1. En l’atorgament d’un poder, la persona poderdant pot estipular que el poder subsisteixi si en el futur necessita suport en l’exercici de la seva capacitat. La persona poderdant pot també disposar que el poder comenci a produir efectes a partir de la situació de necessitat i establir les circumstàncies que en determinin l’existència com també la manera d’acreditar-les. A aquest efecte es pot preveure que s’hagi d’atorgar acta notarial que, a més del judici del notari, incorpori un informe pericial que constati la necessitat de suport.
2. Els poders preventius s’han d’atorgar en escriptura pública i poden establir les facultats que tindrà la persona apoderada, donar instruccions per al seu exercici i incloure mitjans de supervisió, mecanismes de revisió i causes específiques d’extinció del poder, inclosa la remoció de la persona apoderada. També poden permetre la delegació de facultats per realitzar actes determinats i establir salvaguardes per a la prevenció d’abusos, influències indegudes i conflictes d’interessos.
3. Quan la persona poderdant es trobi en situació de no poder expressar la seva voluntat, la persona apoderada ha d’exercir el poder prenent les decisions que hauria pres la poderdant d’acord amb la millor interpretació possible de la seva voluntat i preferències.
4. Els poders preventius mantenen la seva eficàcia encara que es constitueixin altres mesures de suport de la persona poderdant. Les persones legitimades per instar el procediment de provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat i el curador, si n’hi ha, poden sol·licitar a l’autoritat judicial l’extinció dels poders preventius si concorre alguna causa de remoció prevista en el mateix poder o en la llei. Si els poders es van atorgar a favor del cònjuge o de la parella estable o de fet de l’atorgant, el cessament de la convivència determina també la seva extinció, llevat que sigui per causa d’internament del poderdant o altres circumstàncies que no impliquin trencament de la comunitat de vida.
5. Si el poder preventiu abasta tots els afers de l’atorgant, la persona apoderada, si sobrevé la situació de necessitat de suport, queda subjecta a les regles aplicables a la curatela en tot el que no s’hagi previst en el poder.