1. Si la persona amb discapacitat té necessitat de suports per a l’exercici de la seva capacitat i no els ha previst o establert ella mateixa ni els presta satisfactòriament cap guardador de fet, els ha de proveir l’autoritat judicial mitjançant la constitució de la curatela o, si escau, el nomenament de defensor judicial.
2. Estan legitimats per instar la provisió judicial de suports la mateixa persona amb discapacitat, el seu cònjuge no separat legalment o de fet, la seva parella estable o de fet, els descendents, els ascendents, els germans, la persona que exerceixi la guarda de fet, el Ministeri Fiscal i el ministeri competent en matèria d’afers socials.
3. Qualsevol persona està facultada per posar en coneixement del Ministeri Fiscal els fets que puguin ser determinants d’una situació que requereixi l’adopció judicial de mesures de suport. Les autoritats i funcionaris públics que coneguin aquests fets per raó de l’exercici de les seves funcions tenen el deure de posar-los en coneixement del Ministeri Fiscal de manera immediata.
4. En la resolució de constitució del règim de suport s’han de tenir en compte la voluntat i les preferències de la persona amb discapacitat pel que fa al tipus i abast del suport i les persones que hauran de prestar-lo o quedar-ne excloses. Excepcionalment i de forma motivada, es pot prescindir de les disposicions prèvies o manifestacions de la persona assistida si s’acrediten circumstàncies greus desconegudes per ella que ho justifiquen o si hi ha risc d’abús, conflicte d’interessos o influència indeguda.
5. Les mesures de suport han de ser proporcionades a les necessitats de la persona amb discapacitat i s’han d’adaptar a la seva condició i circumstàncies personals.