1. El marit pot impugnar la paternitat matrimonial determinada per mitjà de presumpció, però no quan ha consentit la fecundació assistida de l’esposa d’acord amb els requisits de l’apartat 1 de l’article 166.
2. El marit ha d’exercitar l’acció d’impugnació en el termini de caducitat de dos anys comptadors des de la data en què conegui el naixement del fill o els fets que posen en dubte la seva paternitat o que un tercer hagi cohabitat amb la mare durant el període de concepció del fill.
3. El fill pot interposar l’acció d’impugnació de la paternitat matrimonial en el termini de caducitat de dos anys a comptar de la seva majoria d’edat, de l’extinció de les mesures de suport necessàries per a la impugnació en cas de discapacitat o del descobriment de les proves en què es fonamenta la impugnació. En el cas de minoria d’edat o discapacitat del fill que no li permeti impugnar per ell mateix, poden interposar l’acció la mare o la persona que presta suport al fill en el seu interès i representació durant el termini de dos anys a partir de la data de naixement del fill o del descobriment de les proves en què es fonamenta la impugnació.