1. La nul·litat del matrimoni, la separació o el divorci no alteren les responsabilitats dels progenitors envers els fills. Aquestes responsabilitats mantenen el seu caràcter compartit i, tant com sigui possible, s’han de seguir exercint conjuntament.
2. La guarda dels fills s’atribueix i s’exerceix de la manera com els progenitors han acordat en conveni regulador degudament aprovat o, a manca d’acord, en els termes que estableixi l’autoritat judicial, preferentment de manera compartida i sempre atenent l’interès superior dels menors.
3. El conveni regulador o la resolució judicial han de determinar de quina manera els progenitors poden comunicar amb els seus fills i tenir-los en companyia si no en tenen atribuïda la guarda o durant els períodes de temps en què l’estigui exercint l’altre progenitor. També han de fixar, si escau a l’interès dels fills, el seu règim de comunicació amb els avis, que han de ser prèviament escoltats.
4. L’autoritat judicial pot variar les modalitats d’exercici, limitar i, excepcionalment, fins i tot suspendre els drets de relació personal a què es refereix l’apartat 3, si la part que els té atribuïts incompleix de manera greu o reiterada els seus deures o si el manteniment inalterat de la relació pot perjudicar l’interès dels fills.