1. Els titulars de càrrecs en institucions de protecció o de suport han d’exercir les seves funcions en interès de les persones posades en tutela o curatela per al compliment de les finalitats respectives.
2. Les funcions de protecció o de suport constitueixen un deure, llevat dels casos d’inhabilitat absoluta o relativa i dels que permeten excusar-se’n. El seu exercici té caràcter personalíssim, sense perjudici de la possibilitat d’atorgar poders per a la realització d’actes concrets o per a diversos actes de la mateixa naturalesa o referits a la mateixa activitat econòmica.