1. El fill pot exercir l’acció de reclamació de la filiació no matrimonial durant tota la seva vida. Si el fill ha mort abans de transcórrer el termini de caducitat de dos anys a comptar de la seva majoria d’edat, de l’extinció de les mesures de suport necessàries per a la reclamació de la filiació en cas de discapacitat o del descobriment de les proves en les quals es pot fonamentar la reclamació, l’acció pot ser exercida pels seus descendents o els seus hereus dins el temps que resti per completar aquest termini.
2. El pare i la mare poden exercir, durant tota la seva vida, l’acció de reclamació de la paternitat o maternitat, si no la poden reconèixer o quan el reconeixement no ha estat eficaç per manca dels consentiments que exigeix l’article 174.
3. Als efectes de l’exercici de l’acció de reclamació de la filiació no matrimonial, es presumeix la paternitat de l’home que ha conviscut amb la mare en el període comprès entre els tres-cents i els cent vuitanta dies anteriors a la naixença del fill, llevat de proves concloents que demostrin que el període de gestació ha estat més llarg, cas en que la presumpció es podrà estendre al període dins del qual la concepció raonablement es va produir.