1. El règim econòmic matrimonial de separació de béns s’extingeix en cas de separació judicial, de dissolució o de declaració de nul·litat del matrimoni, i en cas que els cònjuges acordin la seva substitució durant el matrimoni per un altre règim de béns.
2. La liquidació del règim de separació de béns s’ha de practicar per acord entre els cònjuges o del sobrevivent d’ambdós amb els hereus del premort. A manca d’acord, la liquidació, inclosa la reclamació de la compensació per raó de treball, si escau, s’ha de fer:
a) En el procediment de família que causa l’extinció del règim.
b) En el procediment adreçat a obtenir l’eficàcia civil de sentències o altres resolucions canòniques relatives a la dissolució o nul·litat del vincle matrimonial.
c) Si el règim s’extingeix per mort, en el procediment civil ordinari.
3. En cas d’extinció del règim de separació per mort, la pretensió per a reclamar la compensació econòmica per raó de treball prescriu al cap de tres anys de la mort del cònjuge.