1. El cònjuge que, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, experimenti un desequilibri econòmic en relació amb l’altre que impliqui un empitjorament respecte a la seva situació anterior en el matrimoni té dret a una pensió compensatòria que no excedeixi el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni ni el que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament, tenint en compte el dret d’aliments dels fills, que és prioritari.
2. A manca d’acord, la pensió es pot atorgar només per un període limitat, i per fixar-ne l’import i la durada s’han de valorar especialment les circumstàncies següents:
a) La posició econòmica dels cònjuges, tenint en compte, si escau, la compensació econòmica per raó de treball o altres atribucions derivades de la liquidació del règim econòmic matrimonial.
b) L’atribució de l’ús de l’habitatge, si escau, al cònjuge creditor, si l’habitatge pertany en tot o en part al cònjuge deutor.
c) L’edat i l’estat de salut dels cònjuges.
d) La qualificació professional dels cònjuges i les probabilitats d’accés a un lloc de treball.
e) La durada del matrimoni i de la convivència conjugal.
f) La dedicació passada i futura dels cònjuges a la família.
3. La pensió fixada es pot modificar per alteracions substancials dels recursos econòmics d’un i altre cònjuge a fi de disminuir-ne l’import si millora la situació econòmica de qui la percep o empitjora la de qui la paga, i també es poden modificar les seves bases d’actualització i les garanties per pagar-la.
4. La pensió fixada pot ser substituïda, mitjançant un conveni acordat en qualsevol moment, per la constitució d’un vitalici, d’un usdefruit sobre determinats béns o pel lliurament d’un capital en béns o en diners.
5. El dret a la pensió s’extingeix pel cessament de la causa que el va motivar, pel compliment del termini fixat, per haver contret el creditor nou matrimoni o per viure conjugalment amb una altra persona. No s’extingeix per la mort del deutor, però els seus hereus poden sol·licitar judicialment la reducció o la supressió de la pensió, si el cabal hereditari no pot satisfer el deute o la pensió afecta els drets legitimaris.
6. En cas de nul·litat del matrimoni, té dret a la pensió compensatòria el cònjuge de bona fe en els termes previstos en aquest article.