1. L’autoritat judicial, a instància del cònjuge que es proposi formular o hagi formulat demanda de nul·litat, de separació o de divorci, o del cònjuge demandat, apreciant la necessitat i la urgència del cas i tenint en compte els interessos familiars més necessitats de protecció, pot disposar les mesures provisionals que consideri oportunes, d’acord amb la Llei del Codi de procediment civil.
2. En particular, l’autoritat judicial pot adoptar mesures relatives a:
a) La separació personal dels cònjuges i l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar, fixant la data en què el cònjuge a qui no s’assigna l’ús l’ha d’abandonar.
b) La guarda i el règim d’exercici de l’autoritat parental respecte dels fills menors i la manera com aquests s’han de relacionar amb el progenitor amb qui no convisquin.
c) La distribució del deure d’aliments a favor dels fills i, si escau, la fixació d’aliments provisionals a favor d’un dels cònjuges.
d) La fixació d’aliments per als fills majors d’edat o emancipats que no tinguin recursos econòmics propis i convisquin amb algun dels progenitors.
e) El règim de tinença i administració dels béns en comunitat.
f) Les garanties adequades per assegurar el compliment de les mesures adoptades.
3. Si escau, l’autoritat judicial pot també prohibir a un dels cònjuges entrar en contacte amb l’altre o amb els seus fills, en cas de perill greu per a la seva integritat física o psicològica, i adoptar mesures per evitar el desplaçament o la retenció il·lícits dels fills, si hi ha el risc.