1. És nul el matrimoni celebrat:
a) Sense consentiment matrimonial.
b) Quan el consentiment estigui viciat per manca de suficient discerniment o s’hagi prestat amb error sobre la identitat de la persona o sobre alguna qualitat personal que, per la seva entitat, hagués estat determinant per a la prestació del consentiment.
c) Quan el consentiment estigui viciat per manca de llibertat per haver-se prestat per violència o por greu provinent d’una causa externa, encara que no s’hagi provocat intencionadament.
d) Entre persones afectades per algun dels impediments establerts als articles 81, 83 i 84, llevat que hagin estat dispensats.
e) Sense la intervenció del cònsol, el seu delegat o el notari o sense la presència dels testimonis.
f) Sense l’autorització establerta a l’article 86.
2. L’acció per demanar la nul·litat del matrimoni correspon als cònjuges, al Ministeri Fiscal o a qualsevol altra persona amb un interès directe i legítim, amb les excepcions següents:
a) En cas de nul·litat per manca d’edat, durant la minoria d’edat del contraent només poden exercitar l’acció els seus representants legals i el Ministeri Fiscal.
b) En els casos de consentiment prestat amb manca de discerniment o viciat, només pot exercitar l’acció el cònjuge que ha patit el vici o la mancança, si escau amb els suports que necessiti.