1. En l’exercici de l’acció d’impugnació de la paternitat no matrimonial el demandant ha de provar que l’autor del reconeixement no és biològicament pare del fill reconegut.
2. No s’admet l’exercici de l’acció d’impugnació fonamentada exclusivament en la fecundació assistida de la mare o en la manca de descendència biològica del fill respecte del pare, si la tècnica reproductiva s’ha practicat amb el consentiment exprés del pare formalitzat amb els requisits previstos en la legislació vigent en matèria de reproducció humana assistida.
3. L’acció d’impugnació de la paternitat no matrimonial pot ser exercida pel pare, per la mare i pel fill en el termini de dos anys comptadors des de l’establiment de la filiació que s’impugna, o en el seu cas des del moment en què es conegui l’establiment de la filiació o apareguin noves proves contràries a la paternitat.
4. En el cas del fill, l’acció caduca al cap de dos anys comptadors des de la majoria d’edat, de l’extinció de les mesures de suport necessàries per a la impugnació en cas de discapacitat o del descobriment de les proves en les quals es pot fonamentar la impugnació.