la fi de l’activitat o la de l’últim acte amb el qual es consumi la infracció.
5. La prescripció de les infraccions queda interrompuda amb la incoació de l’expedient sancionador.
6. Les sancions prescriuen:
a) Les lleus, al cap de sis mesos.
b) Les greus, al cap d’un any.
c) Les molt greus, al cap de dos anys.
7. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar des de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.

Article 44 · Mesures cautelars, conservatòries i provisòries

Sentències
1. En el curs de la instrucció, l’Administració pot adoptar en qualsevol moment les mesures cautelars, conservatòries i provisòries necessàries per salvaguardar la decisió que ha de prendre o per prevenir riscos o perills derivats de les anomalies constatades pel servei d’inspecció o de les presumptes infraccions comeses.
2. També pot suspendre cautelarment de la responsabilitat en l’organització interna de l’estació i en altres estacions d’Andorra el personal que presumptament sigui directament responsable d’una infracció greu o molt greu.
3. Contra la decisió presa per l’inspector de transport per cable o per l’Administració es pot presentar recurs administratiu davant del ministeri encarregat del transport per cable, que ha de resoldre en el termini màxim de tres dies hàbils, confirmant la decisió o revocant-la i ordenant les mesures correctores pertinents. La mesura s’aixeca immediatament quan l’empresari acrediti la correcció de les deficiències que la van originar. Aquesta decisió no prejutja la incoació o la continuació de l’expedient sancionador corresponent.
4. Quan una persona física o jurídica pot ser responsable d’una conducta constitutiva d’infracció i no resideix al Principat d’Andorra, l’Administració li exigeix un dipòsit d’una quantia equivalent a la proposta màxima de sanció per garantir-ne el cobrament. En cas de no poder satisfer el dipòsit esmentat, l’Administració procedeix a la immobilització dels vehicles, de la maquinària o d’altres béns relacionats amb el desenvolupament de l’activitat infractora.
jurisprudència.ad
Totes les lleis