1. Poden ser adoptades les persones menors d’edat no emancipades en els casos següents:
a) Si els seus progenitors, o un d’ells en els supòsits de l’apartat 1 de l’article 188, han consentit vàlidament l’adopció.
b) En cas d’orfenesa, si l’adoptant o un dels adoptants és parent del menor fins al quart grau de consanguinitat o afinitat o està exercint el càrrec de tutor.
c) Si s’ha adoptat respecte d’elles la mesura de preadopció per resolució judicial ferma.
2. Poden també ser adoptades les persones menors d’edat emancipades o majors d’edat que tinguin, com a màxim, vint-i-cinc anys d’edat en el moment de la presentació de la sol·licitud d’adopció, sempre que durant la seva minoria d’edat hagués existit una situació de convivència estable amb l’adoptant de, com a mínim, tres anys, i es pugui acreditar que s’han mantingut els vincles afectius fins al moment de l’adopció.
3. En la constitució de l’adopció, s’ha de procurar no separar els germans.