1. Els cònjuges poden acordar l’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar amb el seu parament de la manera que considerin escaient.
2. A manca d’acord, o si l’acord no és aprovat, l’autoritat judicial pot, ateses les circumstàncies, atribuir l’ús de l’habitatge familiar i del seu parament a un dels progenitors, sigui perquè li ha estat atribuïda la guarda dels fills o, si la guarda és compartida o no hi ha fills menors, per la seva major necessitat. L’atribució de l’ús de l’habitatge per raó de major necessitat té caràcter temporal i se n’ha de fixar la durada. Si escau, l’autoritat judicial pot establir una compensació a favor del titular de l’habitatge durant el període en què hagi de cedir-ne l’ús.
3. Si el cònjuge que ha de cedir l’ús pot assumir el pagament dels aliments dels fills i, si escau, de la pensió compensatòria de l’altre cònjuge en una quantitat que cobreixi suficientment les necessitats d’habitatge d’aquests, pot sol·licitar que no s’adopti aquesta mesura o que s’hi posi fi.
4. Si els cònjuges posseeixen l’habitatge familiar per un títol diferent del de propietat, els efectes d’una eventual atribució de l’ús queden limitats pel que resulti del títol. Si l’habitatge pertany a un tercer, en pot reclamar la restitució.