1. El cònjuge que ha treballat per la casa substancialment més que l’altre o que ha treballat per a l’altre sense retribució o amb una retribució insuficient té dret a una compensació econòmica per raó d’aquest treball si en el moment de l’extinció del règim o del cessament efectiu de la convivència l’altre ha obtingut un increment patrimonial superior d’acord amb el que estableix aquesta secció.
2. Per determinar la quantia de la compensació econòmica per raó de treball, s’ha de tenir en compte la durada i la intensitat de la dedicació, atesos els anys de convivència i, concretament, en el cas del treball domèstic, el fet que hagi inclòs la criança de fills comuns o no o l’atenció personal a altres membres de la família que convisquin amb els cònjuges.
3. La compensació econòmica per raó del treball té com a límit la quarta part de la diferència entre els increments dels patrimonis dels cònjuges.
4. En cas d’extinció del règim de separació per mort, el cònjuge supervivent pot reclamar la compensació econòmica per raó de treball com a dret personalíssim, sempre que els drets que el causant li hagi atribuït, en la successió voluntària o en previsió de la seva mort, o els que li pertoquin en la successió intestada, no cobreixin l’import que li correspondria.
5. Els cònjuges poden pactar en escriptura pública l’increment, reducció o exclusió de compensació econòmica per raó del treball.